Quan d\u2019aqu\u00ed a una setmana es complir\u00e0 l\u2019any de la mort de Johan Cruyff, fa uns quants dies (08\/03\/17) molts ens hem recordat d\u2019ell. El Barcelona va fer un \u00abmiracle\u00bb futbol\u00edstic en el m\u00e9s cl\u00e0ssic estil Cruyff, guanyant al PSG pel resultat que necessitava: 6 a 1. I he pensat que valia la pena reflexionar sobre el que va ser Cruyff com a directiu, amb les seves virtuts (moltes) i els seus defectes (alguns).<\/p>\n
No hi ha cap dubte que al Bar\u00e7a (i tamb\u00e9 al m\u00f3n sencer, per\u00f2 aix\u00f2 ho comentarem en un post pr\u00f2xim) hi ha un abans i un despr\u00e9s de Cruyff. Un equip que durant diverses d\u00e8cades, tenint possiblement una de les tres o quatre millors plantilles del m\u00f3n, no guanyava ni la Lliga ni la Copa d’Europa. Alguna Copa espanyola, algun \u00abRecopa\u00bb, i aix\u00f2 era tot. Era un equip essencialment de moral fr\u00e0gil. Quan guanyava per tres a zero faltant vint minuts per al final tothom patia (jugadors i p\u00fablic) quan l’equip contrari s’acostava a l’\u00e0rea: \u00abAi, ai, ai, que encara ens empataran!\u00bb I si al principi d’un partit el contrari feia un gol, ja es donava el partit per perdut. Les poques lligues que guanyava el Bar\u00e7a BC (before Cruyff) eren lligues en les qu\u00e8 tenia una superioritat total, molts punts d’avantatge. Quan la cosa anava m\u00e9s justa, es perdia un partit a casa del cuer faltant-ne dos pel final, o es perdia una eliminat\u00f2ria europea contra un fosc equip franc\u00e8s de segona divisi\u00f3, i s’acabava el somni.<\/p>\n
Cruyff va canviar bastants coses, per\u00f2 principalment aquesta. Va donar tranquil\u00b7litat als jugadors i al p\u00fablic. Va donar confian\u00e7a, que \u00e9s important en tots els terrenys. Es van guanyar tres lligues pels p\u00e8ls (dos Tenerifes i un Riazor…) i va conv\u00e8ncer a tothom que cal lluitar i ser optimista fins al final. I que si es fan les coses b\u00e9, acabarem guanyant. No sempre, perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s impossible, per\u00f2 molt. Ara, cal fer les coses b\u00e9., \u00e9s clar.<\/p>\n
Des d’un punt de vista t\u00e0ctic, la mentalitat d’atac decidit. \u00bb Si tu tienes el pelota ellos no te pueden marcar gol \u00ab. Que, amb calma, ho raonava molt b\u00e9. \u00abEls equips que v\u00e9nen al Camp Nou, normalment v\u00e9nen amb cinc defenses. Per qu\u00e8 n\u2019he de posar jo quatre, si ells no ataquen? Al final, no hi hauria ning\u00fa al centre del camp… Correm riscos? S\u00ed, \u00e9s el que diu tothom, per\u00f2 els fets diuen que som l’equip menys golejat… \u00bb<\/p>\n
El partit contra el PSG va ser ben b\u00e9 aix\u00ed: una alineaci\u00f3 molt ofensiva, tot i que un gol d’ells podia resultar fatal, i una convicci\u00f3 que es podia guanyar. Al final hi va haver un gol en contra i no va ser fatal. Una altra de les seves m\u00e0ximes era \u00absi ells et marquen un gol, en marques tu dos i s\u2019acaba el problema\u00bb. Ahir se\u2019n necessitaven tres. Per\u00f2, sobretot, la convicci\u00f3 de que es podia guanyar, que es va posar de manifest des del primer minut, per\u00f2 que va ser admirable quan, amb 3-1, ning\u00fa donava un c\u00e8ntim pel Bar\u00e7a. Van seguir lluitant com si l’eliminat\u00f2ria es pogu\u00e9s guanyar. I es va guanyar. En l’\u00faltim sospir. I jugant b\u00e9. Compenetrant-se. Ajudant-se uns als altres. Amb alegria.<\/p>\n
