Sortia fa uns dies a la revista \u201cInsight\u201d dels antics alumnes de Northwestern University, on va fer el Doctorat qui aix\u00f2 escriu, un article (resum d\u2019un article de recerca) sobre si quan els empleats s\u00f3n maltractats, menyspreats o menystinguts, \u201cs\u2019hi tornen\u201d, \u00e9s a dir, si fan alguna cosa a canvi que pugui considerar-se lesiva per a l\u2019empresa. L\u2019estudi pretenia ser prou sofisticat, perqu\u00e8 tractava de veure si s\u2019hi tornaven amb escreix, si s\u2019hi tornaven tot just per compensar el que els havien fet, i si fins i tot s\u2019hi tornaven de manera m\u00e9s moderada.
\nNo entrem en els resultats dels seus q\u00fcestionaris o experiments. No tenen cap inter\u00e8s. El que t\u00e9 inter\u00e8s \u00e9s adonar-se de la quantitat de bestieses que es fan passar avui per recerca. Perqu\u00e8, a veure, quin problema voldria tractar de resoldre aquesta \u201crecerca\u201d? Saber si s\u2019ha d\u2019infravalorar empleats perqu\u00e8 ells, quan s\u2019hi tornen, ho fan menys i per tant l\u2019empresa hi guanya? O si s\u2019ha d\u2019evitar fer-ho precisament perqu\u00e8 ells inicien una escalada tornant-s\u2019hi m\u00e9s del compte? O es pot fer sense rumiar-s\u2019ho gaire perqu\u00e8 es limiten a fer el que els has fet tu primer?
\n\u00c9s un problema equivocat, per comen\u00e7ar, perqu\u00e8 aquest no \u00e9s un tema de guanys o p\u00e8rdues. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 que t\u00e9 a veure amb quin ambient hi ha a l\u2019empresa o instituci\u00f3, i si aquest pot crear l\u2019entusiasme que es necessita per tal de que les coses es facin b\u00e9, i millor del que les fan els altres per poder tenir un avantatge competitiu. I quan es fan aquests c\u00e0lculs de probabilitats basats en estad\u00edstiques i experiments \u00e9s f\u00e0cil predir (no es necessiten estad\u00edstiques, que poden ser fins i tot desorientadores, es necessita nom\u00e9s sentit com\u00fa) que d\u2019entusiasme n\u2019hi haur\u00e0 m\u00e9s aviat poc.
\nPer\u00f2 hi ha un problema metodol\u00f2gic m\u00e9s important. Qu\u00e8 fa pensar als \u201crecercadors\u201d que el tant per cent de gent \u201cque s\u2019hi torna\u201d, sigui en la mateixa magnitud, sigui amb escreix, o sigui disminuint el greuge \u00e9s una constant? Imaginem-nos, per exemple, que estem en una empresa ben dirigida, amb un respecte per les persones en la que, normalment, no es menyst\u00e9 a ning\u00fa. Si alg\u00fa d\u2019aquesta empresa, per les raons que sigui (personals, per exemple, de tenir problemes seriosos; o de que alg\u00fa ha com\u00e9s un error i l\u2019ha posat on no hauria de ser, o que, senzillament, ell mateix s\u2019ha equivocat), ho ha fet incidentalment, \u00e9s altament probable que l\u2019altre \u201cno s\u2019hi torni\u201d, sin\u00f3 que senzillament busqui un moment per dir-ho a la mateixa persona o a alg\u00fa m\u00e9s amunt que ell i… ja est\u00e0!
\nEn canvi, si l\u2019empresa \u00e9s una empresa dirigida de manera desp\u00f2tica, on el mal ambient \u00e9s la norma, i on aquest tipus de coses passen constantment, seria sorprenent trobar-nos amb que, en general, la gent \u201cs\u2019hi torni\u201d amb escreix? A mi no em sorprendria gens ni mica.
\nDe fet, un grav\u00edssim problema de la (mal anomenada) recerca d\u2019avui en dia \u00e9s el d\u2019assignar probabilitats a un determinada resposta humana (personal o col\u00b7lectiva) a un cert est\u00edmul, com si fossin les mol\u00e8cules de la mec\u00e0nica estad\u00edstica. Perqu\u00e8, suposem per un moment que sab\u00e9ssim exactament el tant per cent de les persones que s\u2019hi torna. Jugar\u00edem a les estad\u00edstiques com si fos una loteria? Menysprear\u00edem alg\u00fa nom\u00e9s perqu\u00e8 la probabilitat de que s\u2019hi torni \u201cnom\u00e9s\u201d \u00e9s del 20 %, i evitar\u00edem fer-ho si \u00e9s del 80?
\nDirigir consisteix en (1) con\u00e8ixer les persones, saber qu\u00e8 es pot demanar a cadascuna espec\u00edficament i no estad\u00edsticament, i (2) tenir en compte que, faci el que faci en relaci\u00f3 a all\u00f2 que li demanem, hi haur\u00e0 un aprenentatge per part de la persona en concret, que canviar\u00e0 la probabilitat de que en interaccions successives faci una cosa o en faci una altra.
\nEl comportament de les persones no \u00e9s determinista: qualsevol persona, davant d\u2019un cert est\u00edmul, pot respondre d\u2019una manera o d\u2019una altra. Per tant, t\u00e9 sentit parlar de la probabilitat de que aquesta persona faci una determinada cosa que, suposem, li conv\u00e9 a l\u2019empresa o organitzaci\u00f3 en la que treballa quan rep una ordre o una demanda. Per\u00f2 aquesta probabilitat \u00e9s diferent depenent de la persona que la avalu\u00ef: alg\u00fa que la conegui pot pensar que \u00e9s molt elevada, i alg\u00fa que no la conegui en absolut pot pensar que \u00e9s m\u00e9s aviat baixa, perqu\u00e8 \u201cen mitjana\u201d \u00e9s el que pensar\u00edem d\u2019una persona abstracta, o fins i tot perqu\u00e8 \u00e9s el resultat d\u2019una enquesta o d\u2019un experiment.
\nSi un directiu est\u00e0 disposat a actuar d\u2019acord a aquesta probabilitat gen\u00e8rica en lloc de fer-ho en relaci\u00f3 a una probabilitat basada en un coneixement profund de la persona, aquest directiu est\u00e0 renunciant a ser directiu. I si no \u00e9s capa\u00e7 d\u2019avaluar com canvia aquesta probabilitat despr\u00e9s d\u2019una interacci\u00f3 qualsevol entre ell i l\u2019altra persona, \u00e9s que no \u00e9s capa\u00e7 de ser un bon directiu. I en qualsevol dels dos casos, tractar a les persones estad\u00edsticament com si fossin mol\u00e8cules, no sembla molt bona \u00e9tica, oi?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Sortia fa uns dies a la revista \u201cInsight\u201d dels antics alumnes de Northwestern University, on va fer el Doctorat qui aix\u00f2 escriu, un article (resum d\u2019un article de recerca) sobre si quan els empleats s\u00f3n maltractats, menyspreats o menystinguts, \u201cs\u2019hi tornen\u201d, \u00e9s a dir, si fan alguna cosa a canvi que pugui considerar-se lesiva per […]<\/p>\n","protected":false},"author":2047,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[91923,91988,91994,92012,91945],"tags":[92013,91986,91914],"class_list":["post-434","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-bones-practiques","category-causes-i-efectes","category-enquestes-i-estadistiques","category-esperit-dequip","category-males-practiques","tag-equip","tag-estadistiques","tag-principis"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/434","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2047"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=434"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/434\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":437,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/434\/revisions\/437"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=434"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=434"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=434"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}