Emprenedoria poc desitjable

L’emprenedoria té darrerament bona premsa. Amb raó, cal afegir, si es fa bé i resol una necessitat social: hauria de ser la manera de satisfer noves necessitats fins i tot potser abans de que els futurs clients s’hagin adonat de que les tenen. A més, és clar, de crear llocs de treball que hauríem d’esperar que fossin dignes i amb una remuneració adequada.

Però no qualsevol emprenedoria és bona. De fet, n’hi pot haver d’obertament dolentes des de diferents punts de vista. Potser (concedim el benefici del dubte, per si un cas) iniciades amb bona fe, però subjectes a comportaments obertament immorals.

Un bon mal exemple sortia diumenge passat (26/2/2017/) al diari “Ara”. Si ho entenc bé, hi ha noies (“influencers”) que porten una determinada roba de marca al youtube, o on sigui, i llavors n’hi ha d’altres que ho veuen i volen comprar aquella roba immediatament. L’iniciador de l’empresa, Víctor Garcia-Nadal, els proporciona els mitjans informàtics per poder-ho fer. Ell mateix ho expressa així: “Sabem que les noies entre 14 i 35 anys són les més compulsives a l’hora de comprar: volen tot el que veuen. Ara per ara volem esprémer al màxim aquest segment de mercat.”

Anem al diccionari. “Compulsió” vol dir “Impuls incontrolable que mou a fer actes que si no es realitzessin provocarien una angoixa intensa”. És a dir, el que fa el senyor Garcia-Nadal és aprofitar l’impuls incontrolable per fer de seguida una venda, no fos cas que l’impuls incontrolable se n’anés. I quedar-se una modesta comissió del 25%. Tot i recomanant a les noies que venen els vestits de “segona mà” que l’import el donin a una ONG.

Tot això és una immoralitat, però parlem-ne en termes merament empresarials. En els darrers temps, qui més qui menys, en el món empresarial, vol tenir una “missió”, tot i que sovint aquesta es redueix a unes paraules boniques buides de contingut que surten a la Memòria de l’empresa, on es tracta d’expressar el servei que proporciona l’empresa a la resta de la societat. El senyor Garcia-Nadal va un pas més enllà: no solament no té missió, sinó que té una anti-missió: no dona cap servei a la resta de la societat, l’esprem. Esprem l’impuls incontrolable d’algunes noies, que tractaran de satisfer-lo potser traient diners de necessitats reals (per exemple, d’una bona alimentació, d’una bona formació, de la família…) que, així, i gràcies a aquesta empresa, no es podran satisfer. I el senyor Garcia-Nadal se’n quedarà una bona part, és clar. I vol créixer. Amb marketing. Ves a saber de quina mena, però això ho deixarem per quan ho concreti…

On anirà la resta? L’empresa, per anestesiar-se del mal que pot fer, i per donar bona imatge, recomana a les “influencers” que la donin a una ONG. És el que faltava. Un negoci socialment nefast, es basarà en l’explotació mesquina dels motius “nobles” de les noies que cedeixen la roba poden tenir donant diners a les ONG i es redimirà així, amb “responsabilitat social”. Sembla mentida que el diari Ara pugui posar això com a exemple de res. Ah! I en tot això reben la inestimable ajuda de Bankia, empresa que ens ha afaitat una bona quantitat de diners als contribuents, i que els ha ajudat a “focalitzar”. Hi ha, doncs, molta gent que se n’hauria de donar vergonya, de tot això… si en tinguessin, és clar.

Esta entrada también está disponible en: Castellà

Post a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

6 + 4 =