{"id":547,"date":"2012-06-12T08:03:05","date_gmt":"2012-06-12T07:03:05","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/?p=547"},"modified":"2012-06-12T08:10:24","modified_gmt":"2012-06-12T07:10:24","slug":"solidaritat-davant-la-pobresa-creada-per-la-crisi-que-esta-fent-lesglesia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/2012\/06\/12\/solidaritat-davant-la-pobresa-creada-per-la-crisi-que-esta-fent-lesglesia\/","title":{"rendered":"Solidaritat davant la pobresa creada per la crisi: qu\u00e8 est\u00e0 fent l&#8217;Esgl\u00e9sia?"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify\">En la mem\u00f2ria del Consell Econ\u00f2mic i Social (CES) de 2011, presentada fa pocs dies, s\u2019hi <a href=\"http:\/\/www.ces.es\/servlet\/noxml?id=CesColContenido%20M01338997932800~S195655~NMemoria%202011%20Cap%20III%20Resumen.pdf&amp;mime=application\/pdf\">afirma<\/a> que Espanya ha estat un dels pa\u00efsos que ha registrat un augment m\u00e9s gran de poblaci\u00f3 en risc de pobresa i d\u2019exclusi\u00f3 social, que s\u2019ha passat del 23,4%\u00a0 l\u2019any 2009 al 25,5% el 2010 (\u00faltima dada publicada). <strong>En la presentaci\u00f3 d\u2019aquesta mem\u00f2ria, el president del CES, Marcos Pe\u00f1a<\/strong><strong>,<\/strong> <a href=\"http:\/\/www.larazon.es\/noticia\/8742-el-ces-alerta-que-recortar-en-educacion-y-sanidad-cronificara-las-desigualdades\">va descriure<\/a> la situaci\u00f3 del pa\u00eds com a \u201cesgarrifosa\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><a href=\"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/files\/2012\/06\/Caritas2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-548\" src=\"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/files\/2012\/06\/Caritas2.jpg\" alt=\"\" width=\"126\" height=\"93\" \/><\/a>Dimarts passat, el director de C\u00e0ritas de Madrid,\u00a0<strong>Julio Beamonte<\/strong><strong>, <\/strong>encara va anar m\u00e9s enll\u00e0 en <a href=\"http:\/\/www.europapress.es\/sociedad\/noticia-caritas-compara-pobreza-actual-espana-posguerra-20120605162922.html\">afirmar<\/a> que el nivell de pobresa que viu el pa\u00eds \u00e9s comparable al que van experimentar estats com Espanya durant la postguerra o Alemanya despr\u00e9s de la II Guerra Mundial.\u00a0Una afirmaci\u00f3 que pot sembla exagerada, si tenim en compte la <em>renda<\/em> <em>per c\u00e0pita<\/em> d\u2019aleshores i d\u2019ara, per\u00f2 que s\u2019ent\u00e9n en la visi\u00f3 d\u2019alg\u00fa que, com el Sr. Beamonte, est\u00e0 en contacte directe amb la pobresa i que va con\u00e8ixer aquests per\u00edodes. Ara b\u00e9, hi ha certes situacions i \u201cborses de poblaci\u00f3\u201d que, de fet, li poden evocar records de fa 60 anys. Sigui com sigui, en l\u2019\u00faltim <a href=\"http:\/\/datos.cis.es\/pdf\/Es2944mar_A.pdf\">bar\u00f2metre del CIS<\/a> (maig 2012), un 28% considera la seva situaci\u00f3 econ\u00f2mica personal com a dolenta (19,7%) o molt dolenta (8,3%) i el 50,6% nom\u00e9s la qualifica de regular.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">La situaci\u00f3 de pobresa, creada per la crisi i pel fort augment de l\u2019atur (que ja s\u2019acosta als 5 milions, una taxa que frega el 24%), \u00e9s un fet que reclama molt l\u2019atenci\u00f3, i no nom\u00e9s aqu\u00ed. Em van demanar per aquest problema en una entrevista per a un programa em\u00e8s per la BBC-Radio 4 diumenge passat (disponible <a href=\"http:\/\/www.bbc.co.uk\/radio\/player\/b01jqb8h\">online<\/a>: comen\u00e7a a 13:30 minuts de l\u2019inici). Volien saber qu\u00e8 feia l\u2019Esgl\u00e9sia davant d\u2019aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">L\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica