{"id":270,"date":"2016-04-07T14:57:12","date_gmt":"2016-04-07T13:57:12","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/?p=270&lang=ca"},"modified":"2016-04-08T16:18:41","modified_gmt":"2016-04-08T15:18:41","slug":"dones-al-consell-i-preu-de-les-accions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/2016\/04\/07\/dones-al-consell-i-preu-de-les-accions\/?lang=ca","title":{"rendered":"Dones al consell i preu de les accions"},"content":{"rendered":"

M\u2019arribava avui a les mans un article \u00abd’investigaci\u00f3\u00bb procedent de Noruega<\/strong> i de persones amb una formaci\u00f3 b\u00e0sicament en el terreny de les finances que pretenen contestar la pregunta de si obligar que en els consells d’administraci\u00f3 hi hagi una certa proporci\u00f3 de dones<\/strong> (una llei noruega de 2005, segons sembla, estableix un m\u00ednim del 40%) disminueix el valor de les accions<\/strong> en la borsa. No \u00e9s l’\u00fanica pregunta a la qual pretenen contestar, per\u00f2 s\u00ed la primera i possiblement la m\u00e9s important (\u00e9s l’\u00fanica que hi ha en el t\u00edtol de l’article) i tamb\u00e9 la m\u00e9s absurda, encara que les seg\u00fcents ho siguin tamb\u00e9 bastant. I abans de veure les seves respostes, fem algunes reflexions.<\/p>\n

Si parlo aqu\u00ed d’aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s com\u00fa avui en dia, paradoxalment, no fer-li gaire cas a la ci\u00e8ncia de deb\u00f2 (\u00e9s a dir, la que est\u00e0 ben raonada) i en canvi, qualsevol estad\u00edstica, per absurda que sigui, \u00e9s qualificada de \u00abcient\u00edfica\u00bb<\/strong> i per referir-nos a ella fem servir expressions contundents com \u00abs’ha demostrat que … \u00ab,\u00a0 est\u00e0 provat que …\u00bb, quan haur\u00edem de dir com a m\u00e0xim que\u00bb en un estudi van trobar que \u00e9s possible que … \u00ab, i aix\u00f2 \u00fanicament en aquells casos en els quals estigui clar que l’estudi est\u00e0 ben fet, amb un bon coneixement de la teoria de la probabilitat i l’estad\u00edstica.<\/p>\n

I d’aquests n\u2019hi ha m\u00e9s aviat pocs, desgraciadament: el que es troba amb freq\u00fc\u00e8ncia s\u00f3n aplicacions mec\u00e0niques de t\u00e8cniques<\/strong> per part de persones que ni saben qu\u00e8 hi ha dins de les t\u00e8cniques i dels programes d’ordinador. Llavors, el bon raonament, que \u00e9s la base de la ci\u00e8ncia s\u00f2lida, queda en un segon pla en benefici d’unes observacions estad\u00edstiques<\/strong> que, en el millor dels casos, reflecteixen realitats completament diferents barrejades.<\/p>\n

En exemple cl\u00e0ssic, tenir dues persones de mitjana mig pollastre amb mig quilo de patates pot voler dir que un t\u00e9 el pollastre i l’altre les patates<\/strong>. No diguem ja de l’observaci\u00f3 anecd\u00f2tica d’un cas particular: de veure a un directiu jove dinant en un restaurant de menjar r\u00e0pid condueix de vegades a dir que avui hi ha molts directius joves que mengen en restaurants de menjar r\u00e0pid.<\/p>\n

Per\u00f2 anem al nostre tema. Imaginem per un moment<\/strong> (nom\u00e9s per un moment) que pels m\u00e8todes estad\u00edstics m\u00e9s rigorosos obtingu\u00e9ssim el resultat que s\u00ed, que incorporar dones en el consell baixa el valor de les accions<\/strong> en borsa sense cap dubte. Qu\u00e8 far\u00edem a continuaci\u00f3? No incorporar-ne cap? Quin absurd!<\/strong> Primer, perqu\u00e8 hi ha dones i dones: incorporar a una dona perqu\u00e8 ho \u00e9s, sense cap formaci\u00f3 empresarial ni coneixement del negoci ni de l’organitzaci\u00f3 \u00e9s en general absurd, per\u00f2 no perqu\u00e8 ho diguin les estad\u00edstiques, sin\u00f3 perqu\u00e8 ho \u00e9s; i no incorporar a una dona amb formaci\u00f3, experi\u00e8ncia i sentit com\u00fa en el tipus de q\u00fcestions que es tracten en el consell perqu\u00e8 les estad\u00edstiques diuen que el preu de les accions baixaria, seria m\u00e9s absurd encara.<\/p>\n

