Mentides, mentides podrides i estadístiques

Es sol dir en anglès que hi ha “lies, damned lies and statistics” (mentides, mentides podrides i estadístiques, en traducció lliure meva). La frase es refereix principalment a que les estadístiques, en general, només reflecteixen la realitat d’una manera parcial i a vegades desorientadora. Però en les darreres dècades el mal ha anat molt més enllà: allò que la saviesa convencional sabia des de fa molt temps, que és que de la correlació entre dues variables (és a dir, que una i altra pugin i baixin més o menys a l’hora) no se’n pot deduir de cap manera que una sigui la causa de l’altre, sembla oblidat. Ja hi ha models estadístics que presumeixen de ser “causals”. No hi entraré en detalls per no avorrir, però els qui això diuen mostren una considerable ignorància de la pròpia estadística, i no diguem de la filosofia de la ciència.

I això es trasllada a la població a vegades de manera potencialment perillosa. Fa uns dies ens trobàvem aquesta fal·làcia en un conegut programa futbolístic de ràdio, on donen habitualment alguna recomanació relacionada amb la salut i l’esport. Amb paraules (relativament) prudents, ens deien que dormir massa (més de 7 o 8 hores per a algú que ja no és jove) estava correlacionat amb la probabilitat d’un incident càrdio-vascular. “Relativament” prudents, només, perquè si bé s’evitava la idea de relació causa-efecte, l’oient podia pensar que es tractava precisament d’això; i per tant, córrer a comprar despertadors per disminuir el risc d’aquests incidents.

És clar, això seria una bona cosa si fos el cas de que, dormint, el cos té una reacció (no sé quina podria ser) que faci més feble el cor o els vasos circulatoris. Llavors, dormint els afebliríem i podríem causar un incident possiblement greu. Però aquesta interpretació ingènua dels resultats pot conduir a errors importants. Un “factor de risc” no és el mateix que una “causa”. De fet, en relació a la nostra història de la ràdio, la falca havia començat dient que els futbolistes, després d’un esforç fort com el d’un partit, tenen necessitat de dormir més, que així s’oxigenen, se’ls refan les defenses i els baixa la pressió arterial. No semblava, pel que deien, que això tingués contraindicacions.

Imaginem-nos ara que una persona està en general feble de per sí, i que té un cor també afeblit. Pel mateix raonament que els dels futbolistes, semblaria que aquesta persona hauria de dormir més per refer-se, no d’un partit de futbol, sinó del cansament diari normal; i que si no ho fa, això el pot afeblir més, fer-li pujar la pressió arterial i fer més probable un incident càrdio-vascular. Llavors, si li fem comprar un despertador per no dormir més de 7 hores, el podem matar!

La veritat és que en aquest cas concret, molta gent no en farà ni cas. Tots tendim a fer el que ens sembla que ens va bé, i si el metge no ens diu directament el contrari no comprarem despertadors per no dormir més del que és aconsellable. Però cal anar en compte, perquè pot haver-hi algun crèdul que sí que ho faci, i el resultat sigui fatal.

Confesso que no sé res de medicina, i que, per tant, no conec els estudis més profunds que es poden haver fet sobre el tema. Per tant, no donaria cap recomanació. Però les estadístiques, que són molt útils en general, només les poden interpretar els que saben interpretar-les. El públic en general, no en té ni idea. Només té la idea de sentit comú (afortunadament) de que sovint l’enreden amb estadístiques. I sí, ho fan. Millor prendre-se-les sempre amb un gra de sal…

Esta entrada también está disponible en: Castellà

Post a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 + 2 =