{"id":962,"date":"2013-01-08T08:41:19","date_gmt":"2013-01-08T07:41:19","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/?p=962"},"modified":"2013-01-08T08:41:19","modified_gmt":"2013-01-08T07:41:19","slug":"valors-per-sortir-de-la-crisi-set-recomanacions-practiques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/2013\/01\/08\/valors-per-sortir-de-la-crisi-set-recomanacions-practiques\/","title":{"rendered":"Valors per sortir de la crisi: set recomanacions pr\u00e0ctiques"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify\"><a href=\"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/files\/2012\/12\/camino-de-monta\u00f1a2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-963\" src=\"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/files\/2012\/12\/camino-de-monta\u00f1a2.jpg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"194\" \/><\/a>La crisi en qu\u00e8 ens trobem, com m\u00e9s va, m\u00e9s deixa sentir els seus efectes i, per acabar-ho d\u2019adobar, es va allargant. Els experts pronostiquen que ens en sortirem, per\u00f2 de manera lenta. \u00c9s una previsi\u00f3, per\u00f2 nom\u00e9s es far\u00e0 efectiva, com tota la hist\u00f2ria humana, amb actes lliures. La soluci\u00f3 de la crisi no dep\u00e8n nom\u00e9s de l\u2019ara famosa \u201ctroika: Banc Central Europeu, Uni\u00f3 Europea i Fons Monetari Internacional. Tamb\u00e9 dep\u00e8n de tots nosaltres. No hem d\u2019esperar passivament que vinguin solucions \u201cde dalt\u201d o \u201cfites socials\u201d com a conseq\u00fc\u00e8ncia de vagues repetides i empipadores o manifestacions sonades.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Em sembla que \u00e9s important que siguem conscients que hi hem de fer alguna cosa; cadasc\u00fa all\u00f2 que tingui m\u00e9s a l\u2019abast. Hi pot contribuir el fet d\u2019assumir i difondre bons valors: o b\u00e9 valors contraris a all\u00f2 que es troba a l\u2019origen moral de la crisi, o b\u00e9 valors refrescants i encoratjadors que puguin ajudar a superar la situaci\u00f3 actual. Una reflexi\u00f3 que parteix d\u2019aquesta base em porta a recomanar set valors. N\u2019hi pot haver m\u00e9s, per\u00f2 em sembla que els seg\u00fcents no hi haurien de faltar.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>1. Veure el m\u00f3n amb objectivitat i no deixar-se enfonsar per les dificultats<\/strong>. En la crisi, va mancar objectivitat en les possibilitats d\u2019endeutar-se i un optimisme il\u00b7lusori.\u00a0 Ara es tracta de no quedar-se amb la visi\u00f3 del vas mig buit, ni tampoc amb la del vas mig ple, tot i que aquesta \u00faltima opci\u00f3 seria preferible. M\u00e9s aviat, el que conv\u00e9 \u00e9s veure el que hi ha dins del vas i tenir consci\u00e8ncia del seu valor. Es pot haver perdut la feina o els estalvis o la casa&#8230; o potser no tantes coses, per\u00f2 hi continua havent la fam\u00edlia, amics de deb\u00f2, sentit de la vida i fins i tot d\u2019eternitat. Valorar all\u00f2 que es t\u00e9 \u00e9s capital. Els recursos materials s\u00f3n necessaris, per\u00f2 insuficients per a una vida bona.\u00a0<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>2. Aprendre a viure amb austeritat i laboriositat. <\/strong>Hi ha un gran consens en el fet que, en general, hem viscut per damunt de les nostres possibilitats, influ\u00efts per una societat consumista en qu\u00e8 s\u2019inicita a gaudir de tota mena de b\u00e9ns, fins i tot malgastant els diners. I, al mateix temps, s\u2019ha fomentat poc una cultura de l\u2019esfor\u00e7 i del treball, o nom\u00e9s s\u2019ha vist com un mitj\u00e0 per al consum i no en el seu valor personal i social.\u00a0\u00a0<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>3. Compartir deures mes que reivindicar drets. <\/strong>N\u2019hi ha molts que tenen plena consci\u00e8ncia dels seus drets subjectius, i potser no tant dels seus deures. L\u2019estat del benestar, al costat de grans \u00e8xits, tamb\u00e9 pot haver contribu\u00eft a crear aquesta consci\u00e8ncia. Durant la crisi, ning\u00fa no es va queixar ni es va preocupar gaire del fet que els pol\u00edtics d\u2019endeutessin fins a extrems inimaginables. Dret a rebre, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 deure de contribuir i controlar. Tamb\u00e9n ara, cada grup es queixa de les retallades que l\u2019afecten; cadasc\u00fa va a la seva, sense recon\u00e8ixer el deure de tots d\u2019assumir la situaci\u00f3 i ajudar a superar-la.