A mitjans de gener de 2013 van aparèixer els primers indicis de que en hamburgueses i altres productes alimentaris s’estava substituint la carn de boví per carn de cavall sense advertir-ho. Al Regne Unit diverses cadenes de supermercats van retirar diverses gammes d’hamburgueses i moltes empreses d’alimentació europees van dur a terme comprovacions d’ADN en els seus productes per verificar si contenien el corresponent als equins. En força casos així va ser encara que, en general, l’adulteració estaba limitat a petites quantitats. Però els resultats també van assenyalar que un tipus de lasanya de carn de boví congelada de Findus, un gegant de la indústria alimentària, contenia gairebé el 100% de carn de cavall. Findus va anunciar que demandaria a Spanghero, una companyia francesa que els subministrava carn per fabricar lasanya. Al seu torn, Spanghero va anunciar que demandaria als seus proveïdors romanesos.
La popular empresa de mobles i decoració IKEA va decidir retirar preventivament les mandonguilles sueques köttbullar de totes les seves botigues i restaurants a Europa després de descobrir carn de cavall en els restaurants de les seves filials txeques.
El 2007 la Unió Europea havia pres mesures preventives en haver detectat una anèmia infecciosa equina a Romania. El comerç europeu de cavalls vius va baixar però va augmentar el de carn de cavall congelada. El problema es va estendre a Irlanda i altres països europeus, donant lloc al que ja es coneix com el ‘escàndol de la de la carn de cavall’ (Meathorse Scandal).
A mitjans febrer, Nestlé, la major empresa productora d’aliments del món, va procedir a retirar del mercat d’Espanya i Itàlia raviolis i tortellinis de vedella de la marca Buitoni en detectar-hi un percentatge superior a l’1% de carn de cavall.
El 25 de febrer de 2003, el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient d’Espanya va anunciar que havia identificat la presència d’ADN equí en uns canelons elaborats amb carn de boví de la marca La Cocinera, comercialitzada per Nestlé. Immediatament, Nestlé va procedir a retirar 6 productes fabricats per aquesta empresa, entre ells els canelons microones, l’empanada gallega de carn, les albergínies farcides de carn de i les crestes de carn, tots ells de la marca ‘La Cocinera’. Va culpar al seu proveïdor espanyol de carn Servocar, de Casarrubios del Monte (Toledo), que havia certificat la seva matèria primera com a 100% boví.
Les autoritats van recordar que menjar carn de cavall no té riscos per a la salut, encara que algunes persones defugen aquest aliment. Amb tot, les autoritats de Brussel·les han anunciat que s’analitzaran productes carnis a tot Europa per tal de confirmar que no contenen un analgèsic potencialment nociu per als humans que ja s’ha detectat a França.
• El problema ètic més evident d’aquest cas és un frau en l’etiquetatge. El venedor té més informació que el comprador i el consumidor i aquests últims ha de saber que compren. Si s’anuncia productes amb carn de boví ha de ser veritat.
• El cas posa també en relleu una cosa ben conegut: la relació entre falta de comportament ètic i reputació empresarial. Nestlé, reconeguda per bona reputació dels seus productes, segurament que serà qüestionada en haver tinguts de retirar reiteradament diversos dels seus productes.
• Actuar amb rapidesa, fer les seves pròpies anàlisis i prendre decisions contundents és digna de lloança per rectificar i recuperar la reputació. Ho ha fet Nestlé, encara que amb una mica de retard, i també IKEA, fins i tot anant més lluny del que és estrictament necessari. Aquestes operacions poden tenir un gran cost. Tot per no fer les coses bé en el seu moment.
Una qüestió de fons és la gestió de la cadena de subministrament, que sovint és problemàtica. Hi havia certificacions de l’intermediari però aquest mentia o no verificava a un tercer proveïdor (recordeu la cadena Findus-Spanghero-proveïdors romanesos). Mal fet per part del proveïdor, però l’empresa que es presenta al mercat no deixa de tenir certa responsabilitat i l’obligació d’exercir algun control en la mesura que tingui algun indici d’adulteració.
• Una altra qüestió que sorgeix és per què van actuar així els proveïdors? ¿Simplement per guanyar més o potser per defensar-se de la pressió d’una gran multinacional que abusa del seu poder imposant preus molt baixos? No ho sabem. La fi no justifica els mitjans, però també cal evitar donar lloc a enganyar i explotar al petit, si és el cas.
• Una última conseqüència, encara no menor, és el dany causat als productors de boví. En aquestes situacions s’estén la desconfiança i la gent opta, si més no durant un temps, per no consumir productes amb carn que pugui estar adulterada. I, paguen justos per pecadors.
Esta entrada también está disponible en: Spanish