Si alg\u00fa creu que aix\u00f2 \u00e9s f\u00e0cil d’aconseguir, s’equivoca. Els bons directius ho saben perfectament. I no em refereixo al resultat, que \u00e9s obvi que era dif\u00edcil d’aconseguir, sin\u00f3 a l’esperit de l’equip. Primer, a la t\u00e0ctica d’atac decidit; i despr\u00e9s a seguir-ho intentant tot i que tothom ho donava per perdut. Encara que nom\u00e9s fos per deixar clar que el Bar\u00e7a no es donava. I si alg\u00fa creu que aix\u00f2 s’aconsegueix amb diners (primes, o el que sigui) no sap de qu\u00e8 va la direcci\u00f3. S\u00ed, els grans jugadors cobren molt; per\u00f2, com ha dit ell m\u00e9s d’una vegada, no en conec cap que li agradi perdre. I, \u00e9s clar, aquest esperit guanyador, col\u00b7laborador, optimista, de picar pedra fins al final, pot haver-ho inspirat Cruyff (jo aix\u00ed ho crec). Per\u00f2 Cruyff ahir no hi era per posar-ho en pr\u00e0ctica. Va ser un altre senyor qui ho va fer. El m\u00e8rit de Luis Enrique en aquest sentit \u00e9s innegable. Si alg\u00fa creu que \u00abimitar\u00bb l’estil Cruyff \u00e9s f\u00e0cil, no sap el que \u00e9s la direcci\u00f3. L’adre\u00e7a \u00e9s molt intangible. L’esperit de treballar molt divertint-se no es compra amb diners. \u00c9s una manera de veure la vida. Era la de Cruyff i ha estat la de Rikjaard, la de Guardiola i la de Luis Enrique. I que han traslladat als jugadors.<\/p>\n
La direcci\u00f3 d’empreses t\u00e9 molt a aprendre de tot aix\u00f2. Ell deia que havia apr\u00e8s de direcci\u00f3 als Estats Units, per\u00f2 crec que va aprendre d’aspectes laterals, com el sentit de mercat, etc. La direcci\u00f3 en si, qu\u00e8 vol dir dirigir persones, la portava dins. Amb els seus defectes i les seves qualitats.<\/p>\n
Aprofitar\u00e9 l’aniversari de la seva mort per repassar una mica el que va fer, sense altra informaci\u00f3 que la publicada i els (bastants) v\u00eddeos que circulen pel web on ell es manifesta amb la claredat que el caracteritzava. Per\u00f2 el que em sembla indubtable \u00e9s que en el futbol hi ha un abans de Cruyff i un despr\u00e9s de Cruyff. I que t\u00e9 a veure amb el seu concepte de la direcci\u00f3. L\u2019analitzarem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Quan d\u2019aqu\u00ed a una setmana es complir\u00e0 l\u2019any de la mort de Johan Cruyff, fa uns quants dies (08\/03\/17) molts ens hem recordat d\u2019ell. El Barcelona va fer un \u00abmiracle\u00bb futbol\u00edstic en el m\u00e9s cl\u00e0ssic estil Cruyff, guanyant al PSG pel resultat que necessitava: 6 a 1. I he pensat que valia la pena reflexionar […]<\/p>\n","protected":false},"author":2047,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[91923,91924,92012,92011,91962,91953],"tags":[92013,92014,14318,91998,91913,42639],"class_list":["post-362","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-bones-practiques","category-direccio","category-esperit-dequip","category-esperit-de-lluita","category-gestio-financera","category-management-ca","tag-equip","tag-esperit-guanyador","tag-estrategia","tag-integracio","tag-motivacio","tag-valors"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/362","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2047"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=362"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/362\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":369,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/362\/revisions\/369"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=362"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=362"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=362"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}