{"id":446,"date":"2019-09-05T16:44:00","date_gmt":"2019-09-05T15:44:00","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/?p=446"},"modified":"2019-09-08T11:44:29","modified_gmt":"2019-09-08T10:44:29","slug":"stockholders-vs-stakeholders-canvi-de-tendencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/2019\/09\/05\/stockholders-vs-stakeholders-canvi-de-tendencia\/?lang=ca","title":{"rendered":"Stockholders vs. stakeholders: canvi de tend\u00e8ncia?"},"content":{"rendered":"

El 19 d\u2019agost passat, la \u201cBusiness Roundtable<\/em>\u201d, que agrupa gaireb\u00e9 200 CEOs de empreses nord-americanes importants, van treure un interessant document sobre l\u2019objectiu de les empreses (\u201cThe Purpose of a Corporation<\/em>\u201d, Agost 2019[i]<\/a><\/span>). El contingut del document no diu pr\u00e0cticament res de nou; el que \u00e9s nou \u00e9s que ho digui la Business Roundtable<\/em>, perqu\u00e8 precisament, com ells mateixos reconeixen, sempre havien dit el contrari. \u00c9s a dir, havien dit que les empreses existien abans que res per servir els seus accionistes; i ara diuen que tenen un comprom\u00eds fonamental amb tots els seus \u201cstakeholders<\/em>\u201d. Aix\u00f2, insisteixo, no \u00e9s nou com a concepte: en la literatura acad\u00e8mica sobre el tema s\u2019ha discutit fins a la sacietat. Per\u00f2 \u00e9s nou que ho diguin ells, i que reconeguin que \u00e9s una rectificaci\u00f3 en relaci\u00f3 al que havien dit, principalment en un document de l\u2019any 1997 i tots els seg\u00fcents.<\/p>\n

Quan el concepte de maximizing stockholder value<\/em> (i que \u00e9s t\u00e8cnicament incorrecte, val a dir, si un cas fora correcte dir maximizing firm\u2019s value<\/em>) va apar\u00e8ixer com a objectiu primordial de l\u2019empresa, pels anys 80, va ser abra\u00e7at i divulgat per Jack Welch, llavors CEO de General Electric i icona dels CEOs medi\u00e0tics; uns anys despr\u00e9s, el 2009, Welch va rectificar\u00a0 i va dir a Business Week<\/em> que era una ximpleria, que era un resultat i no un objectiu. Rectificar \u00e9s de savis. Per\u00f2 els CEO\u2019s de la Roundtable<\/em> han tardat molts anys en rectificar despr\u00e9s de Jack Welch… Excepte si tenim en compte que moltes d’aquestes empreses (fa deu o quinze anys gaireb\u00e9 totes), deien a la seva mem\u00f2ria que el seu objectiu era el stockholder<\/em> value i ara ja en trobes relativament poques que ho diguin. Han canviat la manera de fer, o nom\u00e9s han canviat les paraules?<\/p>\n

Aquest document \u00e9s molt significatiu de l\u2019estat d\u2019opini\u00f3 actual sobre les empreses, els alts executius i la mateixa ci\u00e8ncia de la direcci\u00f3 d\u2019empreses. El que molta gent s\u2019hagi anat quedant sense feina, amb el que aix\u00f2 representa als Estats Units, el fet de que els que en tenen hagin mantingut a penes els salaris en termes reals i en canvi els executius hagin multiplicat els seus per 3 o per 4, que les empreses hagin retallat o senzillament eliminat assegurances m\u00e8diques, fons de pensions, etc., ha posat en entredit les pr\u00e0ctiques empresarials i ha donat a les empreses i els directius una notable impopularitat. Llavors, no \u00e9s sorprenent que la \u201cBusiness Roundtable\u201d vulgui \u201crentar-se la cara\u201d amb un statement<\/em> com el citat. I en dic \u201crentar-se la cara\u201d perqu\u00e8 (1) la pr\u00f2pia redacci\u00f3 del document fa dubt\u00f3s que pensin el que diuen; (2) a la llista de signants hi ha noms d\u2019empreses amb esc\u00e0ndols, amb una dubtosa reputaci\u00f3 del tracte que donen als treballadors, o amb un grau de culpabilitat notable sobre la \u201cGran Recessi\u00f3\u201d de 2008, i (3), com diu el Washington Post en el seu reportatge d\u2019aquell dia, els signants s\u00f3n precisament aquelles persones que cobren sous escandalosos: hi renunciaran per, posem, apujar sous a les seves empreses?<\/p>\n

