En el darrer programa (d\u2019aquesta primera tongada, al menys, i espero que en segueixin d\u2019altres) de la s\u00e8rie \u201cEconomia en colors\u201d, en Xavier Sala va parlar de l\u2019ajuda als pa\u00efsos del tercer m\u00f3n. Va ser un programa interessant, en el que es van dir veritats importants. Que sovint s\u00f3n mal enteses pels que tenen sentiments de culpabilitat de que existeixin els problemes de pobresa extrema i de malaltia que hi ha a l\u2019\u00c0frica i a altres llocs i volen tranquil\u00b7litzar la seva consci\u00e8ncia fent alguna cosa. I aquesta cosa que es vol fer pot no ser la que calia fer. L\u2019exemple m\u00e9s clar, ja conegut per molts, \u00e9s el de la Sharon Stone promovent donacions de mosquiteres per un pa\u00eds de l\u2019\u00c0frica que van acabar robades i venudes com a vels de n\u00favia. Jo no seria tan dur com era ell amb la Sharon Stone pensant que el que feia era una pura operaci\u00f3 de m\u00e0rqueting i estaria disposat a acceptar que hi havia una part de bona intenci\u00f3. Equivocada, per\u00f2 bona intenci\u00f3. Perqu\u00e8 el millor missatge del programa \u00e9s la il\u00b7lustraci\u00f3 de la vella dita de que \u201cde bones intencions l\u2019infern n\u2019\u00e9s ple\u201d (que ell deia en una variant anglo-saxona). Per\u00f2, sobre tot, que els que des d\u2019aqu\u00ed voldrien fer alguna cosa per resoldre els problemes de l\u2019Africa, no saben el que haurien de saber per fer-ho. S\u2019ha de fer des d\u2019all\u00e0. S\u2019ha de tenir la informaci\u00f3 que nom\u00e9s tenen els que hi viuen.<\/p>\n
Estem en un m\u00f3n tan ple d\u2019estad\u00edstiques, que utilitzem a tort i a dret, sovint sense saber interpretar-les, o fins i tot interpretant-les malament de manera deliberada, que a vegades ens sorpr\u00e8n que la informaci\u00f3 important sigui la que podem obtenir de l\u2019observaci\u00f3 directa. I \u00e9s aix\u00ed. No solament en el context de la possible benefic\u00e8ncia al tercer m\u00f3n, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la gesti\u00f3 di\u00e0ria de les empreses de totes les dimensions, i de la pol\u00edtica. Saber aprofitar b\u00e9 els recursos, saber qui pot fer qu\u00e8 millor que ning\u00fa, ser flexible a les necessitats del client en lloc de tenir un men\u00fa preestablert, i un llarg etc\u00e8tera son algunes de les q\u00fcestions de detall que nom\u00e9s es poden saber amb un coneixement de primera m\u00e0.<\/p>\n
Per\u00f2 en el programa hi va haver tamb\u00e9 algun argument erroni. I algun d\u2019una certa gravetat, que voldria posar de manifest aqu\u00ed. Deia en Xavier Sala que en una economia de mercat, els clients tenen el poder econ\u00f2mic, i que si l\u2019empresa no els d\u00f3na el que volen, ells no els donen els diners; i, per tant, l\u2019empresa t\u00e9 l\u2019incentiu \u201ccorrecte\u201d a fer el que els possibles clients volen.<\/p>\n
Aquesta \u00e9s una veritat nom\u00e9s a mitges, perqu\u00e8 hi ha dos problemes. Primer, tots sabem que hi ha estafes. Si l\u2019empresa vol durar, fer que els clients tornin i\/o tenir una reputaci\u00f3 que faci que nous clients vulguin aproximar-s\u2019hi i possiblement comprar, s\u00ed, l\u2019incentiu \u00e9s possible que sigui l\u2019adequat. Per\u00f2 es pot enganyar al client fent-li creure que li vens un producte diferent del que realment \u00e9s i arrencar a c\u00f3rrer. O deixar-lo \u201cenganxat\u201d amb el producte inadequat que li has venut. \u00c9s el que ha passat, sense anar m\u00e9s lluny, amb les \u201cpreferents\u201d. S\u00ed, a alguns dels que ho han fet despr\u00e9s els han \u201cenxampat\u201d i hi han sortit perdent. A alguns, no tots ni molt menys. I si hi han perdut, ha estat per una quantitat molt inferior al mal que han causat als altres. Fer un benefici immediat i desapar\u00e8ixer a vegades surt a compte. L\u2019incentiu no sempre \u00e9s correcte, ni molt menys. El curt termini i el llarg termini no s\u00f3n el mateix.<\/p>\n
