Txigrinskis de la investigació

Sortia fa uns dies a l’Ara, en plenes vacances estivals, un interessant article sobre recerca de Ramon Trullàs, professor d’investigació en neurobiologia a qui no tinc el gust de conèixer, però amb qui coincideixo en moltes de les coses que diu. Explica la conversa amb un col·lega alemany en el que aquest darrer li feia una sèrie de preguntes sobre la investigació a Catalunya. Les preguntes, molt escaients, tenien a veure amb l’entorn de recerca, la remuneració, la infraestructura i l’aprofitament de les persones amb capacitat del propi país. En concret, em semblen particularment importants l’entorn de recerca i el que jo en diria (ell no ho fa pas) mercenaris de la recerca. És a dir, persones de fora que (se suposa) són millors que els d’aquí, que suposadament no són prou bons.

Estic totalment d’acord en que tenim greus carències en aquests terrenys i els altres que cita; i penso que, ja que com a país ens gastem els diners en futbolistes i que sembla que ho fem prou bé, potser ens convé un símil futbolístic. M’atreveixo a dir que, en moltes especialitats, el que ara estem fent en política científica és com si, tenint només unes instal·lacions de tipus mini-estadi, el Barça es dediqués a fitxar Txigrinskis i Hlebs a preu d’or en lloc de tenir unes bones instal·lacions i jugar, com ha fet sovint en els anys passats, amb 8 jugadors de la Masia i dos o tres jugadors comprats de molta volada. No se’n sortiria, oi que no? Doncs amb la ciència, en la biologia i moltes altres especialitats, entre les que hi ha la direcció d’empreses, tampoc no ens en sortirem així.

L’entorn (i no només el pressupost) és particularment important. Si l’entorn és un en el que la investigació seriosa (i no la pura mecànica de córrer regressions) preocupa a tothom i es valora, en sortirà més i de més qualitat que si no. Valorar vol dir no tant en remuneració (que també, òbviament) sinó en que la institució està genuïnament interessada en que es faci progrés i intenta orientar cap a problemes interessants els seus recercadors. El clima intern ha de ser tal que es pugui parlar de la recerca que es fa amb gent propera. I hi ha d’haver un ambient “guanyador”, el convenciment de que, fent coses difícils, ens en podem sortir; i que, fent coses mediocres, no anirem enlloc. Si el Barça no sortís convençut de guanyar, seria més probable que perdés el partit. Si el Barça només estigués preocupat pel marcador i no pel joc, guanyaria menys partits. El marcador és la conseqüència del bon joc, i d’aquell esperit que té origen en Johann Cruyff de “disfrutar” abans que res, i no la causa de cap d’aquestes dues coses. Cal valorar abans que tot el bon joc, el treball en equip, les ganes de col·laborar, el poder-ne parlar. Quan es té un jugador l’objectiu obsessiu del qual és guanyar la pilota d’or, no es guanya la lliga. I no vull assenyalar…

Esta entrada también está disponible en: Castellà

Post a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

9 + 8 =