{"id":1300,"date":"2013-04-23T10:29:44","date_gmt":"2013-04-23T09:29:44","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/?p=1300"},"modified":"2013-04-23T10:44:44","modified_gmt":"2013-04-23T09:44:44","slug":"la-relativa-objectivitat-dels-numeros-no-ens-deixem-enganyar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/2013\/04\/23\/la-relativa-objectivitat-dels-numeros-no-ens-deixem-enganyar\/","title":{"rendered":"La relativa objectivitat dels n\u00fameros: no ens deixem enganyar"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify\"><a href=\"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/files\/2013\/04\/numeros.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-1298\" alt=\"numeros\" src=\"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/files\/2013\/04\/numeros.jpg\" width=\"297\" height=\"170\" \/><\/a>Els n\u00fameros tenen fama de ser objectius, \u00e9s a dir independents de judicis, intencions o consideracions personals. I, per aix\u00f2, convincents. Tots hem escoltat expressions com ara: &#8220;n\u00fameros canten&#8221;, &#8220;les xifres s\u00f3n les que s\u00f3n&#8221;, &#8220;no parlo de teories, sin\u00f3 de dades&#8221; i expressions per l&#8217;estil. Es poden q\u00fcestionar interpretacions per\u00f2 els n\u00fameros rarament es q\u00fcestionen, almenys si darrere hi ha una metodologia que es\u00a0suposa rigorosa o s\u00f3n exposats per persones cre\u00efbles. Per\u00f2, de vegades, tal suposici\u00f3 \u00e9s falsa. Un bot\u00f3 de mostra: el respectable i respectat <strong>Libor<\/strong>, utilitzat per a molts c\u00e0lculs financers, resulta que estava molt manipulat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">A vegades, fins i tot partint de metodologies reconegudes, s&#8217;obtenen resultats discrepants segons s&#8217;apliqui una o altra. \u00c9s el que passa amb la <strong>valoraci\u00f3 d&#8217;empreses<\/strong> en qu\u00e8 hi ha molts m\u00e8todes de c\u00e0lcul. \u00a0Diferents criteris comptables poden donar n\u00fameros diferents. Tal \u00e9s tamb\u00e9 el cas de la <strong>valoraci\u00f3 d&#8217;actius intangibles<\/strong> com el valor d&#8217;una marca o la reputaci\u00f3 empresarial. En l&#8217;\u00e0mbit pol\u00edtic, tenim les\u00a0\u00a0<strong>balances fiscals,<\/strong> entre el que una autonomia aporta i rep, que s\u00f3n\u00a0s\u00f3n diferents segons siguin els criteris emprats.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Un altre cas de discrep\u00e0ncia num\u00e9rica, que els pol\u00edtics haurien d&#8217;aclarir, es el <strong>d\u00e8ficit de l&#8217;Estat espanyol<\/strong> de 2012. L\u2019enunciat pel govern era de 6,74%. Brussel\u00b7les el va retocar fins al 6,98% segons sembla per diferents maneres de comptabilitzar. Despr\u00e9s el va xifrar en el 7,1%. Una difer\u00e8ncia equivalent a 4.000 milions d&#8217;euros. Afegint les ajudes a la banca, el d\u00e8ficit arriba al 10,6%.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">A vegades les xifres es manipulen per lucre personal o amb fins pol\u00edtics. A <b>Gr\u00e8cia<\/b> es van manipular estad\u00edstiques oficials per ocultar les xifres de d\u00e8ficit i deute a la Comissi\u00f3 Europea. \u00c9s tamb\u00e9 coneguda la <strong>manipulaci\u00f3 comptable<\/strong> en qu\u00e8 van inc\u00f3rrer empreses que en l&#8217;\u00faltima d\u00e8cada es van veure embolicades en esc\u00e0ndols financers, ja sigui ocultant deutes o inflant actius. Ho van fer amb sistemes, sovint, molt sofisticats, com el de la empresa americana\u00a0<strong>Enron,<\/strong> que va crear fins a 3000 empreses amb menys del 3% de participaci\u00f3, sense necesitat de consolidar\u00a0balan\u00e7os, i per passar-hi els deutes.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Els n\u00fameros poden ser certs, per\u00f2 les hi pot <strong>marcar\u00a0objectivitat<\/strong> per estar influenciats per certa intencionalitat personal. Es poden donar uns n\u00fameros per\u00f2 no uns altres que ajudarien a interpretar els primers, o amagar situacions significatives que donen context als n\u00fameros. Aix\u00ed, donar dades de caiguda de vendes no \u00e9s el mateix que sigui nom\u00e9s per una empresa o per a tot un sector.