{"id":866,"date":"2012-10-25T07:55:36","date_gmt":"2012-10-25T06:55:36","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/?p=866"},"modified":"2012-10-30T10:33:48","modified_gmt":"2012-10-30T09:33:48","slug":"es-troba-en-crisi-el-capitalisme-o-be-ens-equivoquem-en-la-manera-dentendre-el-capital","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/2012\/10\/25\/es-troba-en-crisi-el-capitalisme-o-be-ens-equivoquem-en-la-manera-dentendre-el-capital\/","title":{"rendered":"Es troba en crisi el capitalisme o b\u00e9 ens equivoquem en la manera d\u2019entendre el capital?"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify\"><a href=\"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/files\/2012\/10\/Capitalismo1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-867\" src=\"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/files\/2012\/10\/Capitalismo1.jpg\" alt=\"\" width=\"275\" height=\"183\" \/><\/a>Despr\u00e9s de la caiguda del mur de Berl\u00edn, l\u2019any 1989, n\u2019hi va haver molts que van suposar que el capitalisme era, sens dubte, el sistema definitivament triomfador. L\u2019alternativa de l\u2019economia centralitzada en lloc de l\u2019economia de mercat, havia portat a la ru\u00efna la totpoderosa Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i els seus pa\u00efsos sat\u00e8l\u00b7lits. Tot i aix\u00f2, avui en dia, despr\u00e9s de la profunda i perllongada crisi econ\u00f2mica que va comen\u00e7ar el 2008, n\u2019hi ha molts que tamb\u00e9 es q\u00fcestionen el capitalisme i afirmen que \u201cel capitalisme es troba en crisi\u201d, encara que no s\u00e0piguen del cert quina podria ser l\u2019alternativa.\u00a0\u00a0<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Per\u00f2, de quin capitalisme parlem? Que potser nom\u00e9s hi ha una forma de capitalisme? Michael Albert, en el seu l\u00facid llibre <em>Capitalismo contra capitalismo,<\/em> publicat el 1991 (i a Espanya el 1992, per l\u2019editorial Paid\u00f3s), argumentava que hi ha diverses formes de capitalisme, i que ha estat aix\u00ed ja des dels seus comen\u00e7aments. En el seu estudi, Albert\u00a0 contrasta dues formes antag\u00f2niques del capitalisme actual, l\u2019<em>anglosax\u00f3<\/em>, especialment localitzat als Estats Units, i el <em>ren\u00e0<\/em>,<em> <\/em>aplicat, sobretot, a Alemanya i a gran part d\u2019Europa. Quin dels dos est\u00e0 en crisi? Ho estan tots dos?<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Si per capitalisme entenem economia de mercat, en la qual es respecta la llibertat de comerciar, emprendre i contractar dins del seu s\u00f2lid marc \u00e8tic i jur\u00eddic, no sembla pas que estigui en crisi, si m\u00e9s no en un sentit gen\u00e8ric. Per\u00f2 s\u00ed que es pot q\u00fcestionar el futur del capitalisme, si l\u2019entenem nom\u00e9s com l\u2019acumulaci\u00f3 de capital i com una llibertat econ\u00f2mica il\u00b7limitada i en mans de la cobd\u00edcia. Un capitalisme en qu\u00e8 no tenen cap import\u00e0ncia les persones, sin\u00f3 nom\u00e9s el fet d\u2019instrumentalitzar-les per assolir aquest objectiu, i en el qual tampoc no es t\u00e9 en compte l\u2019explotaci\u00f3 desmesurada del mediambient natural.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Ara b\u00e9, a m\u00e9s de les diverses formes de capitalisme, per poder\u00a0 comprendre cabalment aquest concepte, caldria comen\u00e7ar per analitzar qu\u00e8 \u00e9s el capital i quines formes de capital hi ha. He llegit una nota de premsa d\u2019una <a href=\"http:\/\/www.wbcsd.org\/Pages\/EDocument\/EDocumentDetails.aspx?ID=15008&amp;NoSearchContextKey=true\">confer\u00e8ncia<\/a> impartida recentment per Peter Bakker, president del WBCSD (<em>World Business Council for Sustainable Development<\/em>) que m\u2019ha agradat. Hi assenyala que el capitalisme \u2013 o, m\u00e9s ben dit, l\u2019 \u201ceconomia de mercat\u201d \u2013 continua sent un conducte poder\u00f3s per aconseguir la transici\u00f3 cap a un futur sostenible, sempre que els factors externs ambientals i les contribucions socials siguin reflectides adequadament en la valoraci\u00f3 de les empreses. Tamb\u00e9 donava una definici\u00f3 de \u201ccapitalista\u201d. Afirmava: \u201cUn capitalista \u00e9s alg\u00fa que optimitza el rendiment del capital utilitzat.