L’any que acaba la pressió fiscal ha augmentat extraordinàriament en el nostre país. Primer va ser l’IRPF i després l’IVA. Ara, el possible acord de governabilitat de Catalunya entre CiU i Esquerra Republicana sembla que passarà per una altra pujada d’impostos que elevarà la pressió fiscal de Catalunya a allò més alt dins d’Espanya i d’Europa. Al número 27 del acord entre aquestes formacions polítiques, encara no tancat, es contempla la recuperació de l’impost de successions, una rebaixa de les exempcions en el de Patrimoni i la creació de diversos tributs sobre la banca, les grans superfícies i les centrals nuclears, sobre begudes de refresc amb sucres afegits, sobre els habitatges buits, i altres taxes i impostos.
Els impostos són necessaris per a la justícia social. Tanmateix, pujar impostos pot ser una decisió contrària a la justícia social. Els impostos aporten fons per als serveis públics, però la recaptació aconseguida no sempre és proporcional a la pressió fiscal. És més, pot portar a recaptar encara menys. Quan els impostos creixen disminueix el consum, i amb això la capacitat de recaptació, i la capacitat d’estalvi i inversió, i així hi ha menys capacitat per a la creació d’ocupació. A més a més, hi poden haver desplaçaments a llocs de menor pressió fiscal. Pel que fa a la situació a Catalunya, Joaquim Gay de Montellà, president de la patronal catalana Foment afirma que “recuperar impostos i crear taxes només complicarà la tasca empresarial”. Tot això sense excloure el cas que els impostos siguin tan elevats que puguin ser considerats com a confiscadors.
La justícia social, ben entesa, exigeix que aconseguir que tothom pugui viure amb dignitat, sense que els falti, si més no, allò que és més elemental: aliment, vestit i sostre. La justícia social també inclou respectar els drets humans, entre ells, l’accés de tots a la feina, l’educació i la sanitat. Això últim ha de fer-se amb un us òptim dels recursos disponibles, i fins on es pugui arribar. La justícia social, així entesa, no és patrimoni exclusiu del socialisme, sinó de qualsevol persona amb una mínima sensibilitat per la justícia.
La preocupació per la justícia social no significa “estatisme” que confon els serveis socials amb serveis estatals. Una justícia social “justa” – valgui la redundància – ha de portar a actuar d’acord amb el principi de subsidiarietat, donant preferència a la iniciativa social, que és més propera a les persones i segurament més eficient en l’ús de recursos, donar-li suport, i sense absorbir-la.
Qui té més, per solidaritat i justícia distributiva, ha de pagar més, però sovint – crec que és el cas actual – són les classes mitjanes els que resulten més perjudicades per la pujada d’impostos. En molts casos, la suma dels impostos directes i indirectes es porten la meitat dels ingressos obtinguts.
És veritat que hi ha un dèficit enorme en els pressupostos de les administracions públiques, conseqüència en gran mesura d’una gestió irresponsable, que cal esmenar. Alhora, és desitjable treballar per la justícia social, però una obligació elemental de justícia és lluitar seriosament contra el frau fiscal i aconseguir que una bona administració, gestionada amb lleialtat i diligència. Segurament es pot retallar encara més eliminant duplicitats administratives, evitant llocs innecessaris en el sector públic, retallant despeses supèrflues, eliminant empreses públiques de dubtosa eficàcia, revisant a fons la necessitat de càrrecs designats per polítics i sindicats i millorant l’eficiència en la gestió dels recursos disponibles.
Pujar impostos sense atendre aquests aspectes no és servir a la justícia social. Tot tornant a la pregunta inicial de si els impostos contribueixen a la justícia social, la resposta és: depèn. De vegades sí, però no sempre.
Esta entrada también está disponible en: Spanish