Sempre he estat d’acord amb una vella afirmaci\u00f3 (atribu\u00efda a Simone Weil) que deia que no havia de ser un requisit imprescindible per que una dona pogu\u00e9s ser nomenada a algun c\u00e0rrec important el que sigui competent, perqu\u00e8 en aquests mateixos c\u00e0rrecs hi ha molt\u00edssims homes incompetents i ning\u00fa posa en dubte la seva pres\u00e8ncia all\u00e0. <\/strong>\u00c9s a dir, a la pr\u00e0ctica, tinguem a la compet\u00e8ncia professional com la principal guia, per\u00f2 sense biaixos, si us plau: exigir compet\u00e8ncia a les dones i no als homes \u00e9s senzillament est\u00fapid<\/strong>.<\/p>\n

Segon, perqu\u00e8 les estad\u00edstiques no diuen res sobre el per qu\u00e8. Pot ser que \u00abels inversors\u00bb al mercat de capitals (abstracte que fem servir amb freq\u00fc\u00e8ncia i que impedeix veure que \u00abels inversors\u00bb solen tenir nom, cognom i ra\u00f3 social) tinguin prejudicis sobre la incorporaci\u00f3 de dones als consells i pensin que \u00e9s millor que no. La conseq\u00fc\u00e8ncia seria, \u00f2bviament, que cal \u00abeducar els inversors\u00bb o evitar que es puguin comportar corporativament defensant \u00abels seus\u00bb. \u00abEls inversors\u00bb no s\u00f3n competents per definici\u00f3: hem vist en les passades onades d’esc\u00e0ndols com molts (molts!) no ho han estat en absolut<\/strong>.<\/p>\n

Per\u00f2 \u00e9s que el punt de partida no \u00e9s bo. No crec que es pugui \u00abdemostrar\u00bb de manera incontrovertible amb m\u00e8todes estad\u00edstics que el preu de les accions baixi<\/strong>. Ni que pugi. Ni que es quedi quiet. Hi ha molts factors funcionant alhora que fan que les mesures siguin molt imperfectes<\/strong>. Per exemple, la compet\u00e8ncia de les persones, de cadascuna d’elles. Ni \u00e9s mesurable, ni es pot donar per suposat res sobre ella. De fet, si llegim amb cura, veurem que diuen que les dades \u00abno permeten rebutjar la hip\u00f2tesi d’un efecte zero sobre el valor de les accions de l’impacte del xoc que aquesta llei va significar en la composici\u00f3 dels consells\u00bb. Llenguatge diplom\u00e0tic incomprensible per a les persones normals i corrents, \u00fanicament per dir alguna cosa que es podria considerar com pol\u00edticament incorrecte.<\/p>\n

O sigui que a Noruega hi ha qui, per aprofitar l’efecte de l’entrada en vigor d’una llei, ha estat perdent el temps. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s el que \u00e9s dolent: all\u00e0 ells! El que s\u00ed \u00e9s dolent \u00e9s que ens cre\u00efn prejudicis a nosaltres.<\/p>\n

I el que \u00e9s p\u00e8ssim \u00e9s que d\u2019aix\u00f2 se\u2019n digui investigaci\u00f3 en direcci\u00f3 d’empreses. La investigaci\u00f3 en direcci\u00f3 d’empreses ha de servir per millorar la presa de decisions<\/strong>. No necess\u00e0riament de manera immediata, pot ser a llarg termini amb desenvolupaments complexos: els problemes no s\u00f3n simples, per tant no es poden esperar solucions simples a curt termini. Per\u00f2 aquest tipus de recerca \u2013com la investigaci\u00f3 noruega\u2013 no la millora ni a curt, ni a mitj\u00e0 ni a llarg termini. Per tant, no \u00e9s de direcci\u00f3 d’empreses<\/strong>. Potser sigui de sociologia de tercera categoria, com a m\u00e0xim. Per\u00f2 aix\u00f2 porta sovint al fet de que persones assenyades, professionals de la direcci\u00f3 d’empreses, diguin que alguns acad\u00e8mics tenen molt rigor i una gran preparaci\u00f3 acad\u00e8mica, per\u00f2 els s’apliquen a problemes molt poc interessants. I no. No tenen rigor ni sentit com\u00fa. Normalment, usen una estad\u00edstica que no entenen. Per qu\u00e8 no els enviem a fer g\u00e0rgares d’una vegada?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

M\u2019arribava avui a les mans un article \u00abd’investigaci\u00f3\u00bb procedent de Noruega i de persones amb una formaci\u00f3 b\u00e0sicament en el terreny de les finances que pretenen contestar la pregunta de si obligar que en els consells d’administraci\u00f3 hi hagi una certa proporci\u00f3 de dones (una llei noruega de 2005, segons sembla, estableix un m\u00ednim del […]<\/p>\n","protected":false},"author":2047,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[91924,91945,91980],"tags":[91960,42639],"class_list":["post-270","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-direccio","category-males-practiques","category-presa-de-decisions","tag-falsedats","tag-valors"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/270","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2047"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=270"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/270\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":282,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/270\/revisions\/282"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=270"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=270"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=270"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}