{"id":952,"date":"2012-12-04T10:50:32","date_gmt":"2012-12-04T09:50:32","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/?p=952"},"modified":"2012-12-04T13:28:03","modified_gmt":"2012-12-04T12:28:03","slug":"amnistia-fiscal-bastant-ineficac-i-moralment-molt-questionable","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/2012\/12\/04\/amnistia-fiscal-bastant-ineficac-i-moralment-molt-questionable\/","title":{"rendered":"Amnistia fiscal: bastant inefica\u00e7 i moralment molt q\u00fcestionable"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>
Crit\u00f3bal Montoro, ministre d’Hisenda<\/figcaption><\/figure>\n

El 30 de mar\u00e7 de 2012, el govern d’Espanya va anunciar una amnistia fiscal, a partir del mes de juny, amb la qual estimava recaptar m\u00e9s de 2.500 milions d’euros. El ministre d’Hisenda, Crist\u00f3bal Montoro, va anunciar una tipus especial de gravamen per \u201cles rendes que aflorin en els pr\u00f2xims mesos, fins al 30 de novembre d\u2019aquest any\u201d. A partir d’aquest moment \u2013va afegir\u2013 \u201cs\u2019enduriran les sancions per frau fiscal”. El capital no declarat hauria de pagar un \u201cgravamen especial\u201d del 10%, quedant aix\u00ed exonerat de qualsevol penalitzaci\u00f3 o sanci\u00f3.<\/p>\n

Montoro va argumentar \u2013i despr\u00e9s ho va repetir el president Rajoy\u2013 que es tractava \u201cd\u2019una \u00a0mesura extraordin\u00e0ria pr\u00f2pia d\u2019un moment extraordinari\u201d i que era necess\u00e0ria per finan\u00e7ar els serveis p\u00fablics. Afegia, a m\u00e9s, que aquestes mesures \u201cs\u2019havien adoptat a l’empara dels criteris de l’OCDE i a la vista de l’experi\u00e8ncia de pa\u00efsos del nostre entorn.”<\/p>\n

El 30 de novembre ja ha arribat i la recaptaci\u00f3 es ara coneguda: 1.200 milions d’euros (un 48% del previst). Malgrat aquest relatiu frac\u00e0s, el govern s\u2019ha mostrat optimista argumentant que l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquesta mesura ha perm\u00e8s aflorar 12.000 milions d’euros de bases imposables que estan “gravades a futur” i suposaran m\u00e9s ingressos a les arques p\u00fabliques arribat el moment.<\/p>\n

Despr\u00e9s de l’anunci de l’amnistia fiscal molts van la titllar\u00a0d’injusta, generalment amb l\u2019argument que s\u2019afavoria als que havien defraudat i suposava un greuge comparatiu amb els qui havien pagat religiosament. Uns dies despr\u00e9s, el que subscriu publicava un article a La Vanguardia<\/em> (19 d’abril) en el que acceptava aquest argument, per\u00f2 ho veia insuficient per a un correcte judici moral d\u2019aquesta amnistia. Aqu\u00ed torno a la q\u00fcesti\u00f3 amb una mica m\u00e9s d\u2019extensi\u00f3.<\/p>\n

No estic d\u2019acord que qualsevol amnistia fiscal sigui condemnable amb independ\u00e8ncia de les circumst\u00e0ncies concurrents i les conseq\u00fc\u00e8ncies previsibles. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e8tica inclou no solament que el govern perdoni la major part del deute defraudat sin\u00f3 tamb\u00e9 el context en qu\u00e8 ho fa. Al mar\u00e7 de 2012, un d\u00e8ficit p\u00fablic del 8,5% el 2011 i l’obligaci\u00f3 de passar al 5,3% el 2012.\u00a0Era tamb\u00e9 rellevant l\u2019estimaci\u00f3 de poder injectar 25.000 euros al sistema, a part d\u2019aflorar informaci\u00f3 que repercutiria en els impostos futurs.<\/p>\n

Una amnistia fiscal seria injusta en condicions ordin\u00e0ries, sense una greu necessitat de fer-ho, per\u00f2 aquest no \u00e9s el cas que analitzem. Entenc que l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una greu necessitat p\u00fablica \u00e9s un criteri prudencial necessari per a justificar una amnistia fiscal, per\u00f2 no \u00e9s suficient.<\/p>\n

Seguint una metodologia que acostumo recomanar per valorar accions morals, que no s\u00f3n intr\u00ednsecament dolentes, suggereixo ponderar:<\/p>\n

