<\/p>\n
En el seu moment hauria volgut escriure sobre Cruyff un conjunt de tres articles, per\u00f2 nom\u00e9s me\u2019n va sortir un. Els altres dos, despr\u00e9s d\u2019alguns esborranys, els vaig llen\u00e7ar. I avui, que fa tres anys de la seva mort i que he vist que el Bar\u00e7a ha fet un petit v\u00eddeo commemoratiu, m\u2019hi he volgut tornar a posar.<\/p>\n
Un directiu hauria de tenir idealment diverses qualitats que ning\u00fa, de fet, no posseeix totalment. O, millor dit, les persones les posseeixen en un grau inferior al que hom desitjaria. A qualsevol directiu li podem trobar mancances i, vist des de fora, que \u00e9s quan \u00e9s f\u00e0cil, li esmenar\u00edem moltes de les decisions que pren. Johann Cruyff no era una excepci\u00f3. Per\u00f2 era excepcional en alguns aspectes, que voldria repassar ara aqu\u00ed.<\/p>\n
En primer lloc, un directiu ha d\u2019assenyalar direcci\u00f3. \u00c9s a dir, ha de dir cap on hem d\u2019anar, i afegir com<\/em>, que sovint consisteix en la negaci\u00f3, \u00e9s a dir, quines coses no hem de fer. Jo crec que l\u2019objectiu de Cruyff era que tothom es divert\u00eds. Ell abans que ning\u00fa. La qual cosa, per a ell, significava fer futbol d\u2019atac. Ho havia dit m\u00e9s d\u2019una vegada: ell era l\u2019\u00fanic que havia de veure tots els partits, i si jugaven d\u2019una manera avorrida, se\u2019ls havia d\u2019empassar igualment, i no ho volia de cap manera. Per a ell, aix\u00f2 no era cap risc. La frase famosa era \u201csi t\u00fa tienes el pelota no te pueden hacer gol\u201d. Jugar amb tres defenses tampoc no ho era: l\u2019equip contrari, normalment, i sobre tot al Camp Nou, juga amb quatre o cinc defenses, i a vegades fins i tot amb m\u00e9s, de manera que, deia ell, si juguem amb quatre defenses, m\u00e9s amunt estarem en minoria. Per a ell, aquest era l\u2019objectiu: divertir-se tothom, ell i els jugadors primer, i el p\u00fablic a continuaci\u00f3. I si aix\u00f2 anava aix\u00ed, es guanyarien campionats en conseq\u00fc\u00e8ncia, que era el que el p\u00fablic volia… per\u00f2 divertint-se. Sobre tot al Camp Nou. Recordo a la sortida del Camp Nou haver sentit uns comentaris quan encara an\u00e0vem darrera del Madrid en una de les lligues \u201cde Tenerife\u201d, per\u00f2 el Bar\u00e7a havia fet un partit magn\u00edfic: \u201cPotser ells guanyaran la Lliga, per\u00f2 s\u2019avorreixen com micos, i nosaltres ens divertim com bojos!\u201d.<\/p>\n Un comentari a part que no t\u00e9 a veure amb Cruyff com a directiu, sin\u00f3 com a jugador, per\u00f2 que t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies en el que estem dient: tinc el convenciment de que alguna de les jugades m\u00e9s famoses d\u2019ell que es troben al youtube (el gol acrob\u00e0tic a Reina al camp Nou, per exemple) les va fer m\u00e9s per divertir-se que pel resultat en s\u00ed. Potser m\u2019equivoco, per\u00f2 em sembla que no.<\/p>\n La segona cosa que es necessita \u00e9s muntar una estructura humana que pugui portar-ho a terme. Ho va fer molt b\u00e9 tamb\u00e9 en aquest sentit, sobre tot al comen\u00e7ament. Va rebre l\u2019equip despr\u00e9s del \u201cmot\u00ed de l\u2019Hesp\u00e8ria\u201d i va fer un munt de canvis, per\u00f2 a un dels caps m\u00e9s significatius de tot all\u00f2 (Alexanco) el va fer capit\u00e0. I va saber posar a tothom al seu lloc. Cert, a alguns ens van saber greu certes decisions, com per exemple la de no utilitzar b\u00e9 Lineker, i despr\u00e9s prescindir-ne. Per\u00f2 no feia el que ell volia… i un equip no \u00e9s un jugador, per bo i bona persona que pugui ser (i Lineker ho era molt, de bo i de bona persona). I l\u2019equip que va muntar funcionava. Cap dubte. Cert tamb\u00e9 que cap al final va fer alguns fitxatges poc encertats (Escaich, Korneiev, Prosinecki, Hagi…), i que encara no hem ent\u00e8s b\u00e9 qu\u00e8 va passar amb en Laudrup, per\u00f2 \u00e9s que, com d\u00e8iem, ning\u00fa no t\u00e9 totes les qualitats necess\u00e0ries en termes absoluts, i tothom comet errors.