Tal com vaig prometre, torno avui a recordar a Peter Drucker, aquest cop tractant d\u2019anar al contingut del que ell va dir, \u00e9s a dir, en qu\u00e8 consisteix segons ell el bon management que en el post anterior consider\u00e0vem com a molt important.<\/p>\n
Comencem pel comen\u00e7ament. Per tenir un bon management, cal adonar-se abans que res de que l\u2019empresa (o en general, l\u2019organitzaci\u00f3) \u00e9s un tot en el qual el que es fa en un rac\u00f3 influeix en tots els altres. \u00c9s a dir, que no \u00e9s un problema d\u2019especialistes m\u00e9s o menys sofisticats (que en moltes ocasions s\u00f3n absolutament imprescindibles, \u00e9s clar) sin\u00f3 de que l\u2019organitzaci\u00f3 es dirigeixi amb un punt de vista que l\u2019abasti tota sencera.<\/p>\n
I en una empresa mercantil, \u00e9s clar, la primera cosa \u00e9s ocupar-se del negoci com a tal. Que no vol dir fer del benefici l\u2019objectiu \u00fanic i primordial de l\u2019empresa; vol dir m\u00e9s aviat que si aquesta xifra \u00e9s negativa, la superviv\u00e8ncia de l\u2019empresa est\u00e0 en perill. Per tant, cal ocupar-se\u2019n. Per\u00f2 una idea crucial \u00e9s que el negoci cal crear-lo<\/strong>. \u00c9s a dir, no ve determinat per \u201cforces\u201d econ\u00f2miques; com a m\u00e0xim, aquestes \u201cforces\u201d poden posar l\u00edmits al que es pot fer. Els negocis els creen i els dirigeixen les persones.<\/p>\n Quin \u00e9s aleshores l\u2019objectiu de l\u2019empresa? \u00bfEl benefici? No, de cap manera: \u00e9s la creaci\u00f3 d\u2019un client. Els mercats no els crea D\u00e9u, ni les \u201cforces\u201d econ\u00f2miques: els creen els directius. I s\u00f3n els clients els que determinen que \u00e9s negoci. Despr\u00e9s m\u00e9s en concret, hi ha d\u2019haver un reguitzell de variables que s\u00f3n m\u00e9s importants que el benefici (o el valor, en temps recents): la posici\u00f3 de mercat, la innovaci\u00f3, la productivitat, els recursos f\u00edsics i financers, la rendibilitat, l\u2019actuaci\u00f3, resultats, actituds i desenvolupament de directius i treballadors, i la responsabilitat p\u00fablica. Aquests s\u00f3n els objectius de l\u2019empresa. Fa un especial \u00e8mfasi en la innovaci\u00f3 com a funci\u00f3 fonamental: la capacitat de fer productes millors i\/o amb menys cost. No \u00e9s imprescindible que un negoci creixi en el sentit de fer-se gran; per\u00f2 s\u00ed ha de cr\u00e9ixer en el sentit de fer-se millor. Aquest segueix essent un punt que hauria de fer reflexionar a molts empresaris i directius actuals.<\/p>\n Per\u00f2 hi ha un punt m\u00e9s important que els altres: els directius s\u00f3n un element fonamental d\u2019una empresa ben dirigida. Quan, com ell explica que va passar amb Henry Ford, el cap visible de l\u2019empresa vol governar sense directius, sense managers, nom\u00e9s amb executors de les seves ordres tir\u00e0niques, i que, a m\u00e9s, estan controlats per una \u201cpolicia secreta\u201d, l\u2019empresa se\u2019n va pel pedregar. Si alg\u00fa comen\u00e7ava a tenir una certa autoritat o responsabilitat, Henry Ford el posava al carrer. Pot sorprendre a alguns que nom\u00e9s l\u2019hagin llegit a mitges, per\u00f2 Drucker (que \u00e9s l\u2019autor de totes<\/em> les paraules \u201cdures\u201d que acabem d\u2019utilitzar) estableix en aquest sentit un paral\u00b7lelisme entre Henry Ford i Lenin, que explica, diu ell, que els l\u00edders sovi\u00e8tics sentissin una forta admiraci\u00f3 pel primer: volien fer una industrialitzaci\u00f3 sense directius, en la que el \u201cpropietari\u201d (el dictador pol\u00edtic) podria controlar totes les decisions i les empreses podrien contractar nom\u00e9s \u201ct\u00e8cnics\u201d. Ning\u00fa no podr\u00e0 prendre iniciatives ni decisions, totes les importants estaran en mans del Gran Cap.<\/p>\n O b\u00e9, avui en dia… no hi haur\u00e0 Cap, afegeixo jo. L\u2019anarquisme, als anys 50, no era un perill ni un problema; ara ho pot ser. Els extrems es toquen: en l\u2019anarquisme assembleari, ning\u00fa no pot prendre iniciatives ni decisions importants, perqu\u00e8 ho ha de fer \u201cl\u2019assemblea\u201d, amb la psicologia de masses que ja descrivia molt b\u00e9 Freud. Tampoc no hi ha managers, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha una policia secreta, que fa que els representants elegits a c\u00e0rrecs p\u00fablics tinguin les mans lligades. Pitjor, impossible.