{"id":281,"date":"2012-04-10T10:49:13","date_gmt":"2012-04-10T09:49:13","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/?p=281"},"modified":"2012-04-10T10:49:13","modified_gmt":"2012-04-10T09:49:13","slug":"reforma-laboral-mes-enlla-del-laboralisme-i-leconomicisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/2012\/04\/10\/reforma-laboral-mes-enlla-del-laboralisme-i-leconomicisme\/","title":{"rendered":"Reforma laboral: M\u00e9s enll\u00e0 del laboralisme i l\u2019economicisme"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>\u00a0Durant for\u00e7a anys, n\u2019hi ha hagut molts que s\u2019han queixat de la rigidesa del mercat laboral<\/strong> a Espanya. Haver d\u2019abonar 45 dies per any treballat, l\u2019obligatorietat de la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva sectorial i tarifes salarials, i tamb\u00e9 la necessitat d\u2019aprovaci\u00f3 administrativa pr\u00e8via per suspendre temporalment o definitivament llocs de treball per raons t\u00e8cniques o econ\u00f2miques, donen una idea prou clara d\u2019aquesta manca de flexibilitat. Aquesta situaci\u00f3, i certes concessions legals, atorguen als sindicats un poder que molts consideren desmesurat.<\/p>\n

Que quedi clar que els sindicats<\/strong> tenen el seu paper a l\u2019hora de defensar els leg\u00edtims interessos<\/strong> dels treballadors. L\u2019exist\u00e8ncia dels sindicats es justifica en virtut del dret hum\u00e0 d\u2019associaci\u00f3; tamb\u00e9 per la necessitat de contrarestar, a trav\u00e9s de la uni\u00f3 dels treballadors, el poder negociador de qui d\u00f3na ocupaci\u00f3, especialment pel que fa als treballadors menys qualificats.\u00a0<\/p>\n

Per\u00f2, compte! En les relacions laborals, hi pot haver ab\u00fas de poder<\/strong> per la part patronal, per\u00f2 el poder sindical tamb\u00e9 pot cometre abusos. Aix\u00f2 passa quan els sindicats impedeixen que es prenguin decisions convenients i necess\u00e0ries nom\u00e9s per preservar els seus propis interessos, o quan defensen els drets laborals aconseguits sense tenir en compte el b\u00e9 general del pa\u00eds.\u00a0<\/p>\n

Un laboralisme<\/em><\/strong> que anteposi \u00a0drets o situacions de privilegi dels qui ja tenen feina a exig\u00e8ncies de just\u00edcia general no \u00e9s \u00e8ticament acceptable. Per\u00f2 tampoc no es pot donar per bona la postura economicista,<\/em><\/strong> defensada pels qui nom\u00e9s es mostren a favor de millorar o fins i tot maximitzar l\u2019efici\u00e8ncia del mercat de treball, sense recon\u00e8ixer la dignitat del treballador o \u201ccosificant el treball\u201d. El treball t\u00e9 dignitat i no \u00e9s pas just reduir-lo a una mercaderia valorada \u00fanicament per la seva contribuci\u00f3 a augmentar els beneficis, o sense cap altre criteri valoratiu que la llei de l\u2019oferta i la demanda, nom\u00e9s restringida, a tot estirar, per uns nomes legals minimalistes.\u00a0\u00a0<\/p>\n

