L\u2019ARA publicava fa un parell de setmanes un article de Xavier Roig amb aquest t\u00edtol, que em permeto copiar aqu\u00ed. L\u2019article \u00e9s, en una bona part, encertat. De fet, en la conclusi\u00f3, expressada ja en el t\u00edtol, de que no ens podem permetre un estat del benestar que va per damunt del que podem pagar, t\u00e9 tota la ra\u00f3, no en tinc cap dubte. Per\u00f2 hi ha dos matisos important en el que diu que no em vull estar de comentar, i que segurament ell hi estaria d\u2019acord.<\/p>\n
Primer, la darrera frase de l\u2019article, que entenc que \u00e9s el que ell proposa: \u201caugmentar la productivitat: treballar m\u00e9s i millor\u201d. Si, en termes abstractes, no queda m\u00e9s remei que estar-hi d\u2019acord, per\u00f2 aix\u00f2 sovint s\u2019interpreta com si es digu\u00e9s que cal treballar m\u00e9s hores (potser s\u00ed, per\u00f2 no \u00e9s segur) i fent m\u00e9s esfor\u00e7, potser \u201cesgotant-se f\u00edsicament\u201d. I aix\u00f2, en el millor dels casos, cal matisar-ho a bastament.<\/p>\n
Aquestes expressions (les meves, no les d\u2019en Xavier Roig) poden induir a pensar que tota la culpa de que no siguem m\u00e9s rics o no tinguem una productivitat m\u00e9s alta \u00e9s del treballadors, dels empleats que no s\u2019esforcen prou. I no \u00e9s aquesta la q\u00fcesti\u00f3. O potser en part s\u00ed, per\u00f2 la part m\u00e9s important t\u00e9 a veure amb els empresaris i directius<\/p>\n
La nostra productivitat \u00e9s baixa, admetem-ho, per\u00f2 per qu\u00e8? En estudis cl\u00e0ssics del segle passat es veia que la productivitat es podia augmentar de tres maneres: (1) amb inversions en nova tecnologia m\u00e9s eficient, (2) amb noves idees, i (3) posant-hi m\u00e9s esfor\u00e7. Malauradament, en l\u2019actualitat, si mirem quins articles o llibres hi ha disponibles relativament recents sobre com augmentar la productivitat, nom\u00e9s es fixen en el sistema d\u2019incentius que faci que els empleats els convingui augmentar-la, \u00e9s a dir, nom\u00e9s es fixen en l\u2019esfor\u00e7. Que \u00e9s una manera de donar la culpa als empleats. I no: les altres dues s\u00f3n igualment importants o m\u00e9s. I totes dues s\u2019han menystingut per la malaurada idea de la maximitzaci\u00f3 del valor dels accionistes que es va disseminar (i en una bona part acceptar) pels anys 80 del segle passat. Cap a finals de segle, en les mem\u00f2ries de les grans empreses, a la major part d\u2019elles deia que tenien com a objectiu fonamental la maximitzaci\u00f3 del valor dels accionistes. Si no ho posaven, eren mal vistos pels mercats de capitals.<\/p>\n
Posteriorment, ho han anat traient. Ara ja molt poques ho diuen. D\u00f3na mala imatge. Els \u201cmission statements\u201d ara ignoren el \u201cshareholder value\u201d, i en canvi, solen estar a favor del b\u00e9 i en contra del mal, sense puntualitzar gaire res m\u00e9s. O dient que tenen una gran responsabilitat social, que sovint vol dir que fan algun tipus de donaci\u00f3 ben\u00e8fica.<\/p>\n
En canvi, el que hauria de fer b\u00e9 la direcci\u00f3 \u00e9s dirigir b\u00e9 l\u2019empresa. Fer que els empleats s\u2019hi trobin a gust, que els sembli que l\u2019objectiu o la missi\u00f3 de l\u2019empresa \u00e9s una cosa que val la pena, i que estan tractats amb just\u00edcia. Llavors, quan aix\u00f2 passa, als empleats se\u2019ls acudeixen idees noves per fer les coses m\u00e9s eficients, i hi posen tot l\u2019esfor\u00e7 que calgui. Per\u00f2 compte! Si a continuaci\u00f3 de que a alg\u00fa se li ha acudit una idea rendible, els fruits de la idea van nom\u00e9s als accionistes o als directius, aquesta persona probablement no tindr\u00e0 m\u00e9s bones idees. O si esfor\u00e7ant-se ha aconseguit millorar les coses organitzant-se millor, si la direcci\u00f3 li fa \u201cratcheting\u201d, \u00e9s a dir, a partir de llavors ja es dona per descomptat que cal tirar endavant i fer m\u00e9s, i que no es pot tirar endarrere (com el \u201cratchet\u201d, el trinquet d\u2019una roda dentada, que fa exactament aix\u00f2), s\u2019ho pensar\u00e0 dues vegades abans de tornar-hi.<\/p>\n
En resum, la millor manera d\u2019augmentar la productivitat \u00e9s creant un clima de just\u00edcia i de confian\u00e7a dins de l\u2019empresa. Que els sistemes d\u2019incentius no contribueixen a crear, per cert. Si no, per molt que hi posem tecnologia avan\u00e7ada, nom\u00e9s traurem una petita part de la possible productivitat. I seguirem pagant\/cobrant poc i no podrem tenir la sanitat i l\u2019ensenyament que tots voldr\u00edem. Cal, doncs, essencialment, millorar la gesti\u00f3 en el sentit que hem dit. No amb les \u201ct\u00e8cniques\u201d autom\u00e0tiques que estan de moda i que no conduiran mai a res m\u00e9s que potser unes d\u00e8cimes de beneficis trimestrals. O potser a salaris directius inflats, per\u00f2 d\u2019aix\u00f2 en parlarem un altre dia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019ARA publicava fa un parell de setmanes un article de Xavier Roig amb aquest t\u00edtol, que em permeto copiar aqu\u00ed. L\u2019article \u00e9s, en una bona part, encertat. De fet, en la conclusi\u00f3, expressada ja en el t\u00edtol, de que no ens podem permetre un estat del benestar que va per damunt del que podem pagar, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2047,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[91923,91924,91945,91953],"tags":[91912,91913,42639],"class_list":["post-508","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-bones-practiques","category-direccio","category-males-practiques","category-management-ca","tag-incentius","tag-motivacio","tag-valors"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/508","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2047"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=508"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/508\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":509,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/508\/revisions\/509"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=508"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=508"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.iese.edu\/managent-racional-y-humanista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=508"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}