<\/p>\n Per\u00f2 tornem a Drucker. El que volia per als m\u00e0nagers tamb\u00e9 ho volia per als treballadors de tots els nivells. Deia que s\u2019havia de contractar la persona sencera, no nom\u00e9s les mans (la \u201cm\u00e0 d\u2019obra\u201d, oi?), sin\u00f3 el cap i tota la resta del cos. I era extraordin\u00e0riament cr\u00edtic amb l\u2019administraci\u00f3 de personal. Deia per exemple que \u201c…molt del que passa avui en dia per management de l\u2019organitzaci\u00f3 humana \u00e9s mec\u00e0nic en la seva naturalesa i es podria dispensar per correu\u201d. Avui podria dir el mateix nom\u00e9s afegint una \u201ce\u201d davant la darrera paraula: \u201ce-mail\u201d en lloc de \u201cmail\u201d.<\/p>\n I era dur\u00edssim amb el que ell en deia \u201cadministraci\u00f3 de personal\u201d, o (amb un mat\u00eds de difer\u00e8ncia) \u201crelacions humanes\u201d. Avui, aquestes dues expressions han caigut en des\u00fas per pol\u00edticament incorrectes, per\u00f2 jo encara no he ent\u00e8s mai per qu\u00e8. L\u2019expressi\u00f3 \u201crecursos humans\u201d, considerada m\u00e9s \u201cmoderna\u201d, em sembla pitjor. Jo, personalment, prefereixo formar part del \u201cpersonal\u201d (no em fa res, la veritat) que ser un \u201crecurs\u201d, que ho trobo molest. Per\u00f2 la ra\u00f3 de fons \u00e9s la mateixa, i \u00e9s perfectament aplicable al que es fa avui: un departament de XXX (aqu\u00ed, el nom preferit que sigui pol\u00edticament correcte) posa en pr\u00e0ctica unes t\u00e8cniques elementals, s\u2019ocupa dels aspectes legals de la contractaci\u00f3, etc., i fa la burocr\u00e0cia corresponent. Aix\u00ed als directius \u201cde deb\u00f2\u201d no els cal haver-se d\u2019ocupar de les persones. Poden dirigir com d\u00e8iem, amb estil distant i tir\u00e0nic i amb policia secreta, sense contreure cap comprom\u00eds amb les persones concretes, perqu\u00e8 ho fa el departament XXX, que se\u2019l pot desautoritzar quan es vulgui.<\/p>\n Reconec que he anat una mica m\u00e9s enll\u00e0 del que deia Drucker en aquest darrer par\u00e0graf, per\u00f2 per que es vegi que \u00e9s amb el mateix esperit, diu literalment que \u00e9s un truc (\u201cgimmick\u201d) i que el seu frac\u00e0s es posa de manifest per la incapacitat dels responsables de provar que fan alguna contribuci\u00f3 a l\u2019empresa. Els que pensen que Drucker era a dalt dels n\u00favols i no concretava, \u00e9s obvi que no l\u2019han llegit.<\/p>\n Un comentari final. Hi hauria molts m\u00e9s elements dels quals parlar, per\u00f2 no puc aqu\u00ed resumir tot el que va dir. S\u00ed assenyalar, per\u00f2, que feia \u00e8mfasi en \u201cles responsabilitats del management\u201d. Estava molt per davant, em sembla a mi, de la \u201cresponsabilitat social corporativa\u201d tal com es veu avui. Veiem-ho nom\u00e9s amb una frase: creia que una empresa havia de fer que all\u00f2 que \u00e9s bo socialment tamb\u00e9 an\u00e9s en l\u2019inter\u00e8s propi de l\u2019empresa. Si se\u2019m permet, afegiria que aix\u00f2 \u00e9s en lloc de fer que l\u2019inter\u00e8s propi de l\u2019empresa sembli que \u00e9s socialment bo amb els eufemismes i esl\u00f2gans corresponents, que \u00e9s el que es sol fer avui en dia…<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tal com vaig prometre, torno avui a recordar a Peter Drucker, aquest cop tractant d\u2019anar al contingut del que ell va dir, \u00e9s a dir, en qu\u00e8 consisteix segons ell el bon management que en el post anterior consider\u00e0vem com a molt important. Comencem pel comen\u00e7ament. Per tenir un bon management, cal adonar-se abans que […]<\/p>\n","protected":false},"author":2047,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[91923,91924,91908],"tags":[],"class_list":["post-177","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-bones-practiques","category-direccio","category-responsabilitat-social-de-lempresa"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/177","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2047"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=177"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/177\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":180,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/177\/revisions\/180"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=177"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=177"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=177"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}