\u201d Ara b\u00e9, \u201cl\u2019error del model econ\u00f2mic actual \u00e9s que se centra exclusivament en l\u2019optimitzaci\u00f3 de la rendibilitat del capital financer. Hi hem d\u2019afegir dos elements m\u00e9s, al capital financer: el capital natural o ambiental i el capital social, i dir als capitalistes que treballin per optimitzar tot aix\u00f2.\u201d<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Em sembla encertat, tot i que hi afegiria una altra forma de capital, el \u201ccapital hum\u00e0\u201d, que segurament Bakker inclou dins del capital social, per\u00f2 que no \u00e9s el mateix. Aix\u00ed, doncs, sembla important distingir quatre formes de capital:<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Capital financer<\/strong>, que es refereix als diners utilitzats per l\u2019empresa per comprar all\u00f2 que necessita per fabricar i\/o comercialitzar els seus productes o donar els seus serveis.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Capital hum\u00e0<\/strong>, ent\u00e8s com la capacitat productiva i amb rendibilitat econ\u00f2mica de les persones. Ve donada per la seva formaci\u00f3, experi\u00e8ncia, habilitats, car\u00e0cter moral i for\u00e7a espiritual. Per obtenir aquest capital, s\u2019ha invertit temps, treball i potser tamb\u00e9 diners. El capital hum\u00e0 es troba en els atributs de cada persona, per\u00f2 tamb\u00e9 pot tenir rendibilitat social a trav\u00e9s de la interacci\u00f3 entre les persones.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Capital social<\/strong>, que es refereix al valor econ\u00f2mic derivat de la unitat i voluntat de cooperaci\u00f3 entre persones i grups socials. Disminueix els costos de transacci\u00f3. Est\u00e0 relacionat amb la confian\u00e7a existent, les xarxes socials establertes i la cohesi\u00f3 interpersonal i social.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Capital natural o mediambiental<\/strong>, o valor productiu dels recursos naturals, m\u00e9s enll\u00e0 de la seva transformaci\u00f3 immediata. Degudament gestionats, poden produir una \u201crenda natural\u201d de b\u00e9ns i de serveis valuosos en el futur. Per exemple, el capital natural d\u2019un bosc gestionat de manera sostenible pot proporcionar un ingr\u00e9s continu i natural de fusta, ca\u00e7a, aigua i lleure.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Aquestes quatre formes de capital es veuen afectades pel dinamisme del proc\u00e9s econ\u00f2mic. Les quatre haurien de ser considerades i valorades. Per poder-ho fer, caldria dur a terme desenvolupaments te\u00f2rics i disposar d\u2019una legislaci\u00f3 consistent. Per\u00f2, en primer lloc, hi ha d\u2019haver un canvi de mentalitat pel que fa al capital, i a la manera d\u2019entendre les seves diverses formes en cada situaci\u00f3. Una tasca immensa, per\u00f2, al meu parer, inajornable.\u00a0\u00a0<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">\u00a0<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">\u00a0<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Despr\u00e9s de la caiguda del mur de Berl\u00edn, l\u2019any 1989, n\u2019hi va haver molts que van suposar que el capitalisme era, sens dubte, el sistema definitivament triomfador. L\u2019alternativa de l\u2019economia centralitzada en lloc de l\u2019economia de mercat, havia portat a la ru\u00efna la totpoderosa Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i els seus pa\u00efsos sat\u00e8l\u00b7lits. Tot i aix\u00f2, avui [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":199,"featured_media":867,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[42502,42503],"tags":[63121,63117,63119,63118,60652,63123,63122],"class_list":["post-866","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-etica-empresarial-ca","category-etica-social-ca","tag-capital-financer","tag-capital-huma","tag-capital-natural-ca","tag-capital-social-ca","tag-capitalisme","tag-economia-dee-mercat","tag-sustanibilitat"],"acf":[],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/866","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/199"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=866"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/866\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":885,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/866\/revisions\/885"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/867"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=866"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=866"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=866"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}