{"id":381,"date":"2012-05-01T07:35:37","date_gmt":"2012-05-01T06:35:37","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/?p=381"},"modified":"2012-05-01T07:35:37","modified_gmt":"2012-05-01T06:35:37","slug":"la-corrupcio-una-xacra-social-que-ens-interpel%c2%b7la-a-tots","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/2012\/05\/01\/la-corrupcio-una-xacra-social-que-ens-interpel%c2%b7la-a-tots\/","title":{"rendered":"La corrupci\u00f3, una xacra social que ens interpel\u00b7la a tots"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El Bar\u00f2metre del Centre d\u2019Investigacions Sociol\u00f2giques (CIS) d\u2019Espanya, publicat mensualment a partir d\u2019entrevistes amb unes 2.500 persones triades seguint criteris estad\u00edstics, mostra un fort increment de la preocupaci\u00f3 dels espanyols per la corrupci\u00f3 i el frau. En els tres primers mesos de 2012 (vegeu Taula I), aquest concepte ha arribat al quart lloc, d\u2019un llistat de 25 temes, despr\u00e9s de q\u00fcestions tan importants com l\u2019atur i els problemes de tipus econ\u00f2mic, situades al capdavant i seguides per la preocupaci\u00f3 per la classe pol\u00edtica i els partits pol\u00edtics.<\/p>\n

Taula I. Problemes que m\u00e9s preocupen en el primer trimestre de 2012*<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n
PROBLEMES<\/strong><\/td>\n% gener<\/td>\n% febrer<\/td>\n% mar\u00e7<\/td>\n<\/tr>\n
L\u2019atur<\/strong><\/td>\n83.2<\/td>\n83.8<\/td>\n84<\/td>\n<\/tr>\n
Els problemes de tipus econ\u00f2mic<\/strong><\/td>\n53.6<\/td>\n52.2<\/td>\n49,2<\/td>\n<\/tr>\n
La classe pol\u00edtica, els partits pol\u00edtics<\/strong><\/td>\n17.8<\/td>\n19.4<\/td>\n18,1<\/td>\n<\/tr>\n
La corrupci\u00f3 i el frau<\/strong><\/td>\n12.3<\/td>\n8.6<\/td>\n12,2<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

* Elaborada a partir del Bar\u00f2metre del CIS<\/a>, amb multirespostes a les preguntes: Quin \u00e9s, al seu parer, el principal problema que hi ha actualment a Espanya? I el segon? I el tercer?\u00a0<\/p>\n

 <\/p>\n

En la valoraci\u00f3, hi poden haver influ\u00eft casos de corrupci\u00f3 presumpta o confessa, molt airejats pels mitjans de comunicaci\u00f3 durant aquest trimestre. Recordem el \u201ccas G\u00fcrtel\u201d, el proc\u00e9s i condemna de l\u2019expresident de la Comunitat Balear, Jaume Matas, la investigaci\u00f3 de l\u2019Institut N\u00f3os, que dirigia el gendre del Rei, I\u00f1aki Urdangar\u00edn, el \u201ccaso Campe\u00f3n\u201d, relacionat amb l\u2019exministre socialista Jos\u00e9 Blanco, i el cas dels ERO de la Junta de Andalusia, sense oblidar els tripijocs d\u2019alts directius de certs bancs i caixes d\u2019estalvi amb \u201cblindatges\u201d milionaris quan les seves entitats es declaraven en fallida.\u00a0<\/p>\n

Durant el mes de gener de 2012, el percentatge de persones que esmentaven la corrupci\u00f3 i el frau en el Bar\u00f2metre del CIS arribava al 12,3%, m\u00e9s del doble del 6 per cent del mes anterior. Un nivell que es mant\u00e9 el mar\u00e7, despr\u00e9s d\u2019un lleuger descens al febrer. \u00c9s cert que en altres \u00e8poques el nivell de percepci\u00f3 de corrupci\u00f3 encara ha estat m\u00e9s alt. De fet, el r\u00e8cord se situa al gener de 1995, amb un 33,5 per cent, quan hi havia casos de corrupci\u00f3 que esquitxaven diversos alts c\u00e0rrecs del govern de Felipe Gonz\u00e1lez. De fet, la corrupci\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s un problema del nostre pa\u00eds, ni es limita als pol\u00edtics. El frau s\u2019escampa per molts \u00e0mbits i, especialment, en la defraudaci\u00f3 d\u2019impostos i en fraus a la Seguretat Social i al cobrament del subsidi d\u2019atur.<\/p>\n

La corrupci\u00f3 erosiona les persones que abusen del seu c\u00e0rrec o poder de decisi\u00f3, malmet la confian\u00e7a en les relacions interpersonals i institucionals, impedeix el bon funcionament de les institucions i fa fer enrere les iniciatives de negocis i inversions. En alguns pa\u00efsos, la corrupci\u00f3 \u00e9s causa principal del seu desenvolupament. La malversaci\u00f3 de fons p\u00fablics, l\u2019oferiment o l\u2019acceptaci\u00f3 de suborns i actes d\u2019extorsi\u00f3 per part de pol\u00edtics i funcionaris p\u00fablics, carreguen sobre els contribuents l\u2019enriquiment il\u00b7l\u00edcit de servidors p\u00fablics que, en comptes de servir, se serveixen a ells mateixos.<\/p>\n