\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>4. Actuar amb magnanimitat i esperit emprenedor. <\/strong>\u00a0El contrari d\u2019esperar passivament o resignar-se a situacions insostenibles \u00e9s tenir \u201cgrandesa d\u2019\u00e0nim\u201d, que prov\u00e9 de la virtut de la magnanimitat i de l\u2019esperit emprenedor. La magnanimitat no \u00e9s somiatruites sin\u00f3 realista, per\u00f2 amb un sentit positiu, amb horitzons elevats i creativitat. No es queda en la queixa sin\u00f3 que mira com es pot fer front a la situaci\u00f3 i, si pot, millorar el seu entorn i el dels altres. Una persona magn\u00e0nima reacciona aix\u00ed: si no trobo feina en el meu ofici, haur\u00e9 de pensar en un altre; si em falta preparaci\u00f3, m\u2019haur\u00e9 d\u2019espavilar per aconsguir-ne; si aqu\u00ed no hi ha feina, haur\u00e9 de crear-ne o d\u2019anar-me\u2019n a un altre pa\u00eds.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>5. Ser solidaris amb els m\u00e9s necessitats. <\/strong>Mentre sortim de la crisi, hi ha el risc que molts es quedin arraconats. Probablement, tots sortirem econ\u00f2micament m\u00e9s empobrits de la crisi, per\u00f2 aquestes p\u00e8rdues poden portar a tenir necessitats extremadament b\u00e0siques. Cal tenir en compte que n\u2019hi ha d\u2019altres que poden estar molt pitjor que nosaltres i necessitar la nostra generositat. Hi pot haver necessitats perempt\u00f2ries: alimentaci\u00f3, serveis b\u00e0sics, habitatge,&#8230; per\u00f2 no \u00e9s nom\u00e9s aix\u00f2: tamb\u00e9 hi ha pobres d\u2019afecte, de b\u00e9ns culturals, de confian\u00e7a i d\u2019altres valors espirituals que omplin les seves vides.\u00a0<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>6. Fomentar una cultura de cooperaci\u00f3. <\/strong>Al rerefons de les causes morals de la crisi, hi havia un accentuat individualisme egoista i una despreocupaci\u00f3 per les conseq\u00fc\u00e8ncies socials de buscar el propi inter\u00e8s sense cap aturador. Ara, conv\u00e9 superar aquesta visi\u00f3 fomentant una cultura de cooperaci\u00f3, que generi capital social. Tots anem en el mateix vaixell i les accions d\u2019un tenen repercussi\u00f3 en els altres. Ning\u00fa no \u00e9s independent dels altres: d\u2019una manera o altra, tots som interdependents. En la crisi, hi ha haver \u201ccontagi\u201d d\u2019un sector a l\u2019altre i entre pa\u00efsos. La voluntat de cooperaci\u00f3 ha de ser tamb\u00e9 contagiosa; i tot plegat \u00e9s comen\u00e7ar.\u00a0<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>7.<\/strong> <strong>Governar amb saviesa i coratge i contribuir a aconseguir-ho. <\/strong>No s\u2019ha fet durant la crisi. Hi ha hagut manca de responsabilitat per part de la banca, dels supervisors i reguladors i dels governs. Ha faltat prud\u00e8ncia i han sobrat desitjos de guanyar diners o vots, i de no complicar-se la vida buscant el que \u00e9s m\u00e9s \u00e8tic. Ara, m\u00e9s que mai, cal saviesa pr\u00e0ctica per triar les mesures m\u00e9s oportunes, i tenir coratge per aplicar-les. Podria semblar que aix\u00f2 nom\u00e9s afecta els qui governen institucions, p\u00fabliques i privades, per\u00f2 no \u00e9s pas aix\u00ed. Els governats tamb\u00e9 han de participar i contribuir al bon govern. Amb la seva veu, el seu vot i altres accions, poden influir de manera decisivva en els qui s\u00f3n al capdavant de les institucions.\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La crisi en qu\u00e8 ens trobem, com m\u00e9s va, m\u00e9s deixa sentir els seus efectes i, per acabar-ho d\u2019adobar, es va allargant. Els experts pronostiquen que ens en sortirem, per\u00f2 de manera lenta. \u00c9s una previsi\u00f3, per\u00f2 nom\u00e9s es far\u00e0 efectiva, com tota la hist\u00f2ria humana, amb actes lliures. La soluci\u00f3 de la crisi no [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":199,"featured_media":963,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[42504,42503],"tags":[42621,63199,42639,42640],"class_list":["post-962","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-humanisme-cristia","category-etica-social-ca","tag-crisi","tag-responsibilitat","tag-valors","tag-virtuts"],"acf":[],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/962","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/199"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=962"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/962\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1037,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/962\/revisions\/1037"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/963"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=962"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=962"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/eticaempresarial\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=962"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}