La “doxa” grega, les enquestes, la política i la ciència

Les opinions de la gent “corrent” són sempre respectables, però hi ha un munt de persones que tenen “opinions” senzillament equivocades. Fa un any i escaig, sortia al diari una enquesta feta per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnologia en la que es posava de manifest que més del 70 % de les persones entrevistades (més de 6.000) pensaven que el Sol dona voltes al voltant de la Terra, gairebé un 70 creien que els primers humans van coincidir amb els dinosaures, i al voltant d’un 60 % creien que la major part de la radioactivitat del planeta és causada per l’home.

Plató, d’això en deia “doxa”, és a dir, el coneixement intuïtiu sense fonament que té la gent del carrer. I aquest tipus de coneixement el portava a tenir seriosos dubtes en relació a la democràcia.

Newt Gingrich, possiblement un dels polítics nord-americans més nefastos dels darrers temps, és un bon exponent de la bestiesa de pensar que la “doxa”, potser reflectida en els resultats de les enquestes, és la veritat. En una entrevista a televisió després de la convenció republicana, afirmava amb contundència que la delinqüència, als Estats Units, ha augmentat; quan les xifres de l’FBI diuen que ha disminuït. Quan la periodista l’acorralava, ell va contestar (https://www.youtube.com/watch?v=t7BfSw3GgJk) que “ell estava convençut de que la gent creia que la delinqüència havia augmentat”. La periodista va dir que si era cert que la gent ho creia, s’equivocava, perquè les xifres de l’FBI eren clares. Gingrich va dir llavors que tot això era teoria i que ell estava amb la gent i no amb la teoria.

Aquesta intervenció és esfèricament estúpida. És a dir, és estúpida des de qualsevol costat que es miri. En primer lloc, unes estadístiques de l’FBI, o de qui sigui, no són teoria. Són una cosa molt pràctica i real. Una teoria és un conjunt de proposicions lògicament interrelacionades que intenta ajudar-nos a entendre el món. L’afirmació de que “això és teoria” que fa Gingrich no és, doncs, certa per començar. Més aviat es proposa dir que l’afirmació de que la delinqüència ha disminuït és mentida, quan no ho és. Gingrich, doncs, o és ruc o senzillament vol fer passar per veritat el que és una mentida, la qual cosa és greu de per sí mateixa. Però és que, a més, vol “estar d’acord amb la gent”, afirmació òbviament populista, però que en aquest cas significa que no els dirà que estan equivocats. Més aviat els dirà el contrari, que sí, que tenen raó. De fet, ni tan sols tenia enquestes, era el seu “feeling”. Crec que era Goebbels qui deia que a base de repetir una mentida mil vegades acabes transformant-la en veritat. A Gingrich li interessa que la gent cregui que amb Obama la seguretat ha disminuït. Que es mentida? És igual! I, és clar, si ja la gent ho creu, no farà res per treure’ls del seu error.

Encara més greu,  en cas de que hagi de governar, governarà tractant de que quedi clar que fa el que pot per lluitar contra la inseguretat. És més, pot malbaratar recursos per lluitar contra molins de vent. Sempre cal lluitar contra la delinqüència, perquè no és mai zero, però els recursos que s’hi utilitzin han de ser proporcionats al problema que significa, en comparació a altres problemes: sanitat, accidents de trànsit, educació, etc. Si en un lloc, en un moment determinat, hi ha altres problemes més urgents o més greus, invertir un excés de recursos en seguretat pot ser una molt mala decisió.

Finalment, en aquesta línia és fàcil invertir l’ordre de valors en la política, cosa que està passant en l’actualitat i no solament als USA: mirem a través d’enquestes el que la gent diu que vol, i les opcions que tenen majoria les adoptem immediatament com a propostes pròpies per anar a les eleccions i guanyar-les. L’ordre lògic, ètic, racional, és l’altre: jo faig unes propostes en les que crec (creure-hi és fonamental) i intento convèncer a la gent de que aquestes propostes són bones. L’entusiasme que qualsevol polític pot sentir de posar en pràctica el que la gent diu que vol serà sempre molt, molt limitat. I possiblement la manca d’entusiasme condueixi en primer lloc a no fer-ho bé, i en segon lloc a transmetre-la a la gent. Quan diem que la gent està desencisada de la política, en els darrers temps (dos o tres decennis, al menys), no serà per aquest tipus d’actitud? Guanyar les eleccions com sigui, i fer qualsevol cosa que a la gent li agradi? Pot això inspirar algun entusiasme a algú? Es pot fer res seriós sense entusiasme?

Un comentari addicional que afegeix gravetat a la qüestió: aquesta actitud no es limita a l’àmbit de la política. Això està passant avui en el món de la investigació en direcció d’empreses, i al de la direcció d’empreses pròpiament dita. Mirem què fan les empreses i els seus directius i donem per suposat que està be: si tots ho fan, ha d’estar bé, oi? Doncs no, rotundament no. I es fa en nom de la “ciència”, perquè, suposadament, la ciència no pot ser normativa, la qual cosa és una acceptació a cegues del positivisme més tronat. Doncs no, la ciència humana és necessàriament normativa. Ha de dir com fer-ho per fer-ho bé. Ha de dir com millorar. Però aquest seria un tema llarg i l’haurem de deixar per un altre dia.

Un darrer comentari en relació als resultats de l’enquesta amb la que hem començat amb errors greus sobre ciència per part d’una gran majoria. El tant per cent de respostes incorrectes de la mateixa enquesta, de 2004 a 2014, ha augmentat substancialment. Podria ser que el joc polític en el sentit que acabem de dir hi tingui una influència decisiva? No em sorprendria gens ni mica…

Esta entrada también está disponible en: Castellà

Post a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.