Aix\u00ed, per exemple, el primer comprom\u00eds que agafen \u00e9s el de \u201cdeliver value\u201d als seus clients. Una expressi\u00f3 molt ambigua. No se sap exactament qu\u00e8 vol dir. Que no els estafaran? Que els donaran a canvi dels diners que paguen un producte que \u201cels val\u201d, aquests diners? Que no els enganyaran amb la publicitat? Com se sap, aix\u00f2? Que lluny estan de dir, per exemple, que faran un producte que realment satisfaci les necessitats del client a un cost que el client pugui pagar! \u00c9s a dir, no es prohibeixen a s\u00ed mateixos el vendre productes que no serveixen per gran cosa, matxacar-los amb publicitat per que el comprin i cobrar-los un preu molt per damunt del cost: aix\u00f2 pot considerar-se donar-los \u201cvalor\u201d.<\/p>\n

El segon punt, el dels empleats, est\u00e0 m\u00e9s ben delimitat. Excepte que, \u00e9s clar, qu\u00e8 vol dir pagar-los fairly<\/em>? Com es determina qu\u00e8 \u00e9s fairly<\/em>? El que ells cobrin 500 o 700 vegades el que cobra el seu empleat mitj\u00e0, \u00e9s \u00abfair\u00bb?<\/p>\n

El mateix podem dir en relaci\u00f3 als prove\u00efdors. Que s\u2019ha de ser \u201c\u00e8tic\u201d amb ells semblaria clar. O \u00e9s que l\u2019objectiu del stockholder value<\/em> era l\u2019excusa per no ser-ho?<\/p>\n

A continuaci\u00f3, volen protegir l\u2019entorn. Vol dir que fins ara en prescindien, en b\u00e9 dels stockholders<\/em>? En qualsevol cas, potser amb un objectiu menys ambici\u00f3s, com \u00e9s el de no deteriorar-lo, passar\u00edem.<\/p>\n

I finalment venen els shareholders<\/em>, als que els prometen un valor a llarg termini (sembla molt raonable), transpar\u00e8ncia i comprom\u00eds. Res a dir.<\/p>\n

Acabo amb tres comentaris. Primer, que per fer aix\u00f2 que diuen de manera real, cal canviar la mentalitat dels empresaris i directius. Les paraules maques no s\u00f3n suficients. La idea de servir hauria d\u2019anar al davant de la de guanyar. No \u00e9s incompatible una cosa amb una altra. \u00c9s, com deia Carlos Llano, el que cal fer, guanyar servint. I, de moment, aix\u00f2 no veig que sigui aix\u00ed en moltes de les empreses que signen.<\/p>\n

El segon, per tant, que entre tots haur\u00edem de fer un esfor\u00e7 per canviar aquest estat de coses, que es fonamenta en la mentalitat \u201cliberal\u201d en la que els b\u00e9ns econ\u00f2mics s\u00f3n l’\u00fanica cosa que compta.<\/p>\n

I tercer, que les relacions amb qualsevol stakeholders es poden analitzar amb l\u2019esquema de Juan Antonio P\u00e9rez L\u00f3pez: tant l\u2019empresa com el stakeholder<\/em> en q\u00fcesti\u00f3 aprenen en qualsevol transacci\u00f3 i si tenim en compte els aprenentatges, prendrem molt millor les decisions i farem un futur millor.<\/p>\n

[i]<\/a> https:\/\/opportunity.businessroundtable.org\/ourcommitment\/<\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 19 d\u2019agost passat, la \u201cBusiness Roundtable\u201d, que agrupa gaireb\u00e9 200 CEOs de empreses nord-americanes importants, van treure un interessant document sobre l\u2019objectiu de les empreses (\u201cThe Purpose of a Corporation\u201d, Agost 2019[i]). El contingut del document no diu pr\u00e0cticament res de nou; el que \u00e9s nou \u00e9s que ho digui la Business Roundtable, perqu\u00e8 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2047,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[91923,91924,91945,91953],"tags":[91960,91913,91914,42639],"class_list":["post-446","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-bones-practiques","category-direccio","category-males-practiques","category-management-ca","tag-falsedats","tag-motivacio","tag-principis","tag-valors"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/446","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2047"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=446"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/446\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":459,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/446\/revisions\/459"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=446"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=446"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=446"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}