{"id":567,"date":"2012-06-19T07:46:49","date_gmt":"2012-06-19T06:46:49","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/?p=567"},"modified":"2012-06-19T07:54:07","modified_gmt":"2012-06-19T06:54:07","slug":"lleialtat-simple-adhesio-o-virtut-moral","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/2012\/06\/19\/lleialtat-simple-adhesio-o-virtut-moral\/","title":{"rendered":"Lleialtat: simple adhesi\u00f3 o virtut moral?"},"content":{"rendered":"

En la vida pol\u00edtica, i en certa mesura tamb\u00e9 en l\u2019empresa i en altres \u00e0mbits de la vida, sovint, s\u2019acusa alg\u00fa de conducta deslleial. En trobem un cas recent<\/a> en l\u2019acusaci\u00f3 de deslleialtat amb Espanya que ha rebut Joaqu\u00edn Almunia, vicepresident de la Comissi\u00f3 Europea i responsable de Compet\u00e8ncia, per part de destacats directius del Partit Popular, que tamb\u00e9 en demanaven la dimissi\u00f3. El motiu han estat unes declaracions<\/a> del Sr. \"\"<\/a>Almunia en qu\u00e8 optava per una liquidaci\u00f3 ordenada de les entitats financeres espanyoles quan no siguin viables o quan els costos de rescat siguin massa elevats per als contribuents. Hi afegia que \u00e9s una opci\u00f3 normal, que ja han adoptat altres pa\u00efsos. El Govern es va apressar a\u00a0 assegurar<\/a> que no tancaria cap banc.<\/p>\n

Per qu\u00e8 s\u2019ha acusat el Sr. Almunia de deslleialtat? Perqu\u00e8 no s\u2019ha adherit a all\u00f2 que el Govern considera \u201cinteressos dels espanyols\u201d? Aix\u00f2 \u00e9s el que sembla; ara b\u00e9, \u00bfque no resulta que Almunia ha de ser lleial, per damunt de tot, a la Comissi\u00f3 Europea, de la qual \u00e9s membre? Tot i que cada estat de la UE t\u00e9 un comissari i Almunia va ser proposat, en el seu moment, per Espanya, aix\u00f2 no vol dir que sigui un representant d\u2019Espanya. La seva lleialtat consisteix a defensar el que honestament consideri que contribueix al b\u00e9 com\u00fa de la UE, i no als interessos d\u2019un dels pa\u00efsos que en forma part.<\/p>\n

I encara ens haur\u00edem de preguntar si realment forma part dels \u201cinteressos dels espanyols\u201d el fet que no faci fallida cap entitat financera del pa\u00eds, incloses les que s\u00f3n inviables. L\u2019opini\u00f3 del Sr. Alumina no \u00e9s gaire diferent de la del president del BBVA, Francisco Gonz\u00e1lez, qui no fa gaires dies demanava<\/a> que s\u2019identifiquessin les entitats financeres que no s\u00f3n viables, les quals, segons la seva valoraci\u00f3, \u201chauran de desapar\u00e8ixer\u201d.<\/p>\n

Si una empresa comet errors o si les decisions no porten als resultats previstos, pot acabar fent fallida, i aquest \u00e9s el risc que s\u2019assumeix quan es tira endavant qualsevol negoci. Entre les entitats financeres que hi ha al punt de mira, s\u2019hi troben moltes caixes d\u2019estalvi, en les quals, sovint, s\u2019ha actuat amb imprud\u00e8ncia i, en molts casos, de manera abusiva i fins i tot fraudulenta. Per qu\u00e8 s\u2019ha de procedir a rescatar-les totes i cadascuna, amb c\u00e0rrec al contribuent? \u00c9s cert que tamb\u00e9 hi va haver defici\u00e8ncies en la regulaci\u00f3 i vigil\u00e0ncia del Banc d\u2019Espanya, per\u00f2, tot i aix\u00f2, el que afirma el Sr. Almunia sembla raonable, encara que segurament caldria afegir alguns matisos. I aix\u00f2 \u00e9s, doncs, deslleialtat?<\/p>\n

