{"id":500,"date":"2021-04-28T13:03:10","date_gmt":"2021-04-28T12:03:10","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/?p=500"},"modified":"2021-04-28T13:06:48","modified_gmt":"2021-04-28T12:06:48","slug":"novetats-que-no-son-noves","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/2021\/04\/28\/novetats-que-no-son-noves\/?lang=ca","title":{"rendered":"Novetats que no s\u00f3n noves"},"content":{"rendered":"<p>Ja hem comentat alguna vegada que una de les desgr\u00e0cies de la direcci\u00f3 d\u2019empreses \u00e9s l\u2019\u00e0nsia de la novetat. Tot ha de ser nou, les idees, les t\u00e8cniques, els instruments, tot. Tamb\u00e9 hem comentat que ja deien els cl\u00e0ssics que no hi ha res de nou sota el Sol, frase que es cita sovint en llat\u00ed: \u201cnihil novum sub sole\u201d, treta de l\u2019Eclesiast\u00e8s. Per\u00f2 l\u2019Eclesiast\u00e8s segueix: \u201c<em>Si hi ha res del que es digui: Mira, aix\u00f2 \u00e9s nou! ja va existir abans, en \u00e8poques anteriors<\/em>\u201d.<\/p>\n<p>Aix\u00f2 ve a compte de que molt sovint hi ha confer\u00e8ncies, congressos, col\u00b7loquis, llibres, articles, acad\u00e8mics o no, que parlen de les novetats d&#8217;algun dels meus temes, com per exemple, els indicadors de gesti\u00f3 i\/o els sistemes d\u2019incentius. I, personalment, no he vist que en ells s\u2019hagi produ\u00eft cap aven\u00e7 seri\u00f3s des de, diguem, els anys 60 del segle passat. Abans d\u2019aquesta data, he de confessar que no hi era, per\u00f2 em sorprendria que n\u2019hi hagu\u00e9s hagut molts.<\/p>\n<p>En tot aquest temps, he vist com hem passat d\u2019un escepticisme sobre els indicadors (que s\u00ed que l\u2019he viscut), i un escepticisme absolut sobre utilitzar-los com a base de c\u00e0lcul d\u2019incentius (que tamb\u00e9), a que ambdues coses, fetes inseparables, fossin com una panacea que ho solucionar\u00e0 tot de manera autom\u00e0tica. Ara, els mateixos que van defensar que els sistemes d\u2019indicadors (perd\u00f3, \u201cKPIs\u201d, o \u201cm\u00e8triques\u201d que \u00e9s m\u00e9s modern!) eren una panacea, son els que prediquen que tenen <em>algunes<\/em> limitacions. Essencialment, diuen que la persona avaluada subjecte a indicadors fa el que creu que augmentar\u00e0 la seva avaluaci\u00f3, no el que creu que \u00e9s bo per l\u2019empresa, i que aquestes dues coses poden ser diferents, \u00e9s clar. En general ho s\u00f3n, i molt.<\/p>\n<p>Aquesta \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 sobradament coneguda. A finals dels anys 60 i comen\u00e7ament dels 70, quan jo vaig comen\u00e7ar a estudiar-la a fons, el que ja es feia era mostrar com els indicadors quantitatius i financers eren importants, per\u00f2 nom\u00e9s reflectien una part del que es feia a l\u2019empresa i que, per tant, calia anar amb compte de (1) no ignorar-los i (2) no posar-hi massa \u00e8mfasi.<\/p>\n<p>M\u00e9s tard, es van posar de moda \u201cBalanced Scorecards\u201d i \u201cKPIs\u201d que se suposa que mesuren les variables qualitatives; per\u00f2 aquestes eines nom\u00e9s han fet les coses pitjors, al menys en tres sentits. Primer, perqu\u00e8 quan hi ha m\u00e9s d\u2019una variable (suposem que n\u2019hi ha dues, una \u201cquantitativa\u201d i una altra \u201cqualitativa\u201d) la persona afectada pot \u201cjugar\u201d amb l\u2019una i l\u2019altra, mirant qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil d\u2019aconseguir, si una mica m\u00e9s de l\u2019una, tot i que sigui a costa d\u2019una mica menys de l\u2019altra, o viceversa; i no en b\u00e9 de l\u2019empresa, sin\u00f3 de l\u2019avaluaci\u00f3\/incentiu que rebr\u00e0 aquesta persona. I, contr\u00e0riament al que diuen molts auto-proclamats \u201cexperts\u201d, com m\u00e9s variables hi posis, pitjor \u00e9s el problema i m\u00e9s dif\u00edcil la soluci\u00f3. Segon, perqu\u00e8 les mesures de les variables \u201cqualitatives\u201d son molt imperfectes (molt!) i per tant poden conduir f\u00e0cilment al contrari del que es pretenia. Tercer, perqu\u00e8 s\u2019hi ha posat sistemes d\u2019incentius forts i autom\u00e0tics basats en aquest conjunt de variables. En total, que aquests sistemes promouen que les persones facin all\u00f2 que \u00e9s bo per a l\u2019empresa, nom\u00e9s s\u2019ho creuen els ingenus o els interessats. Aix\u00f2 \u00e9s perfectament conegut al menys des de la publicaci\u00f3 d\u2019un article cl\u00e0ssic de Ridgeway (<em>Dysfunctional Consequences of Performance Measurements<\/em>) el 1956, fa ja 65 anys!