fa servir la seva autoritat per apressar a trobar solucions per actuar sobre les causes de la pobresa i facilitar la creaci\u00f3 de llocs de treball i, sobretot, recorda sovint el deure cristi\u00e0 de tenir cura dels pobres. Tamb\u00e9 hi ha accions caritatives dels fidels, que s\u00f3n els qui formen l\u2019Esgl\u00e9sia, i que les porten a terme de manera individual o a trav\u00e9s d\u2019alguna ONG. Cal afegir-hi que moltes ONG que tracten d&#8217;alleujar la pobresa estan vinculades a congregacions religioses o s\u00f3n d\u2019inspiraci\u00f3 cristiana. Per\u00f2 que l\u2019acci\u00f3 m\u00e9s visible \u00e9s C\u00e0ritas, l\u2019organitzaci\u00f3 de caritat promoguda per l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, que \u00e9s, de bon tros, la m\u00e9s important del pa\u00eds. La seva tasca \u00e9s \u00e0mpliament reconeguda i molt valorada.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Algunes dades recents poden ajudar a comprendre la gravetat de la situaci\u00f3, i tamb\u00e9 la feina de C\u00e0ritas. S\u2019ha fet p\u00fablica<a href=\"http:\/\/www.elmundo.es\/elmundo\/2012\/02\/22\/solidaridad\/1329916988.html\"> la informaci\u00f3<\/a> que 11 milions d\u2019espanyols es troben en situaci\u00f3 de risc de pobresa i que 30.000 persones no tenen casa. A m\u00e9s, hi ha 580.000 llars sense ingressos. Segons l\u2019\u00faltim <a href=\"http:\/\/www.larazon.es\/noticia\/6960-un-millon-de-pobres-en-las-puertas-de-caritas\">informe<\/a> de l\u2019Observatori de la Realitat Social d\u2019aquesta instituci\u00f3, C\u00e0ritas ha passat d\u2019atendre 370.251 persones l\u2019any 2007 a 1.001.761 el 2011. L\u2019\u00faltim any, una tercera part de les persones ateses per C\u00e0ritas hi ha anat per buscar-hi ajuda per primer cop a la seva vida. La majoria eren fam\u00edlies monoparentals, persones que viuen soles, per\u00f2 tamb\u00e9 hi han acudit parelles joves amb fills, entre els 30 i els 44 anys \u2013una edat que hauria de ser productiva\u2013, que ben just tenen ingressos i que corren el risc de perdre el seu habitatge. Creix especialment la quantitat de persones que esgoten les seves prestacions derivades d\u2019estar a l\u2019atur. L\u2019informe tamb\u00e9 destaca que el 44% de les persones acollides porten, com a mitjana, tres anys o m\u00e9s demanant ajuda a aquesta instituci\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">C\u00e0ritas compta amb una important xarxa que treballa a partir d\u2019uns nodes que s\u00f3n les parr\u00f2quies. A cadascuna, hi ha una secci\u00f3 local, que recull i distribueix donatius. A m\u00e9s, contribueix a C\u00e0ritas diocesana i aquesta, al seu torn, a C\u00e0ritas nacional i internacional. La seva tasca se centra, sobretot, a ajudar els grups vulnerables i a lluitar contra l\u2019exclusi\u00f3 social, dedicant una atenci\u00f3 especial a les persones sense llar o sense feina. Una part important de les seves despeses consisteix en ajudes directes a persones i fam\u00edlies, mentre que una altra part, tamb\u00e9 significativa, es destina a projectes d\u2019ocupaci\u00f3 i de formaci\u00f3, i en un grau menor, a mantenir la seva xarxa assistencial, social i familiar.