La corrupci\u00f3 i el frau \u00e9s una xacra social que ens interpel\u00b7la a tots. La pregunta \u00e9s com afrontar i eradicar la corrupci\u00f3. La resposta no \u00e9s f\u00e0cil, per\u00f2 amb rotunditat m’atreviria a afirmar que requereix una lluita decidida en molts fronts. Un \u00e9s endurir la legislaci\u00f3 i la seva aplicaci\u00f3 i refermar els convenis internacionals encaminats a la prevenci\u00f3 i persecuci\u00f3 de la corrupci\u00f3. Per\u00f2 tamb\u00e9, i molt especialment, cal dur a terme un gran esfor\u00e7 educatiu i promocionar, en tots els \u00e0mbits, una cultura d\u2019integritat i de respecte per la legalitat.<\/p>\n

A Espanya, igual que en d\u2019altres pa\u00efsos, s\u2019han anunciat recentment mesures per perseguir el frau fiscal, i tamb\u00e9 la defraudaci\u00f3 a la Seguretat Social i en el cobrament de l\u2019atur. Benvingudes siguin i tant de bo que tinguin \u00e8xit, per\u00f2 no hem d\u2019oblidar que la for\u00e7a de la llei t\u00e9 els seus l\u00edmits, especialment quan la cultura dominant no hi ajuda. Mentre la toler\u00e0ncia social davant de la corrupci\u00f3 sigui gran i la picaresca no estigui molt mal vista, les lleis tindran una efic\u00e0cia redu\u00efda.\u00a0<\/p>\n

En l\u2019\u00e0mbit internacional, l\u2019any 2003, les Nacions Unides van endegar una convenci\u00f3<\/a> contra la corrupci\u00f3. La OCDE t\u00e9 tamb\u00e9 un conveni<\/a> de lluita contra la corrupci\u00f3 d\u2019agents p\u00fablics estrangers en les transaccions comercials internacionals. Per la seva banda, la Cambra de Comer\u00e7 Internacional ha publicat unes regles<\/a> per combatre la corrupci\u00f3 i unes recomanacions<\/a> per afrontar l\u2019extorsi\u00f3 i la incitaci\u00f3 al suborn en les transaccions internacionals. S\u00f3n bones iniciatives, per\u00f2 fins ara han tingut uns efectes molt limitats, com explica Argando\u00f1a<\/a>.<\/p>\n

Hi pot haver manca de voluntat pol\u00edtica d\u2019eradicar la corrupci\u00f3, per\u00f2 no es pot donar la culpa nom\u00e9s als governs, els quals al capdavall \u2013tret dels r\u00e8gims dictatorials\u2013 representen la ciutadania. Aix\u00f2 ens porta a veure la corrupci\u00f3 com un problema de formaci\u00f3 personal i de desenvolupament cultural.\u00a0<\/p>\n

Els canvis culturals demanen temps i sorgeixen gr\u00e0cies a l\u2019acci\u00f3 de moltes persones, per\u00f2 sempre hi ha d\u2019haver un ferment. El primer pas \u00e9s ser conscients del problema, revisar convencionalismes i promoure una cultura d\u2019integritat i de legalitat. Les dades del Bar\u00f2metre del CIS citades al comen\u00e7ament s\u00f3n, a la vegada, bones i dolentes. Dolentes perqu\u00e8 constaten que la corrupci\u00f3 existeix, i bones perqu\u00e8 la gent ho veu com un problema important, i aix\u00f2 es el primer pas per solucionar-ho.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A Espanya, igual que en d\u2019altres pa\u00efsos, s\u2019han anunciat recentment mesures per perseguir el frau fiscal, i tamb\u00e9 la defraudaci\u00f3 a la Seguretat Social i en el cobrament de l\u2019atur. Benvingudes siguin i tant de bo que tinguin \u00e8xit, per\u00f2 no hem d\u2019oblidar que la for\u00e7a de la llei t\u00e9 els seus l\u00edmits, especialment quan la cultura dominant no hi ajuda. Mentre la toler\u00e0ncia social davant de la corrupci\u00f3 sigui gran i la picaresca no estigui molt mal vista, les lleis tindran una efic\u00e0cia redu\u00efda. <\/p>\n","protected":false},"author":199,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[42503],"tags":[42595,42645,10583,42649,42650,42646,42550],"class_list":["post-381","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-etica-social-ca","tag-cis","tag-corrupcio","tag-cultura","tag-desemvolupament","tag-educacio","tag-frau","tag-lleis"],"acf":[],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/381","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/199"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=381"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/381\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":389,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/381\/revisions\/389"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=381"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=381"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=381"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}