Vam con\u00e8ixer a Jos\u00e9 Antonio Segarra com a alumne del M\u00e0ster. El primer dia de classe va apar\u00e8ixer amb el seu uniforme de sergent de mil\u00edcies, perqu\u00e8 Pere Agell, llavors director del programa, li havia advertit que si faltava un sol dia no el deixaria incorporar fins a l’any seg\u00fcent. S’havien ajuntat la exig\u00e8ncia d’Agell amb la de Segarra! Res sorprenent, com tampoc ho va ser que, anys m\u00e9s tard, un dirig\u00eds la tesi a l\u2019altre i signessin conjuntament un excel\u00b7lent treball sobre previsions.
\nVa ser un alumne excel\u00b7lent. Responsable, saga\u00e7, simp\u00e0tic, col\u00b7laborador … l’alumne ideal per a qui d\u00f3na classe pel m\u00e8tode del cas, que ell tan b\u00e9 va dominar despr\u00e9s. Ens vam alegrar molt que s’incorpor\u00e9s a l’IESE en acabar el M\u00e0ster, i m\u00e9s quan, el 1984, vam formar part de l\u2019equip de direcci\u00f3 del M\u00e0ster amb Juan Antonio P\u00e9rez L\u00f3pez al capdavant, m\u00e9s Manuel Velilla i nosaltres tres. I Carme Rossin\u00e9s, \u00e9s clar.
\nVan ser uns anys inoblidables. Vam treballar com rucs, per\u00f2 ens ho vam passar molt b\u00e9. Ens v\u00e8iem constantment i no vam deixar cap tema per analitzar. Vam canviar bastantes coses, sentint-nos satisfets amb el que est\u00e0vem fent. Com en qualsevol equip, hi va haver discrep\u00e0ncies i discussions, de vegades aferrissades. Jos\u00e9 Antonio, sempre atent, participatiu i amb ganes d’arreglar les coses el m\u00e9s r\u00e0pidament possible, acostumava a estar en un extrem i un de nosaltres (Rosanas) en l\u2019altre, el m\u00e9s acad\u00e8mic d’una banda, i Segarra professional, pragm\u00e0tic i orientat a l’acci\u00f3, de l’altra. A l final vam arribar sempre a un acord i en el proc\u00e9s vam anar apreciant-nos m\u00e9s i m\u00e9s. Jos\u00e9 Antonio va estar invariablement al centre d’aquesta xarxa afectuosa.
\nQuan all\u00f2 va acabar ens en vam anar cadascun a les seves classes, les seves investigacions, les seves consultes amb una s\u00f2lida amistat i coneixement mutu. Encara que ens v\u00e8iem espor\u00e0dicament, era igual: quan coincid\u00edem era com re-emprendre la conversa del dia anterior.
\nFa poc m\u00e9s d’un any, en el context d’unes reunions informals que tenien alguns professors de l’IESE, va sorgir la idea d’elaborar un document que resum\u00eds l’esperit fundacional i tradicional de la instituci\u00f3, sobre tot pel que fa al seu enfocament conceptual i docent. Segarra i Andreu van conv\u00e8ncer a Rosanas perqu\u00e8 s’incorpor\u00e9s al projecte. Rosanas, tot i que bastant esc\u00e8ptic, ho va fer per la confian\u00e7a m\u00fatua entre tots tres fonamentada en l’\u00e8poca del M\u00e0ster. L\u2019empenta decisiva la va donar Segarra en escriure un llarg esborrany-inventari que enumerava el que hav\u00edem discutit fins llavors, cosa de la que ten\u00edem nom\u00e9s esborranys molt parcials. A partir d’aqu\u00ed, un labori\u00f3s treball a sis mans d’anada i tornada i de correcci\u00f3 rere correcci\u00f3. Amb molts m\u00e9s acords que desacords, que a m\u00e9s s’arreglaven f\u00e0cilment. Ell, al seu viv\u00edssim ritme de sempre fins que ja, prop del final, va haver de baixar-lo una mica. La seva satisfacci\u00f3 (i la nostra) amb el treball acabat va ser gran quan vam donar d’alta el document OP-0310, \u00abManagement, gesti\u00f3n, direcci\u00f3n: la visi\u00f3n singular del IESE\u00bb. Amb el seu etern somriure, i una cara mig burleta mig provocativa anava dient \u00ab\u00e9s que tot el que diu aqu\u00ed \u00e9s veritat!\u00bb. Aix\u00ed ho veiem tamb\u00e9 nosaltres. Emocionadament, amb un cert brillantor als ulls li diem des d’aqu\u00ed: \u00abGr\u00e0cies, noi! Seguirem treballant com tu voldries, tot i que sense tu no ser\u00e0 el mateix\u201d…<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Vam con\u00e8ixer a Jos\u00e9 Antonio Segarra com a alumne del M\u00e0ster. El primer dia de classe va apar\u00e8ixer amb el seu uniforme de sergent de mil\u00edcies, perqu\u00e8 Pere Agell, llavors director del programa, li havia advertit que si faltava un sol dia no el deixaria incorporar fins a l’any seg\u00fcent. S’havien ajuntat la exig\u00e8ncia d’Agell […]<\/p>\n","protected":false},"author":2047,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[91923],"tags":[91914],"class_list":["post-411","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-bones-practiques","tag-principis"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/411","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2047"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=411"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/411\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":414,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/411\/revisions\/414"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=411"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=411"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=411"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}