{"id":167,"date":"2012-03-27T08:40:38","date_gmt":"2012-03-27T07:40:38","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/?p=167"},"modified":"2012-03-29T16:25:59","modified_gmt":"2012-03-29T15:25:59","slug":"un-executiu-de-goldman-sachs-deixa-lempresa-per-la-seva-cultura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/2012\/03\/27\/un-executiu-de-goldman-sachs-deixa-lempresa-per-la-seva-cultura\/","title":{"rendered":"Un executiu de Goldman Sachs deixa l’empresa per la seva cultura"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El 14 de mar\u00e7 de 2012, a la secci\u00f3 d\u2019opini\u00f3 de The New York Times<\/em>, hi va apar\u00e8ixer un article<\/a> signat per Greg Smith, un executiu intermedi de Goldman Sachs<\/a> (GS). Hi anunciava que acabava de dimitir a causa de la cultura de la seva empresa, que va qualificar com a \u201ct\u00f2xica i destructiva\u201d. Una cultura ben diferent de la que hi va trobar quan va ser contractat, ara fa 12 anys.<\/p>\n

Els Principis de conducta empresarial<\/a> de Goldman Sachs comen\u00e7aven afirmant: \u201cEls interessos dels nostres clients van sempre al davant de tot\u201d. Ara b\u00e9, segons Greg Smith, els interessos dels clients realment quedaven bandejats i nom\u00e9s es pensava a guanyar diners. Es referia a tres pr\u00e0ctiques habituals per ser promocionat dins d\u2019aquesta empresa: a) persuadir els clients perqu\u00e8 invertissin en accions o altres productes dels quals la firma es volia desfer perqu\u00e8 no hi veia guanys potencials, b) \u201cca\u00e7ar elefants\u201d, \u00e9s a dir, aconseguir aquells clients \u2013 alguns sofisticats i d\u2019altres, no \u2013 que aportessin els beneficis m\u00e9s grans a Goldman, i c) centrar-se a negociar productes amb manca de liquiditat, opacs, i amb \u201cun acr\u00f2nim de tres lletres.\u201d Smith tamb\u00e9 hi deia que va ser testimoni del fet que cinc alts directius de GS anomenaven els clients \u201cMuppets\u201d (un popular grup de titelles).<\/p>\n

El\u00a0 conseller executiu de GS, Lloyd C. Blankfein, i Gary D. Cohn, el director general, van respondre de seguida a l\u2019article a trav\u00e9s d\u2019una carta<\/a> publicada on line<\/em> i adre\u00e7ada als empleats de GS. Qualificaven Smith com una persona descontenta i afirmaven que els seus punts de vista \u201cno reflecteixen els nostres valors, la nostra cultura i que la gran majoria de persones de Goldman Sachs pensa en l\u2019empresa i en el treball que fa en nom dels nostres clients.” Hi esmentaven l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019estudis sobre l\u2019entorn de treball de GS, independents i p\u00fablics, que els eren favorables. Tamb\u00e9 citaven una enquesta recent que havia contestat el 85% dels empleats de tots els nivells de l\u2019empresa. El 89% assenyalaven que GS proporcionava un servei excepcional als clients.<\/p>\n

No era pas la primera vegada que GS havia rebut cr\u00edtiques per pr\u00e0ctiques q\u00fcestionables. \u00c9s el cas de les acusacions presentades l\u2019any 2010 per la SEC<\/a> (equivalent a l\u2019espanyola CNMV), en les quals s\u2019afirmava que l\u2019empresa va enganyar deliberadament alguns clients a trav\u00e9s de la venda d\u2019hipoteques titularitzades quan el mercat de l\u2019habitatge va comen\u00e7ar a enfonsar-se. Tot i que Goldman va negar haver obrat malament, la imatge p\u00fablica creada feia cre\u00efble la den\u00fancia de Smith.<\/p>\n

Per fer una avaluaci\u00f3 \u00e8tica prou acurada del cas, caldria tenir m\u00e9s informaci\u00f3, per\u00f2 se\u2019n poden fer algunes consideracions. Si el contingut de la den\u00fancia \u00e9s veritable, GS i els seus executius van inc\u00f3rrer en una greu manca d\u2019honradesa i van trencar el seu comprom\u00eds d\u2019avantposar els interessos dels clients als seus. Encara que no tots els clients s\u00f3n iguals en els seus coneixements financers, van poder abusar dels que hi entenien menys i els van confiar els seus diners.<\/p>\n

Si les declaracions de Smith s\u00f3n falses, ens trobar\u00edem davant d\u2019una cal\u00famnia greu i d\u2019una injust\u00edcia contra GS, per l\u2019impacte ocasionat a la seva reputaci\u00f3. Si, per contra, eren certes, encara cal considerar si publicar un article al NYT va ser la millor manera d\u2019obrar. \u00bfN\u2019hi hauria hagut prou amb alguna acci\u00f3 dins mateix de GS per dur a terme una den\u00fancia p\u00fablica? Probablement no, per\u00f2 aquesta possibilitat hauria d\u2019haver estat explorada, especialment si les conductes denunciades no estaven generalitzades dins de l\u2019organitzaci\u00f3.<\/p>\n

Una \u00faltima consideraci\u00f3 es refereix a la intenci\u00f3 de Smith. La seva den\u00fancia, \u00bfresponia al ressentiment i a desitjos de venjan\u00e7a per algun motiu?\u00a0Va ser una estrat\u00e8gia per aconseguir un substanci\u00f3s contracte editorial? O potser va ser un gest valent per crear una marea d\u2019opini\u00f3 p\u00fablica que forc\u00e9s un canvi cultural dins de GS? \u00c9s un judici de consci\u00e8ncia que hauria d\u2019haver fet el mateix Smith, en el qual la intenci\u00f3 hi compta, i molt.<\/p>\n

Finalment, si Smith no menteix, aquest cas augmentaria l\u2019evid\u00e8ncia emp\u00edrica, proporcionada per altres casos, sobre la influ\u00e8ncia del lideratge en la cultura empresarial i com els incentius \u2013 de promoci\u00f3 en aquest cas \u2013 influeixen en les conductes de les persones. Tamb\u00e9 faria palesa el fet que la consci\u00e8ncia personal no desapareix en entrar a l\u2019empresa i alguns empleats tenen el coratge de dir no, i sortir d’una cultura empresarial que erosiona la seva integritat moral, quant no la poden canviar.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 14 de mar\u00e7 de 2012, a la secci\u00f3 d\u2019opini\u00f3 de The New York Times, hi va apar\u00e8ixer un article signat per Greg Smith, un executiu intermedi de Goldman Sachs (GS). Hi anunciava que acabava de dimitir a causa de la cultura de la seva empresa, que va qualificar com a \u201ct\u00f2xica i destructiva\u201d. Una cultura ben diferent de la que hi va trobar quan va ser contractat, ara fa 12 anys. Un cas que cal estudiar. <\/p>\n","protected":false},"author":199,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[42502],"tags":[785],"class_list":["post-167","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-etica-empresarial-ca","tag-goldman-sachs"],"acf":[],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/167","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/199"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=167"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/167\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":226,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/167\/revisions\/226"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=167"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=167"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=167"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}