En segon lloc, no est\u00e0 clar que els clients s\u00e0piguen el que volen. Tenen una idea de les seves necessitats, per\u00f2 no necess\u00e0riament les saben expressar ni saben el que pot costar satisfer-les. \u00c9s l\u2019empresa la que ho ha de saber. Si l\u2019empresa no t\u00e9 l\u2019actitud de voler satisfer realment les necessitats dels clients, i nom\u00e9s t\u00e9 l\u2019objectiu de vendre, malament anirem. L\u2019empresa, els clients i tothom.<\/p>\n
Per\u00f2 \u00e9s que quan l\u2019argument es trasllada, com feia en Xavier Sala, al m\u00f3n de la pol\u00edtica, \u00e9s molt pitjor. Els pol\u00edtics no han d\u2019endevinar qu\u00e8 \u00e9s el que la gent vol que facin i predicar-ho per que els \u201cpremi\u00efn\u201d amb els seus vots. Un bon pol\u00edtic ha de fer el contrari. Ha de dir qu\u00e8 li sembla a ell qu\u00e8 s\u2019ha de fer; i despr\u00e9s ha de conv\u00e8ncer als electors de que aix\u00f2 \u00e9s el que conv\u00e9 al pa\u00eds, en paraules que el ciutad\u00e0 mitj\u00e0 pugui entendre. Que no sempre \u00e9s f\u00e0cil. Els problemes econ\u00f2mics, sense anar m\u00e9s lluny, s\u00f3n d\u2019una complexitat considerable, com ell sap millor que ning\u00fa, i la immensa majoria dels electors no els entenen. I com que no els entenen, molt sovint abonen solucions simplistes que els que coneixen el problema a fons saben que no poden funcionar. El \u201cpopulisme\u201d \u00e9s aix\u00f2. En tenim prou pel voltant, avui en dia, com per veure-ho. El pol\u00edtic que vol el poder com sigui i es limita passivament a predicar el que creu que la gent aplaudir\u00e0, sense jutjar si all\u00f2 \u00e9s bo o \u00e9s dolent, no \u00e9s el que necessitem.<\/p>\n
Ben al contrari. El bon pol\u00edtic \u00e9s el que \u00e9s capa\u00e7 de pensar una soluci\u00f3 factible, i trobar les paraules i les actituds per conv\u00e8ncer als seus conciutadans. A vegades cal predicar \u201csang, suor i ll\u00e0grimes\u201d. Ning\u00fa no ho demanar\u00e0, per\u00f2 el ciutad\u00e0 mitj\u00e0 \u00e9s capa\u00e7 d\u2019entendre-ho si se li explica b\u00e9. Pensar que per fer pol\u00edtica cal aconseguir vots com sigui i que per fer empresa cal aconseguir vendes com sigui \u00e9s posar el carro davant dels bous. Que em temo que \u00e9s el que estem fent entre tots darrerament.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En el darrer programa (d\u2019aquesta primera tongada, al menys, i espero que en segueixin d\u2019altres) de la s\u00e8rie \u201cEconomia en colors\u201d, en Xavier Sala va parlar de l\u2019ajuda als pa\u00efsos del tercer m\u00f3n. Va ser un programa interessant, en el que es van dir veritats importants. Que sovint s\u00f3n mal enteses pels que tenen sentiments […]<\/p>\n","protected":false},"author":2047,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[91924,91910],"tags":[],"class_list":["post-166","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-direccio","category-gestio-publica"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/166","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2047"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=166"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/166\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":171,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/166\/revisions\/171"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=166"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=166"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=166"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}