<\/p>\n La tercera qualitat que es necessita \u00e9s la de conv\u00e8ncer als subordinats (el jugadors en aquest cas) de que facin el que han de fer, i que ho facin amb entusiasme, amb esfor\u00e7, amb esperit d\u2019equip, i amb convenciment de que es pot guanyar.<\/p>\n No cal insistir molt en aquest darrer aspecte, em penso. Tothom sap que a can Bar\u00e7a hi ha un abans i un despr\u00e9s de Cruyff, i t\u00e9 a veure amb aix\u00f2, essencialment. El Bar\u00e7a era un equip amb\u00a0 un temor a perdre permanent, i va passar amb ell a tenir un esperit guanyador. Es pot veure en la gent jove: sempre els sembla que encara es pot guanyar. La gent de la meva generaci\u00f3, encara que estigu\u00e9ssim guanyant per 3 a 0 pens\u00e0vem que encara es podia perdre. Hav\u00edem vist al Bar\u00e7a perdent una lliga en la que, sis partits abans d\u2019acabar, portava 6 punts d\u2019avantatge, i amb dos punts per vict\u00f2ria, que vol dir que potser seria equivalent a portar-ne avui 9.<\/p>\n De les altres dues coses, en canvi, l\u2019entusiasme i l\u2019esperit d\u2019equip, crec que el personatge t\u00e9 clarobscurs. Per un cant\u00f3, es van jugar partits meravellosos (el nom de \u201cdream team\u201d va sorgir espont\u00e0niament a partir d\u2019una retransmissi\u00f3 per televisi\u00f3), per\u00f2 els que pensem que \u00e9s millor governar des de la confian\u00e7a que des de l\u2019amena\u00e7a no ens va acabar d\u2019agradar la manera com tractava a alguns jugadors. Per exemple, crec que no va tractar b\u00e9 a Stoitxkov. No el posava o el treia com per \u201ccastigar-lo\u201d i alguns, des de fora, no li veiem motiu. I, en canvi, si li preguntes a ell, el deixa pels n\u00favols. Fins i tot riu d\u2019alguna an\u00e8cdota de \u201cduresa\u201d de tracte que, tamb\u00e9 (cal recon\u00e8ixer), t\u00e9 la seva gr\u00e0cia. I, segons ha dit sempre, li est\u00e0 molt agra\u00eft. \u00c9s possible que Cruyff pens\u00e9s que no li quedava m\u00e9s remei que fer-ho com ho feia. O que aix\u00f2 el divert\u00eds. Els qui no hem trepitjat mai un vestidor no podem entendre, potser, algunes coses que hi passen. Per\u00f2 jo hagu\u00e9s preferit veure m\u00e9s \u201cconfian\u00e7a\u201d en els jugadors.<\/p>\n En resum, Cruyff va ser un bon directiu. Molt bo. Lluny de perfecte, per\u00f2 amb uns resultats obvis. No en el nombre de trofeus (principalment de Copes d\u2019Europa!), sin\u00f3 en els efectes a llarg termini sobre l\u2019equip, que \u00e9s una cosa que no crec que ning\u00fa pugui dubtar avui en dia. El curtplacisme empresarial, de reultats immediats, que tan ext\u00e8s est\u00e0 avui en dia, t\u00e9 alguna cosa a aprendre de Cruyff.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En el seu moment hauria volgut escriure sobre Cruyff un conjunt de tres articles, per\u00f2 nom\u00e9s me\u2019n va sortir un. Els altres dos, despr\u00e9s d\u2019alguns esborranys, els vaig llen\u00e7ar. I avui, que fa tres anys de la seva mort i que he vist que el Bar\u00e7a ha fet un petit v\u00eddeo commemoratiu, m\u2019hi he […]<\/p>\n","protected":false},"author":2047,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[91924,92012,92011,91953],"tags":[92013,92014,91913,42639],"class_list":["post-395","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-direccio","category-esperit-dequip","category-esperit-de-lluita","category-management-ca","tag-equip","tag-esperit-guanyador","tag-motivacio","tag-valors"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/395","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2047"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=395"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/395\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":408,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/395\/revisions\/408"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=395"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=395"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=395"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}