{"id":15,"date":"2015-11-05T13:06:40","date_gmt":"2015-11-05T12:06:40","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-y-humanismo\/?p=15"},"modified":"2015-12-06T20:55:35","modified_gmt":"2015-12-06T19:55:35","slug":"resposabilititat-social-i-incentius-un-oximoron","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/2015\/11\/05\/resposabilititat-social-i-incentius-un-oximoron\/?lang=ca","title":{"rendered":"Resposabilititat social i incentius: un ox\u00edmoron"},"content":{"rendered":"

La responsabilitat social de les empreses<\/strong> \u00e9s un tema indubtablement de moda. Quan a qualsevol concepte se\u2019l designa amb sigles, sempre \u00e9s que se\u2019n parla; si no, no hi hauria sigles. En angl\u00e8s, CSR<\/strong>; en castell\u00e0 o catal\u00e0, RSC<\/strong>. Com vulgueu, \u00e9s igual. Ara, que estigui de moda com a tema <\/em>no significa que estigui de moda en la pr\u00e0ctica<\/em><\/strong>. Articles que hi estan a favor, en podeu trobar tants com vulgueu; per\u00f2 esc\u00e0ndols que resulten d\u2019irresponsabilitats reals, tamb\u00e9.<\/p>\n

En ocasions, quan una empresa parla de RSC est\u00e0 fent nom\u00e9s un exercici d\u2019hipocresia <\/span><\/a>. Escanyarem empleats, enganyarem clients prometent-los el que no pensem complir i regatejant-los el darrer c\u00e8ntim en all\u00f2 que els donem, per\u00f2 despr\u00e9s subvencionarem un concert, una col\u00b7lecci\u00f3 de llibres, o un festival ben\u00e8fic contra l’artrosi.<\/p>\n

Una vegada, en la meva ja llarga hist\u00f2ria en direcci\u00f3 d\u2019empreses, vaig assistir a un curs sobre el tema de la responsabilitat social<\/strong>. Fa molts anys, no estava en absolut de moda. No em vull recordar del lloc ni del nom del curs. Aix\u00f2 \u00e9s igual. Podr\u00edem trobar-ne exemples en qualsevol instituci\u00f3, i en molts professors d\u2019aquestes institucions. El que s\u00ed vull recordar \u00e9s que un dia es va parlar del tema de la qualitat<\/strong>. I el professor va dir que, des del punt de vista de la qualitat, el que s\u2019havia de fer era donar-ne la pitjor possible<\/em><\/strong>. No, no era un c\u00ednic, era un ingenu, em va semblar a mi. El que volia dir era que la qualitat sempre costa diners, i no hi ha cap necessitat de gastar-se diners en una qualitat que el client no demanda<\/strong> o no aprecia, o fins i tot que no serveix per a res.<\/p>\n

Recordo un exemple: si fas uns seients de cotxe d\u2019alta qualitat, que puguin durar vint anys, per\u00f2 el cotxe no en dura m\u00e9s de deu, has \u201cllen\u00e7at\u201d els diners d\u2019aquesta qualitat addicional. Per tant, la qualitat del producte ha de ser \u201cequilibrada\u201d en termes dels diferents components<\/strong>. Fins a aqu\u00ed, d\u2019acord. Per\u00f2 amb una condici\u00f3: que el client s\u00e0piga b\u00e9 el que compra i el que vol<\/strong>, tingui una idea clara de quan durar\u00e0 el producte, i la durada dels diferents components es pugui determinar de manera for\u00e7a exacta. Si no, et pot passar el contrari: el cotxe est\u00e0 b\u00e9, ja fa dotze anys que dura, per\u00f2 els seients estan esparracats i els surten molles per tot arreu<\/strong>. I canviar-los \u00e9s car, i en un cotxe ja vell no val la pena. Al client, aix\u00f2 no li agradar\u00e0. Haver de comprar un cotxe nou a causa dels seients, doncs \u00e9s com per enfadar-se. I, per aquestes coses, el client sol tenir mem\u00f2ria. Mal negoci!<\/p>\n

Regatejar qualitat (o servei, o el que sigui) no sol ser una cosa massa bona. \u00c9s clar, dep\u00e8n del producte. Quan comprem una cosa a una botiga \u00abde xinesos\u201d no ens esperem alta qualitat ni llarga durada: esperem preus baixos. Cal ser realista. Per\u00f2 quan comprem un Volkswagen, la gent de la meva generaci\u00f3 recordem \u201cl\u2019escarabat\u201d que no et portava al taller m\u00e9s que molt de tant en tant quan els altres cotxes t\u2019hi portaven sovint<\/strong>. I ara resulta que \u00e9s precisament aquesta marca la que ha enganyat a mitja humanitat presumint de coses que eren mentida. I que alguns, al menys, no ens creiem de cap manera que siguin els \u00fanics<\/strong>. Potser al contrari: si ho fa Volkswagen, qu\u00e8 deuen fer els altres!<\/p>\n

