El sense-sentit comú

Fa poques setmanes vaig rebre, a través d’una altra institució, publicitat d’un fons d’inversió el nom del qual no vull recordar. La publicitat era electrònica, o sigui que vaig anar (més per curiositat que per altra cosa) a la pàgina web en qüestió, i vaig poder veure allà en un vídeo com el típic assessor financer, amb l’aspecte suposadament elegant i enfixadorat, com el del que fa uns anys en dèiem un “yuppie”, però que també podria ser el protagonista d’un anunci de colònies, explicava al visitant el que li oferien. Tenien un equip “d’experts” que analitzaven tots els valors, un a un, principalment examinant a fons el seu historial, i fent previsions basades en uns models sofisticats. No donava detalls, és clar, però semblava que l’èmfasi es posava en una anàlisi estadística del que havia fet cada valor en el passat, per fer una previsió de futur.

El més interessant era el seu argument: és de sentit comú, deia, que si un equip d’experts analitza cada empresa en profunditat, el resultat ha de ser millor que el dels fons “passius” que es limiten a duplicar l’índex de la Borsa en alguna mesura i no analitzen gairebé res. Doncs potser sí, és de sentit comú, però convé recordar que tots els avenços de la ciència han consistit sempre a mostrar que creences de sentit comú eren falses. Es de sentit comú que el Sol dóna voltes al voltant de la Terra i la Terra és plana, es de sentit comú que l’oli d’oliva produeix colesterol, es de sentit comú que les espècies no evolucionen, i un llarg etcètera. I és de sentit comú que els que volen “guanyar” a l’índex ho aconsegueixen.

I, en canvi, és mentida. Tan mentida com les anteriors afirmacions. O millor dit, ho és en un interval de temps suficientment llarg. En un any concret, és possible que sigui cert. O en dos. O en tres. De manera permanent, amb un nombre suficient d’anys, mai s’ha trobat un fons d’inversió amb aquests experts sofisticats que ho hagi aconseguit. Sempre guanya l’índex.

És que preveure el futur és una professió molt dura. Normalment no s’encerta. Sabem què passarà d’aquí a tres anys amb l’economia xinesa? No en tenim ni idea, tres anys són una eternitat. ¿Haguéssim imaginat el 1985 que cauria el mur de Berlín i la Unió Soviètica darrere? Clarament no.

De manera més mundana, podem predir el resultat d’un partit de futbol? Tampoc. Alguns creuen que sí, i presumeixen d’haver encertat tal i tal partit, però quan s’ha fet un estudi seriós del tema, s’ha vist que … menys, diguem-ho clar. Per aquí, que jo sàpiga, no se n’ha fet cap, però als Estats Units se’n va fer un que es va fer famós pels anys 60 o 70. Un diari preguntava a diversos comentaristes del rugbi americà (foot-ball, en diuen ells) sobre la seva previsió dels resultats dels partits de la setmana; i, a partir de les diverses prediccions, s’elaborava algun tipus de mitjana que pogués constituir una predicció “de consens”. Després, es comparaven els resultats amb la realitat i es veia qui havia encertat més i qui havia encertat menys. Sempre guanyava un periodista concret, mai no guanyava el consens, però el consens sempre quedava en bona posició (quart, o cinquè, posem) entre vint-i-tants pronosticadors. Però els que quedaven en els primers llocs un diumenge concret, podien quedar últims la setmana següent i viceversa, de manera que en mitjana, al final de la temporada, qui quedava millor era el consens. Mai ningú no guanya travesses “grosses” dues vegades…

El mateix passa amb les inversions. Si podem pensar que l’índex reflecteix el “consens” de diferents visions de futur (els optimistes i els pessimistes, els que creuen que un determinat producte serà superat per un altre encara desconegut i els que no, els que pensen que un determinat país anirà per bé i els que no, els que creuen que s’escalfarà el planeta i els que no, etc.), llavors serà molt difícil guanyar a l’índex a llarg termini. El meu col·lega i no obstant amic Pablo Fernández ho ha anat constatant al llarg dels anys amb dades espanyoles realment alarmants, principalment en els fons de pensions, que donen pràcticament tots rendibilitat negativa. A ell em remeto a la seva pàgina web de l’IESE.

La conclusió és fàcil: la noció de “sentit comú” del venedor de fons d’inversió pel web no funciona. L’afirmació que fa és clarament falsa. Ja se sap, cal guanyar-se la vida. I com que la majoria aclaparadora dels clients no ho sabran mai, perquè no hi entenen, doncs així anem tirant. Ja ho diu el nostre amic enfixadorat de l’anunci: “només alguns acadèmics s’oposen a aquesta idea”. Efectivament. Alguns acadèmics, que són les persones que saben fer els càlculs. Els que no en saben, no en saben; i els que potser en saben, però es guanyen la vida cobrant comissions per fer això, doncs callen. Perquè si en alguna ocasió guanyen a l’índex, les seves comissions fan que aquest guany no arribi als clients normals; mentre que els fons passius cobren unes comissions tan modestes … que per poc que guanyin nosaltres sortim guanyant per la diferència.

La vida està plena de sense-sentits comuns. En continuarem parlant en altres terrenys en el futur.

Esta entrada también está disponible en: Castellà

One thought on “El sense-sentit comú

Post a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 + 6 =