<\/p>\n<p>Per\u00f2 molt poca gent s\u2019adona de que aquestes pr\u00e0ctiques deterioren a la persona avaluada com a persona, fent-li perdre qualitat \u00e8tica: ja no es fixa en si una cosa \u00e9s bona o dolenta, sin\u00f3 nom\u00e9s en com repercuteix en la seva remuneraci\u00f3. El fem a la vegada egoista, materialista, contr\u00e0ria a la cooperaci\u00f3 dins l\u2019empresa (cadasc\u00fa t\u00e9 els \u201cseus\u201d KPIs), i amb poca (o gens) visi\u00f3 del llarg termini.<\/p>\n<p>Les excuses si el sistema no funciona solen ser dues. Primer, que posar KPI\u2019s \u00e9s un art, que requereix imaginaci\u00f3 i creativitat; i si no funcionen \u00e9s que n\u2019has tingut poca, tant de l\u2019una com de l\u2019altra. Aix\u00f2, independentment de qualsevol altra cosa, pot ser sempre cert. Segon, que cal posar-los al servei de l\u2019estrat\u00e8gia. Si la cosa no funciona, \u00e9s que no l\u2019has posada en servei de l\u2019estrat\u00e8gia, has de reflexionar sobre aquesta estrat\u00e8gia, potser refer-la, i trobar uns KPIs que estiguin al servei de l\u2019estrat\u00e8gia refeta. De nou, aix\u00f2 pot ser sempre cert. I segons qui pot voler aprofitar-se\u2019n. No assenyalo a ning\u00fa.<\/p>\n<p>En altres temps, potser formulat en diferents paraules i en un altre context, tamb\u00e9 Wallace Donham, que va ser el segon Deg\u00e0 de la Harvard Business School ara fa ja un segle, coincidia amb aquestes an\u00e0lisis en els seus articles a la Harvard Business Review avui injustament oblidats. I ara redescobrim una part (nom\u00e9s!) d\u2019aquests conceptes, i diem que son nous. Son nous, efectivament, pels professors, professionals, i consultors que abans no han fet els deures i han estudiat management nom\u00e9s de manera superficial, fixant-se en el que est\u00e0 de moda.<\/p>\n<p>Perqu\u00e8 avui cal dir, per tenir \u00e8xit, que fas una cosa nova. Aquesta \u00e0nsia de novetat \u00e9s molt infantil, una il\u00b7lusi\u00f3 com la dels infants el dia de Reis. Volem trobar tot all\u00f2 que ens vindria de gust. Que ens resolgui els problemes de la vida quotidiana de les empreses sense esfor\u00e7. Com aquella acad\u00e8mia que ensenyava, fa quaranta o cinquanta anys, \u201cel ingl\u00e9s sin esfuerzo\u201d. I no. El ingl\u00e9s sin esfuerzo no existeix. I la direcci\u00f3 d\u2019empreses sense esfor\u00e7 i sense haver de pensar, tampoc. El que vulgui una feina f\u00e0cil, l\u2019haur\u00e0 d\u2019anar a buscar en un altre ofici.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ja hem comentat alguna vegada que una de les desgr\u00e0cies de la direcci\u00f3 d\u2019empreses \u00e9s l\u2019\u00e0nsia de la novetat. Tot ha de ser nou, les idees, les t\u00e8cniques, els instruments, tot. Tamb\u00e9 hem comentat que ja deien els cl\u00e0ssics que no hi ha res de nou sota el Sol, frase que es cita sovint en [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2047,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[92040,91988,91924,70632,117808,91912,91953,92034],"tags":[92040,91912,91936,42639],"class_list":["post-500","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-avaluacio","category-causes-i-efectes","category-direccio","category-estrategia-2","category-imaginacio","category-incentius","category-management-ca","category-seny","tag-avaluacio","tag-incentius","tag-mesures","tag-valors"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/500","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2047"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=500"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/500\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":501,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/500\/revisions\/501"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=500"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=500"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=500"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}