Consti que a mi els \u00f2xids de nitrogen tant se me\u2019n donen. No formo part de la hist\u00e8ria ecologista actual. Veig com l\u2019esperan\u00e7a de vida dels humans ha anat augmentant de manera espectacular gr\u00e0cies al progr\u00e9s cient\u00edfic i tecnol\u00f2gic, i que ara un \u00f2xid de no res pugui provocar alguna malaltia no em fa perdre la son. Per\u00f2 que no et donin el que et diuen que et donen em sembla greu <\/span><\/a>. Si no ho volen donar, que no ho diguin. La irresponsabilitat de Volkswagen no \u00e9s tant que els seus vehicles hagin contaminat, \u00e9s que han enganyat, que \u00e9s una cosa molt diferent!<\/strong><\/p>\n

Aquesta em sembla que \u00e9s la primera responsabilitat social de les empreses i no la de subvencionar una determinada activitat cultural<\/strong>. Donar el que dius que dones, o millor. Si el consumidor s\u2019emporta sorpreses agradables, fant\u00e0stic. Segur que se\u2019n recorda! I es complementa en que li satisfacis necessitats reals<\/strong>, no que l\u2019entabanis amb un anunci infantiloide que el faci desitjar una cosa que no li servir\u00e0 per a res. I el complement \u00e9s tractar als empleats com persones, ajudant-los al seu desenvolupament personal i professional<\/strong>.<\/p>\n

No voldria avui acabar sense fer refer\u00e8ncia a que fa uns dies, La Vanguardia<\/em> publicava un monogr\u00e0fic especial sobre el tema<\/strong>, que posa de manifest com est\u00e0 de moda, i on hi havia interessants opinions i informaci\u00f3. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi havia alguna afirmaci\u00f3 perillosa<\/strong>. Aix\u00ed, en un article d\u2019un professor d’universitat en algun sentit donava a entendre que la responsabilitat social nom\u00e9s \u00e9s ecol\u00f2gica o de no-explotaci\u00f3 de la for\u00e7a laboral<\/strong>,\u00a0quan realment caldria definir-la en positiu com he tractat de fer breument aqu\u00ed.<\/p>\n

Tamb\u00e9 afirmava que per a aconseguir\u00a0la RSC\u00a0cal posar-hi incentius<\/strong>. Em perdonar\u00e0 el professor en q\u00fcesti\u00f3, per\u00f2 tractar d’impulsar responsabilitat social amb incentius em sembla un ox\u00edmoron <\/span><\/a>. Si et paguen per \u201cser verd\u201d (cas de que creguem que ser responsable consisteix en aix\u00f2) i et compensa, on \u00e9s la responsabilitat? El professor diu que no es pot deixar les coses \u201cal albur\u201d de l\u2019\u00e8tica personal o col\u00b7lectiva. A mi em sembla que sense \u00e8tica de la de deb\u00f2 (i no est\u00e8tica ecologista) no anirem enlloc<\/strong>. I el primer principi \u00e8tic \u00e9s fer les coses ben fetes i no enganyar<\/strong>. Posem posar un incentiu a aix\u00f2? Em temo que si el pos\u00e9ssim nom\u00e9s far\u00edem empitjorar les coses. Considerar l\u2019\u00e8tica com un \u201calbur\u201d<\/strong>, \u00e9s a dir, una cosa atzarosa que pot ser que s\u00ed o pot ser que no, ens porta directament a una societat en la que ning\u00fa no es pot fiar de ning\u00fa m\u00e9s. \u00c9s aix\u00f2 el que volem?<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La responsabilitat social de les empreses \u00e9s un tema indubtablement de moda. Quan a qualsevol concepte se\u2019l designa amb sigles, sempre \u00e9s que se\u2019n parla; si no, no hi hauria sigles. En angl\u00e8s, CSR; en castell\u00e0 o catal\u00e0, RSC. Com vulgueu, \u00e9s igual. Ara, que estigui de moda com a tema no significa que estigui […]<\/p>\n","protected":false},"author":2047,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[91908],"tags":[91912,91913,91914,42639],"class_list":["post-15","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-responsabilitat-social-de-lempresa","tag-incentius","tag-motivacio","tag-principis","tag-valors"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2047"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":162,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15\/revisions\/162"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}