{"id":234,"date":"2016-02-13T12:25:17","date_gmt":"2016-02-13T11:25:17","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/?p=234&lang=ca"},"modified":"2016-02-13T12:25:17","modified_gmt":"2016-02-13T11:25:17","slug":"el-sense-sentit-comu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/2016\/02\/13\/el-sense-sentit-comu\/?lang=ca","title":{"rendered":"El sense-sentit com\u00fa"},"content":{"rendered":"

Fa poques setmanes vaig rebre, a trav\u00e9s d’una altra instituci\u00f3, publicitat d’un fons d’inversi\u00f3 el nom del qual no vull recordar. La publicitat era electr\u00f2nica, o sigui que vaig anar (m\u00e9s per curiositat que per altra cosa) a la p\u00e0gina web en q\u00fcesti\u00f3, i vaig poder veure all\u00e0 en un v\u00eddeo com el t\u00edpic assessor financer, amb l’aspecte suposadament elegant i enfixadorat<\/em>, com el del que fa uns anys en d\u00e8iem un \u00abyuppie\u00bb, per\u00f2 que tamb\u00e9 podria ser el protagonista d’un anunci de col\u00f2nies, explicava al visitant el que li oferien. Tenien un equip \u201cd’experts\u00bb que analitzaven tots els valors, un a un, principalment examinant a fons el seu historial, i fent previsions basades en uns models sofisticats. No donava detalls, \u00e9s clar, per\u00f2 semblava que l’\u00e8mfasi es posava en una an\u00e0lisi estad\u00edstica del que havia fet cada valor en el passat, per fer una previsi\u00f3 de futur.<\/p>\n

El m\u00e9s interessant era el seu argument: \u00e9s de sentit com\u00fa, deia, que si un equip d’experts analitza cada empresa en profunditat, el resultat ha de ser millor que el dels fons \u00abpassius\u00bb que es limiten a duplicar l’\u00edndex de la Borsa en alguna mesura i no analitzen gaireb\u00e9 res. Doncs potser s\u00ed, \u00e9s de sentit com\u00fa, per\u00f2 conv\u00e9 recordar que tots els aven\u00e7os de la ci\u00e8ncia han consistit sempre a mostrar que creences de sentit com\u00fa eren falses. Es de sentit com\u00fa que el Sol d\u00f3na voltes al voltant de la Terra i la Terra \u00e9s plana, es de sentit com\u00fa que l’oli d’oliva produeix colesterol, es de sentit com\u00fa que les esp\u00e8cies no evolucionen, i un llarg etc\u00e8tera. I \u00e9s de sentit com\u00fa que els que volen \u00abguanyar\u00bb a l’\u00edndex ho aconsegueixen.<\/p>\n

I, en canvi, \u00e9s mentida. Tan mentida com les anteriors afirmacions. O millor dit, ho \u00e9s en un interval de temps suficientment llarg. En un any concret, \u00e9s possible que sigui cert. O en dos. O en tres. De manera permanent, amb un nombre suficient d’anys, mai s’ha trobat un fons d’inversi\u00f3 amb aquests experts sofisticats que ho hagi aconseguit. Sempre guanya l’\u00edndex.<\/p>\n

\u00c9s que preveure el futur \u00e9s una professi\u00f3 molt dura. Normalment no s’encerta. Sabem qu\u00e8 passar\u00e0 d’aqu\u00ed a tres anys amb l’economia xinesa? No en tenim ni idea, tres anys s\u00f3n una eternitat. \u00bfHagu\u00e9ssim imaginat el 1985 que cauria el mur de Berl\u00edn i la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica darrere? Clarament no.<\/p>\n

