{"id":938,"date":"2012-11-27T13:12:33","date_gmt":"2012-11-27T12:12:33","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/?p=938"},"modified":"2012-11-27T13:12:33","modified_gmt":"2012-11-27T12:12:33","slug":"el-mercat-no-es-equitatiu-pero-es-necessari-que-cal-fer-llavors","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/2012\/11\/27\/el-mercat-no-es-equitatiu-pero-es-necessari-que-cal-fer-llavors\/","title":{"rendered":"El mercat no \u00e9s equitatiu, per\u00f2 \u00e9s necessari: qu\u00e8 cal fer llavors?"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>
Warren Buffett<\/figcaption><\/figure>\n

Afirmar que el mercat no \u00e9s equitatiu \u00e9s com descobrir la Mediterr\u00e0nia. Tothom ho sap. Si un emprenedor encerta en un producte i t\u00e9 \u00e8xit podr\u00e0 guanyar molts diners. Aquest \u00e9s el cas de Bill Gates a trav\u00e9s de Microsoft o Amancio Ortega amb Indidex. \u00c9s veritat que darrere hi ha creativitat i treball. Per\u00f2 altres poden haver-hi dedicat m\u00e9s esfor\u00e7 i molta creativitat i no guanyar tants diners. Aix\u00f2 mateix es podria dir dels inversors: uns encerten i s\u2019enriqueixen mentre que altres s\u2019arru\u00efnen invertint en negocis que no prosperen. Hi ha futbolistes i artistes que guanyen quantitats desmesurades, mentes d\u2019altres no poden viure de l\u2019esport o de l\u2019art.<\/p>\n

El mercat, com afirmava el Premi Nobel Paul Samuelson, funciona amb \u201cvots monetaris\u201d: els que tenen diners i estan disposats a comprar determinen el que s\u2019ha de produir i els ingressos dels oferents. Aix\u00f2 significa tamb\u00e9 que poden existir necessitats b\u00e0siques de persones que no disposen de \u201cvots monetaris\u201d que el mercat no pot satisfer. Aquest \u00e9s el cas de malalties tropicals de poblaci\u00f3 sudsahariana molt pobre: el mercat no incentiva la costosa recerca per obtenir f\u00e0rmacs apropiats.<\/p>\n

A m\u00e9s, el mercat, sense la deguda regulaci\u00f3 permet pr\u00e0ctiques llunyanes a l\u2019\u00e8tica, des de l\u2019explotaci\u00f3 de treballadors i la comercialitzaci\u00f3 de pornografia, a fraus i pr\u00e0ctiques monopol\u00edstiques. Nom\u00e9s cal pensar en Microsoft, que va tenir seriosos problemes a Europa per aquest tipus de pr\u00e0ctiques i que els t\u00e9 actualment a Espanya, on t\u00e9 obert un expedient per defraudaci\u00f3 a Hisenda i un altre per ab\u00fas de posici\u00f3 dominant.<\/p>\n

Malgrat aquests casos, no hi ha dubte que el lliure mercat t\u00e9 aspectes molt positius com ara \u00a0l\u2019incentiu permanent a la innovaci\u00f3 ia baixar costos i preus, fent els productes m\u00e9s assequibles a la poblaci\u00f3. El mercat\u00a0\u00e9s respectuosos amb la llibertat, fomenta l\u2019esperit emprenedor i la creaci\u00f3 de riquesa. A part d\u2019aix\u00f2, l\u2019alternativa d\u2019una economia centralitzada s\u2019ha demostrat molt pitjor, produint passivitat i pobresa i, en ocasions com l\u2019antiga Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, fins i tot fallida nacional.<\/p>\n

Per\u00f2 si el mercat no \u00e9s equitatiu, com corregir-lo? La resposta m\u00e9s simple \u00e9s \u201ca trav\u00e9s de l\u2019Estat<\/strong>\u201d. Efectivament, les lleis i els tribunals de defensa de la compet\u00e8ncia poden limitar abusos de mercat, i la redistribuci\u00f3 de la riquesa, via impostos i\u00a0pol\u00edtiques socials, pot aconseguir m\u00e9s equitat social. Per\u00f2 aix\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 problemes: els pol\u00edtics poden caure en abusos partidistes i uns impostos al capital molt elevats poden provocar la sortida de fons financers del pa\u00eds amb la conseg\u00fcent descapitalitzaci\u00f3. Per la seva banda, les pol\u00edtiques socials, lloables en si mateixes, tenen una forta c\u00e0rrega burocr\u00e0tica i sovint s\u00f3n acusades de ineficients.<\/p>\n

Hi ha un altre mitj\u00e0 davant la manca d\u2019equitat del mercat, probablement poc considerat en les nostres latituds: la generositat<\/strong> i el bon \u00fas dels diners<\/strong> dels m\u00e9s afavorits pel mercat. Tal podria ser el cas de Warren Buffett, el quart home m\u00e9s ric del m\u00f3n segons la revista Fortune (2012) i, durant anys, el primer: amb una fortuna personal estimada en 52 mil milions de d\u00f2lars.<\/p>\n

Warren Buffet t\u00e9 fama de ser una persona amb gran \u201colfacte\u201d per invertir. Sap triar negocis rendibles i evitar els ru\u00efnosos. Va saber preveure la crisi del dot.com, a principis d\u2019aquest segle, i la crisi financera del 2008 i seg\u00fcents, actuant en conseq\u00fc\u00e8ncia. Per\u00f2, qu\u00e8 fa amb els seus diners? Buffet \u00e9s una persona que viu amb relativa austeritat, sense ostentaci\u00f3. Un detall \u00e9s que segueix vivint a la casa que va comprar el 1958 quan era molt menys ric. D\u2019altra banda, dedica ingents sumes de diners a causes socials i ha anunciat que donar\u00e0 m\u00e9s del 90% de la seva fortuna a diferents ONG i fundacions ben\u00e8fiques abans de morir.<\/p>\n

Aqu\u00ed\u00a0tenim a Amancio Ortega, que ajuda generosament a diverses fundacions amb fins socials i, recentment davant la crisi actual, ha donat 20 milions d\u2019euros a Caritas.<\/p>\n

N\u2019hi ha que critiquen que aquests rics donin nom\u00e9s una part, de vegades no tan gran, de les seves possessions. Per\u00f2 \u00e9s que alguns no fan ni tan sols aix\u00f2 al\u00b7legant que ja paguen els seus impostos. La pregunta que sorgeix, i la deixo oberta, \u00e9s com es poden fomentar comportaments generosos dels que s\u00f3n premiats pel mercat i aconseguir equitat social amb m\u00e9s efic\u00e0cia i efici\u00e8ncia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Afirmar que el mercat no \u00e9s equitatiu \u00e9s com descobrir la Mediterr\u00e0nia. Tothom ho sap. Si un emprenedor encerta en un producte i t\u00e9 \u00e8xit podr\u00e0 guanyar molts diners. Aquest \u00e9s el cas de Bill Gates a trav\u00e9s de Microsoft o Amancio Ortega amb Indidex. \u00c9s veritat que darrere hi ha creativitat i treball. Per\u00f2 […]<\/p>\n","protected":false},"author":199,"featured_media":939,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[42502,42503],"tags":[],"class_list":["post-938","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-etica-empresarial-ca","category-etica-social-ca"],"acf":[],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/938","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/199"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=938"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/938\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":940,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/938\/revisions\/940"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/939"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=938"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=938"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=938"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}