Michael Skapinker, un dels millors columnistes del Financial Times, publica avui (15\/II\/2017) un article proposant el que diu el t\u00edtol: que les empreses poden ser una illa de toler\u00e0ncia (jo aniria m\u00e9s lluny i en diria d\u2019integraci\u00f3) en el desastre post-Brexit i post-Trump, que sembla haver augmentat notablement (al menys al Regne Unit) els incidents d\u2019intoler\u00e0ncia racista i religiosa.<\/p>\n
Llavors cita com a algunes universitats s\u2019han portat a terme projectes amb musulmans i jueus treballant junts (per exemple, ajudar als indigents sense llar, o fer tutories a canalla amb problemes d\u2019aprenentatge) i com el prop\u00f2sit com\u00fa ajudava a que no discutissin sobre els seus desacords, sin\u00f3 sobre la tasca comuna que tenien al davant. Tamb\u00e9 cita el fet de que en el servei de salut p\u00fablic hi ha metges i infermers de molt diferents llocs: de fet, el 26 per cent dels metges no s\u00f3n brit\u00e0nics i semblen treballar junts sense m\u00e9s problemes que els incidentals a qualsevol feina.<\/p>\n
Per aix\u00f2 formula la seva proposta de que les empreses haurien d\u2019ajudar als seus empleats o als empleats potencials a fer front a la burocr\u00e0cia en relaci\u00f3 als estrangers de manera que poguessin contractar a la millor gent possible, independentment d\u2019on vinguin. Aix\u00f2 faria que cooperessin a la feina i afavoriria les relacions informals entre ells i els aut\u00f2ctons\u00a0 (saber qu\u00e8 fan, quina fam\u00edlia tenen, amb quins problemes es troben, etc.) que \u00e9s el que realment crea un element de cohesi\u00f3, una \u201ccola\u201d que \u00e9s el que enganxa els grups socials.<\/p>\n
Hi estic d\u2019acord. De fet, contractar a la millor gent possible \u00e9s una pr\u00e0ctica, que, senzillament, va en el millor inter\u00e8s de l\u2019empresa, o sigui que no cal dir-ho gaire alt. Per\u00f2 s\u00ed que m\u2019agradaria fer un parell de comentaris en relaci\u00f3 a aquesta proposta.<\/p>\n
Primer, que ja fa gaireb\u00e9 cent anys, Elton Mayo, en el seu cl\u00e0ssic The Human Problems of an Industrial Civilization<\/em>, argumentava amb for\u00e7a que les empreses s\u2019havien de comprometre en resoldre els problemes socials que la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia creava, despla\u00e7ant milers i milers de persones des de, posem, l\u2019It\u00e0lia rural del sud, a una \u00e0rea de Chicago en la que no hi havia cap estructura social que els pogu\u00e9s acollir i ajudar-los a integrar-se en el seu nou pa\u00eds. La proposta de Skapinker \u00e9s fins i tot menys ambiciosa que la del professor de Harvard ara fa una mica menys d\u2019un segle. Benvinguda la proposta, per\u00f2 adonem-nos de que socialment no hem avan\u00e7at tant com sovint es suposa, i que mirant enrere podem trobar molts bones idees.<\/p>\n El segon t\u00e9 una mica m\u00e9s de profunditat. I \u00e9s que de bones intencions, l\u2019infern n\u2019\u00e9s ple. En aquest sentit, els exemples que d\u00f3na (universitats i medicina) tenen un element de cohesi\u00f3 de per s\u00ed. Si hi ha alg\u00fa que est\u00e0 malalt i fins i tot pot morir, la immensa majoria dels \u00e9ssers humans estem disposats a oblidar-nos de les nostres difer\u00e8ncies per arreglar aquell problema. En les universitats, sense el dramatisme dels riscos, passa una mica igual. Per\u00f2, i en les empreses? Doncs dep\u00e8n de dos elements fonamentals: dels objectius de l\u2019empresa i de com est\u00e0 governada.<\/p>\n Si, com avui en dia es diu sovint, l\u2019objectiu de les empreses fos maximitzar-ne el valor per a als accionistes, aix\u00f2 no podria produir cap element de cohesi\u00f3 entre les persones que hi treballen. El que d\u00f3na sentit a la pr\u00f2pia feina \u00e9s que serveixi per alguna cosa que puguem considerar nosaltres mateixos com a bona. I guanyar diners pels accionistes no sembla que pugui ser el cas. Al menys sobre el paper, l\u2019esclavatge es va abolir fa temps. El que pot donar la \u201ccola\u201d que enganxi unes persones amb altres \u00e9s un objectiu \u201cnoble\u201d, si se\u2019m permet l\u2019expressi\u00f3: arreglar els problemes d\u2019altres persones, fent piles alcalines, pneum\u00e0tics, ganivets de taula, o el que sigui, que tenen una utilitat f\u00e0cil de posar de manifest.