De manera m\u00e9s mundana, podem predir el resultat d’un partit de futbol? Tampoc. Alguns creuen que s\u00ed, i presumeixen d’haver encertat tal i tal partit, per\u00f2 quan s’ha fet un estudi seri\u00f3s del tema, s’ha vist que … menys, diguem-ho clar. Per aqu\u00ed, que jo s\u00e0piga, no se n\u2019ha fet cap, per\u00f2 als Estats Units se\u2019n va fer un que es va fer fam\u00f3s pels anys 60 o 70. Un diari preguntava a diversos comentaristes del rugbi americ\u00e0 (foot-ball, en diuen ells) sobre la seva previsi\u00f3 dels resultats dels partits de la setmana; i, a partir de les diverses prediccions, s’elaborava algun tipus de mitjana que pogu\u00e9s constituir una predicci\u00f3 \u201cde consens\u00bb. Despr\u00e9s, es comparaven els resultats amb la realitat i es veia qui havia encertat m\u00e9s i qui havia encertat menys. Sempre guanyava un periodista concret, mai no guanyava el consens, per\u00f2 el consens sempre quedava en bona posici\u00f3 (quart, o cinqu\u00e8, posem) entre vint-i-tants pronosticadors. Per\u00f2 els que quedaven en els primers llocs un diumenge concret, podien quedar \u00faltims la setmana seg\u00fcent i viceversa, de manera que en mitjana, al final de la temporada, qui quedava millor era el consens. Mai ning\u00fa no guanya travesses \u201cgrosses\u201d dues vegades…<\/p>\n

El mateix passa amb les inversions. Si podem pensar que l’\u00edndex reflecteix el \u00abconsens\u00bb de diferents visions de futur (els optimistes i els pessimistes, els que creuen que un determinat producte ser\u00e0 superat per un altre encara desconegut i els que no, els que pensen que un determinat pa\u00eds anir\u00e0 per b\u00e9 i els que no, els que creuen que s’escalfar\u00e0 el planeta i els que no, etc.), llavors ser\u00e0 molt dif\u00edcil guanyar a l’\u00edndex a llarg termini. El meu col\u00b7lega i no obstant amic Pablo Fern\u00e1ndez ho ha anat constatant al llarg dels anys amb dades espanyoles realment alarmants, principalment en els fons de pensions, que donen pr\u00e0cticament tots rendibilitat negativa. A ell em remeto a la seva p\u00e0gina web de l’IESE.<\/p>\n

La conclusi\u00f3 \u00e9s f\u00e0cil: la noci\u00f3 de \u00absentit com\u00fa\u00bb del venedor de fons d\u2019inversi\u00f3 pel web no funciona. L’afirmaci\u00f3 que fa \u00e9s clarament falsa. Ja se sap, cal guanyar-se la vida. I com que la majoria aclaparadora dels clients no ho sabran mai, perqu\u00e8 no hi entenen, doncs aix\u00ed anem tirant. Ja ho diu el nostre amic enfixadorat<\/em> de l’anunci: \u00abnom\u00e9s alguns acad\u00e8mics s’oposen a aquesta idea\u00bb. Efectivament. Alguns acad\u00e8mics, que s\u00f3n les persones que saben fer els c\u00e0lculs. Els que no en saben, no en saben; i els que potser en saben, per\u00f2 es guanyen la vida cobrant comissions per fer aix\u00f2, doncs callen. Perqu\u00e8 si en alguna ocasi\u00f3 guanyen a l’\u00edndex, les seves comissions fan que aquest guany no arribi als clients normals; mentre que els fons passius cobren unes comissions tan modestes … que per poc que guanyin nosaltres sortim guanyant per la difer\u00e8ncia.<\/p>\n

La vida est\u00e0 plena de sense-sentits comuns. En continuarem parlant en altres terrenys en el futur.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa poques setmanes vaig rebre, a trav\u00e9s d’una altra instituci\u00f3, publicitat d’un fons d’inversi\u00f3 el nom del qual no vull recordar. La publicitat era electr\u00f2nica, o sigui que vaig anar (m\u00e9s per curiositat que per altra cosa) a la p\u00e0gina web en q\u00fcesti\u00f3, i vaig poder veure all\u00e0 en un v\u00eddeo com el t\u00edpic assessor […]<\/p>\n","protected":false},"author":2047,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[91962,91956,91945],"tags":[91960,91957,91959,91958],"class_list":["post-234","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-gestio-financera","category-inversions","category-males-practiques","tag-falsedats","tag-fons-dinversio","tag-gestio-dactius","tag-rendibilitats"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t