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">C\u00e0ritas es mant\u00e9, en gran mesura, gr\u00e0cies a donatius i subscripcions volunt\u00e0ries (al voltant del 75%) i, en un percentatge molt menys important, a trav\u00e9s de subvencions de les administracions p\u00fabliques per a projectes concrets, per la casella de l\u2019impost sobre la renda i per aportacions d\u2019usuaris. Tot i que els donatius han augmentat, C\u00e0ritas ha hagut de rec\u00f3rrer a la venda d\u2019una part del seu patrimoni, fins i tot sabent que posa en risc la seva tasca futura, davant de l\u2019actual situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">La dedicaci\u00f3 personal de moltes persones \u00e9s tamb\u00e9 un gran actiu de C\u00e0ritas. Compta amb 60.000 voluntaris arreu d\u2019Espanya que dediquen generosament una mitjana de dos o tres hores setmanals de treball, a trav\u00e9s de l\u2019atenci\u00f3 personal, les gestions o tenint cura dels menjadors socials. <a href=\"http:\/\/www.religionenlibertad.com\/articulo_imprimir.asp?idarticulo=23021\">S\u2019ha afirmat<\/a> que, si s\u2019assign\u00e9s una quantitat econ\u00f2mica a tota aquesta feina, costaria uns 170 milions d\u2019euros anuals. De fet, aquests voluntaris hi aporten moltes m\u00e9s coses: proximitat, comprensi\u00f3 i caliu hum\u00e0, i sempre amb una gran discreci\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Una \u00faltima, per\u00f2 important q\u00fcesti\u00f3, quina for\u00e7a interior mou a C\u00e0ritas? Entre els seus voluntaris, <a href=\"http:\/\/www.religionenlibertad.com\/articulo_imprimir.asp?idarticulo=23021\">n\u2019hi ha de no creients, per\u00f2 s\u00f3n pocs<\/a> (menys del 4%, segons l\u2019estudi que, tot i ser limitat, \u00e9s l\u2019\u00fanic existent en l\u2019actualitat). La majoria de voluntaris hi s\u00f3n presents moguts per la fe i pel corresponent amor pels altres. Si la fe mou muntanyes, tamb\u00e9 aqu\u00ed est\u00e0 contribuint a moure la muntanya de la pobresa creada per la crisi.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">\u00a0<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La cisi genera pobreza i risk d&#8217;exclusi\u00f3 social. L\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica fa servir la seva autoritat per apressar a trobar solucions per actuar sobre les causes de la pobresa i facilitar la creaci\u00f3 de llocs de treball i, sobretot, recorda sovint el deure cristi\u00e0 de tenir cura dels pobres. Tamb\u00e9 hi ha accions caritatives dels fidels, que s\u00f3n els qui formen l\u2019Esgl\u00e9sia, i que les porten a terme de manera individual o a trav\u00e9s d\u2019alguna ONG. Cal afegir-hi que moltes ONG que tracten d&#8217;alleujar la pobresa estan vinculades a congregacions religioses o s\u00f3n d\u2019inspiraci\u00f3 cristiana. Per\u00f2 que l\u2019acci\u00f3 m\u00e9s visible \u00e9s C\u00e0ritas, l\u2019organitzaci\u00f3 de caritat promoguda per l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, que \u00e9s, de bon tros, la m\u00e9s important del pa\u00eds. La seva tasca \u00e9s \u00e0mpliament reconeguda i molt valorada.<\/p>\n","protected":false},"author":199,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[42504,42503],"tags":[42518,28152,162,42701,42723,42727,42728,42699,42726],"class_list":["post-547","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-humanisme-cristia","category-etica-social-ca","tag-atur","tag-caritas","tag-crisis","tag-esglesia","tag-exclusio-social","tag-generositat","tag-pobresa","tag-solidaritat","tag-voluntais"],"acf":[],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/547","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/199"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=547"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/547\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":558,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/547\/revisions\/558"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=547"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=547"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=547"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}