La resposta, la trobarem segons el que entenguem per la lleialtat i el que s\u2019hi oposa. Com vaig escriure<\/a> fa uns quants anys, hi ha una lleialtat virtuosa que consisteix a comprometre\u2019s en una causa noble amb una adhesi\u00f3 duradora. Per\u00f2 hi ha tamb\u00e9 una lleialtat que \u00e9s pura adhesi\u00f3 per motius utilitaris o emocionals. Les empreses busquen la lleialtat dels clients a l\u2019hora de comprar els seus productes, i sovint apliquen t\u00e8cniques de \u201cfidelitzaci\u00f3 del client\u201d. El seguiment entusiasta d\u2019un equip de futbol \u00e9s un exemple de lleialtat emocional.<\/p>\n

Per\u00f2 no pas tota lleialtat \u00e9s virtuosa. La m\u00e0fia tamb\u00e9 demana lleialtat als seus membres. La lleialtat com a virtut exigeix complir els compromisos expl\u00edcits o impl\u00edcits lliurement assolits sempre que aquests compromisos responguin a una causa justa<\/em>. Si no, la lleialtat \u00e9s pura adhesi\u00f3, i aquesta pot ser bona o dolenta segons la qualitat moral de la causa. Tamb\u00e9 hi pot haver una pseudo-lleialtat contr\u00e0ria a la genu\u00efna lleialtat. Si el Sr. Almunia no s\u2019adhereix a all\u00f2 que el Govern ent\u00e9n com a \u201cinteressos dels espanyols\u201d, no se\u2019l pot acusar de \u201cdeslleialtat\u201d, si m\u00e9s no en termes \u00e8tics.<\/p>\n

La primera lleialtat es vincula amb la veritat pr\u00e0ctica, que es determina en cada situaci\u00f3 amb l\u2019ajuda de la virtut conductora de totes les virtuts: la saviesa pr\u00e0ctica o prud\u00e8ncia. Amb saviesa pr\u00e0ctica, es busquen alternatives i es reflexiona sobre prioritats. D\u2019aquesta manera, es poden resoldre conflictes entre lleialtats. I aquest \u00e9s el cas de la tensi\u00f3 que, de vegades, hi pot haver entre la lleialtat a la pr\u00f2pia fam\u00edlia i la lleialtat a l\u2019empresa.<\/p>\n

\u00a0Com a virtut moral, la lleialtat comporta exig\u00e8ncies \u00e8tiques; per contra, la simple adhesi\u00f3 a una causa \u00e9s nom\u00e9s la descripci\u00f3 d\u2019un aspecte de la realitat. Si no s\u2019investiga sobre la moralitat d\u2019aquesta causa, no es poden fer acusacions morals. I, si se\u2019n fan, nom\u00e9s en surten equ\u00edvocs.\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En la vida pol\u00edtica, i en certa mesura tamb\u00e9 en l\u2019empresa i en altres \u00e0mbits de la vida, sovint, s\u2019acusa alg\u00fa de conducta deslleial. En trobem un cas recent en l\u2019acusaci\u00f3 de deslleialtat amb Espanya que ha rebut Joaqu\u00edn Almunia, vicepresident de la Comissi\u00f3 Europea i responsable de Compet\u00e8ncia, per part de destacats directius del […]<\/p>\n","protected":false},"author":199,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[42503],"tags":[42745,42749,42750,42744,14330,42748,23263,42747],"class_list":["post-567","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-etica-social-ca","tag-almunia","tag-bancs","tag-comissio-europea","tag-lleialtat","tag-pp","tag-rescat","tag-ue","tag-virtut"],"acf":[],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/567","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/199"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=567"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/567\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":572,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/567\/revisions\/572"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=567"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=567"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=567"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}