1) Si es fa de bona fe, amb rectitud d\u2019intenci\u00f3 i no per interessos partidistes contraris al be com\u00fa. <\/strong><\/p>\n

2) Si hi ha alternatives millors. <\/strong><\/p>\n

3) Si la mesura pot ser efica\u00e7.<\/strong><\/p>\n

4) Si t\u00e9 una comparaci\u00f3 favorable el b\u00e9 perseguit i els danys que previsiblement s’ocasionaran, i pensant tamb\u00e9 amb les conseq\u00fc\u00e8ncies que aquesta mesura pugui comportar en el futur.<\/strong><\/p>\n

Dono per bo que hi ha rectitud d\u2019intenci\u00f3: ning\u00fa ho ha q\u00fcestionat. Pel que fa a les alternatives, una de millor, seria \u00f2bviament aconseguir aflorar els impostos defraudats sense amnistia. En realitat ja s\u2019est\u00e0 perseguint als defrudadors, m\u00e9s que abans. El problema \u00e9s que aquesta mesura \u00e9s lenta en la seva aplicaci\u00f3 i la seva efic\u00e0cia, en molts casos, sembla m\u00e9s aviat dubtosa.<\/p>\n

D\u2019altra banda, convenia ponderar si la mesura podia ser efica\u00e7. Si no, per qu\u00e8 plantejar-la? Ara sabem del cert, fins i tot de manera quantitativa, que l’eficacia no ha esta molt gran. Per\u00f2 el judici moral precedeix la decisi\u00f3 i en el seu moment nom\u00e9s es comptava amb estimacions, en gran part subjectives, i amb dades comparatives. Aquestes comparacions mostren resultats dispars. Alemanya va aplicar una amnistia fiscal el 2003, Portugal ho va fer el 2010 i It\u00e0lia el 2009. En aquest \u00faltim pa\u00eds, el Govern Berlusconi va recaptar al voltant de cinc mil milions d\u2019euros, vinculant l’amnistia a la compra de deute p\u00fablic. A Espanya s’han aplicat amnisties fiscals en dues ocasions, una el 1984 i una altra el 1991, amb molt poc \u00e8xit. Em sembla que l\u2019efic\u00e0cia d\u2019aquesta mesura en el moment d\u2019aplicar-la no estava molt clara, si m\u00e9s no en la quantitat calculada, com s\u2019ha demostrat amb els fets.<\/p>\n

Tot suposant que la mesura hagu\u00e9s pogut ser efectiva, queda el criteri de proporcionalitat. La necessitat era gran i, en efecte, aquesta mesura permetia injectar diners al sistema i evitar noves retallades en despeses socials, la qual cosa \u00e9s prou lloable. No obstant aix\u00f2, \u00e9s ben cert que l\u2019amnistia no sols \u00e9s un greuge comparatiu per als contribuents que van pagar;\u00a0tamb\u00e9 crea un mal precedent. La imatge que molts han tret \u00e9s que aquest govern afavoreix als defraudadors i, \u00f2bviament, aix\u00f2 no \u00e9s pas gaire\u00a0exemplar.<\/p>\n

En resum, amb la informaci\u00f3 disponible m\u2019inclino a donar un judici moral negatiu a aquesta amnistia fiscal. No obstant aix\u00f2, per donar un judici m\u00e9s refinat convindria saber quina informaci\u00f3 tenien els qui van decidir convocar l\u2019amnistia fiscal respecte als punts considerats. \u00bfVan fer aquest judici d’una manera ponderada o simplement varen aplicar un criteri economicista? No ho s\u00e9, per\u00f2 si van fer aix\u00f2 darrer, van fallar en all\u00f2\u00a0primer que s\u2019exigeix per actuar b\u00e9: fer un judici de consci\u00e8ncia sincer i amb afany de buscar qu\u00e8 \u00e9s moralment correcte en cada situaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 30 de mar\u00e7 de 2012, el govern d’Espanya va anunciar una amnistia fiscal, a partir del mes de juny, amb la qual estimava recaptar m\u00e9s de 2.500 milions d’euros. El ministre d’Hisenda, Crist\u00f3bal Montoro, va anunciar una tipus especial de gravamen per \u201cles rendes que aflorin en els pr\u00f2xims mesos, fins al 30 de […]<\/p>\n","protected":false},"author":199,"featured_media":953,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[42503],"tags":[],"class_list":["post-952","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-etica-social-ca"],"acf":[],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/952","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/199"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=952"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/952\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":972,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/952\/revisions\/972"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/953"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=952"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=952"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=952"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}