<\/p>\n Els productes que fan les empreses haurien de fer exactament aix\u00f2. Ja s\u00e9 que sovint no passa, i es limiten a intentar fer diners per als directius (no per als accionistes, que solen ser simplement una coartada que t\u00e9 una certa base, no massa s\u00f2lida per cert, en teoria econ\u00f2mica). Per\u00f2 llavors no integren a les persones, perqu\u00e8 ning\u00fa no t\u00e9 un inter\u00e8s real en la feina, nom\u00e9s en els diners que se\u2019n deriven. A banda de que si en una empresa es diu als empleats que all\u00f2 que cal fer \u00e9s m\u00e9s diners per als accionistes, la immensa majoria d\u2019ells no sabran qu\u00e8 han de fer. I, per tant, insisteixo, no s\u2019establiran relacions informals positives ni res de res. Ni entre els aut\u00f2ctons, ni entre els immigrants, ni en les relacions creuades entre ells.<\/p>\n Per acabar, el com<\/em> est\u00e0 governada l\u2019empresa \u00e9s un altre element fonamental. Si est\u00e0 governada per directius destralers que van a per totes, nom\u00e9s volen resultats concrets i quantificables, i que es basen en t\u00e8cniques \u201cmodernes\u201d que s\u2019apliquen de manera mec\u00e0nica, sense criteri ni explicacions, de nou no hi haur\u00e0 \u201ccola\u201d que enganxi a uns empleats amb els altres. O si n\u2019hi ha, ser\u00e0 per defensar-se dels directius, com passa sovint. Per\u00f2 \u00e9s fins i tot m\u00e9s probable que hi hagi una lluita de tots contra tots per emportar-se la part m\u00e9s important dels incentius. Que, essencialment, quan s\u00f3n importants, originen pr\u00e0cticament sempre aquest tipus de desgavell.<\/p>\n Per tant, tractar de tenir la gent millor entre els possibles empleats \u00e9s una cosa bona, i ens pot ajudar molt en la seva integraci\u00f3 i a allunyar prejudicis, per\u00f2 per aix\u00f2 cal abans que l\u2019empresa estigui ben gestionada, amb uns objectius reals raonables, i governada de manera humana i no mec\u00e0nica, que de cap manera no vol dir tolerant de la incompet\u00e8ncia i la des\u00eddia. Que ja haurien de ser els objectius de qualsevol empresa molt abans de plantejar-se res mes, per\u00f2 que sovint no ho s\u00f3n. I si aquest \u00e9s el cas, la proposta de Skapinker pot ser fins i tot perjudicial.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Michael Skapinker, un dels millors columnistes del Financial Times, publica avui (15\/II\/2017) un article proposant el que diu el t\u00edtol: que les empreses poden ser una illa de toler\u00e0ncia (jo aniria m\u00e9s lluny i en diria d\u2019integraci\u00f3) en el desastre post-Brexit i post-Trump, que sembla haver augmentat notablement (al menys al Regne Unit) els incidents […]<\/p>\n","protected":false},"author":2047,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[91923,91924,91953,91908],"tags":[60614,91998,63264,91913,91914,42639],"class_list":["post-336","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-bones-practiques","category-direccio","category-management-ca","category-responsabilitat-social-de-lempresa","tag-discriminacio","tag-integracio","tag-intolerancia","tag-motivacio","tag-principis","tag-valors"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/336","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2047"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=336"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/336\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":346,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/336\/revisions\/346"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=336"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=336"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=336"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}