A Espanya, la desocupaci\u00f3 frega el 23% (i, en el cas dels joves, arriba ja al 50%). La flexibilitzaci\u00f3 de la contractaci\u00f3 i de l\u2019acomiadament laboral inclosa en la llei de reforma laboral<\/strong>, que actualment es tramita en el parlament espanyol, pot ajudar a crear llocs de treball si s\u2019apliquen tamb\u00e9 altres mesures pol\u00edtiques que facilitin el creixement econ\u00f2mic. I la creaci\u00f3 de llocs de treball \u00e9s, sense cap mena de dubte, un b\u00e9 \u00e8tic i social. L\u2019ocupaci\u00f3 facilita el desenvolupament de les persones, proporciona mitjans per al seu manteniment i el de les seves fam\u00edlies, contribueix a fer que se sentin \u00fatils amb la seva aportaci\u00f3 al b\u00e9 de la societat. A tot plegat, cal afegir-hi \u2013 i no \u00e9s pas cosa menuda \u2013 l\u2019estalvi en subsidis de desocupaci\u00f3 que l\u2019erari p\u00fablic podria destinar a altres necessitats.<\/p>\n

Amb la reforma laboral, l\u2019acomiadament <\/strong>ser\u00e0 m\u00e9s barat i menys exigent. Aix\u00f2 pot incentivar la contractaci\u00f3, per\u00f2 pot tamb\u00e9 apropar-se massa a l\u2019acomiadament lliure. Que hi hagi un conveni<\/strong> sectorial i un altre d\u2019empresa proporciona flexibilitat, i aix\u00f2 sembla bo. Certament, si l\u2019empresa \u00e9s petita les condicions poden ser m\u00e9s dures, per\u00f2 tamb\u00e9 poden ser m\u00e9s bones que el conjunt del sector. L\u2019empresari tindr\u00e0 m\u00e9s facilitats<\/strong> per canviar jornades, torns, funcions i salaris. Poden ser mesures preventives per evitar l\u2019acomiadament, encara que tamb\u00e9 poden haver-hi\u00a0 abusos.<\/p>\n

Hi ha el risc que la reforma laboral passi d\u2019un r\u00edgid laboralisme<\/em><\/strong> a un economicisme<\/em><\/strong> que incentivi conductes empresarials poc respectuoses amb el treballador. Els legisladors hauran d\u2019actuar amb molta saviesa pr\u00e0ctica<\/strong> per tal de trobar all\u00f2 m\u00e9s correcta. Cal tamb\u00e9 considerar que la llei no ho \u00e9s tot i que sempre caldr\u00e0 una gran dosi de responsabilitat en la seva aplicaci\u00f3.<\/p>\n

Cal recordar un criteri \u00e8tic molt clar: els interessos individuals s\u2019han de subordinar al b\u00e9 com\u00fa, encara que sempre cal respectar els drets fonamentals, que s\u00f3n part del b\u00e9 de tots. El tr\u00e0mit parlamentari ha de millorar<\/strong> la reforma laborar<\/strong> tant en aspectes t\u00e8cnics com \u00e8tics. Efici\u00e8ncia s\u00ed, per\u00f2 respecte pel treballador, tamb\u00e9.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un laboralisme que anteposi drets o situacions de privilegi dels qui ja tenen feina a exig\u00e8ncies de just\u00edcia general no \u00e9s \u00e8ticament acceptable. Per\u00f2 tampoc no es pot donar per bona la postura economicista, defensada pels qui nom\u00e9s es mostren a favor de millorar o fins i tot maximitzar l\u2019efici\u00e8ncia del mercat de treball, sense recon\u00e8ixer la dignitat del treballador o \u201ccosificant el treball\u201d. El tr\u00e0mit parlamentari ha de millorar la reforma laborar tant en aspectes t\u00e8cnics com \u00e8tics. Efici\u00e8ncia s\u00ed, per\u00f2 respecte pel treballador, tamb\u00e9.<\/p>\n","protected":false},"author":199,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[42502,42503],"tags":[42600,42601,42605,42606,12840,12841,10596],"class_list":["post-281","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-etica-empresarial-ca","category-etica-social-ca","tag-economicismo","tag-laboralismo","tag-leyes","tag-parlamento-convenio-laboral-cotrato-laboral","tag-reforma-laboral","tag-sindicatos","tag-trabajo"],"acf":[],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/281","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/199"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=281"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/281\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":301,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/281\/revisions\/301"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=281"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=281"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=281"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}