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">En algunes ocasions, amb aures d&#8217;objectivitat, se sumen bous i castanyes, gaireb\u00e9 sempre amb fins partidistes. Un cas recent \u00e9s la campanya de les joventuts socialistes per atacar el <strong>finan\u00e7ament de l&#8217;Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica<\/strong>, que a Espanya li ve per assignaci\u00f3 volunt\u00e0ria de contribuents cat\u00f2lics a trav\u00e9s de l&#8217;IRPF. En l&#8217;\u00faltim exercici, va ser de 247.1 milions\u00a0d&#8217;euros, b\u00e0sicament destinats a culte i clergat. En contrast, les joventuts socialistes afirmen que l&#8217;Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica va rebre m\u00e9s de 6500 milions d&#8217;euros anuals entre exempcions fiscals i percepci\u00f3 directa de les arques p\u00fabliques. D&#8217;on surt aquesta desviaci\u00f3 superior del 5000%? Senzillament de fer sumes incre\u00efbles, per mo esmentar algunes falsedats ja <a href=\"http:\/\/jovenescristianosenaccion2.blogspot.com.es\/2013\/04\/los-jovenes-del-psoe-publican-cifras.html\">denunciades<\/a>. A l&#8217;assignaci\u00f3 tribut\u00e0ria li sumen subvencions a centres concertats cat\u00f2lics (que les reben com qualsevol altre centre no cat\u00f2lic i estalviant diners a l&#8217;estat en educaci\u00f3), conservaci\u00f3 del patrimoni art\u00edstic, un b\u00e9 nacional que atreu molts turistes i que si ho hagu\u00e9s de fer l&#8217;estat costaria encara m\u00e9s, en ajudes a ONGs &#8220;afins a l&#8217;Esgl\u00e9sia&#8221; com <strong>C\u00e0ritas<\/strong>, que rep la subvenci\u00f3 no per ser una instituci\u00f3 d&#8217;Esgl\u00e9sia sin\u00f3 per la seva tasca social, com la que reben moltes altres ONGs. La tasca social de Caritas, \u00e0mpliament reconeguda, multiplica amb escreix la subvenci\u00f3 rebuda. Altres partides comptabilitzades s\u00f3n les partides per a capellans de l&#8217;ex\u00e8rcit, hospitals i presons, que com en altres pa\u00efsos cobreixen necessitats espirituals de ciutadans en condicions especials; i els sous dels professors de religi\u00f3, que cobreixen temps docent a sol\u00b7licitud dels pares. La partida m\u00e9s important comptabilitzada \u00e9s el que l&#8217;Esgl\u00e9sia deixa de pagar per exempci\u00f3 de l&#8217;IBI (impost sobre b\u00e9ns immobiliaris), un impost del qual estan exempt un gran nombre d&#8217;institucions sense afany de lucre, i no nom\u00e9s l&#8217;Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Menci\u00f3 a part mereixen les <strong>estad\u00edstiques<\/strong>. S&#8217;ha dit que hi ha tres tipus de mentides: les normals, les grans i les estad\u00edstiques. Crec que aquesta expressi\u00f3 no fa just\u00edcia a multitud de professionals de l&#8217;estad\u00edstica competents i honrats, que treballen amb rigor i assenyalen les limitacions del seu resultats. Per\u00f2, tamb\u00e9 hi ha estad\u00edstiques procedents d&#8217;enquestes molt esbiaixades, per la pregunta que es fa, per la nostra que es pren, per la manca de rigor en el tractament de dades o per la manera d&#8217;extreure&#8217;n\u00a0conclusions. En alguns casos es pot \u00a0dubtar fins i tot de la recollida de dades.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">En resum, els n\u00fameros poden conv\u00e8ncer, per\u00f2 cal estar alerta perqu\u00e8 tamb\u00e9 poden enganyar, aix\u00f2 si, amb aires d&#8217;objectivitat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els n\u00fameros tenen fama de ser objectius, \u00e9s a dir independents de judicis, intencions o consideracions personals. I, per aix\u00f2, convincents. Tots hem escoltat expressions com ara: &#8220;n\u00fameros canten&#8221;, &#8220;les xifres s\u00f3n les que s\u00f3n&#8221;, &#8220;no parlo de teories, sin\u00f3 de dades&#8221; i expressions per l&#8217;estil. Es poden q\u00fcestionar interpretacions per\u00f2 els n\u00fameros rarament es [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":199,"featured_media":1298,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[],"tags":[],"class_list":["post-1300","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1300","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/199"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1300"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1300\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1306,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1300\/revisions\/1306"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1298"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1300"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1300"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1300"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}