Una de les lliçons que podem aprendre de la crisi actual és la importància de la transparència. Ens cal sensibilitat i virtut, però també educació, pressió social i l’imperi de la llei. I és això darrer el que ajudarà als qui no els importa la virtut
Ètica universal per a un món global
Es presenten unes conjunt de idees sorgides del XVIIè Simposi Internacional “Ètica, empresa i societat” de l’IESE, un fòrum on s’ha analitzat la possibilitat d’una ètica universal i una moral comuna davant la diversitat cultural i un món global.
«Ètica en el contracte» però no «ètica per contracte»
Els codis de conducta només poden abastar unes quantes normes adreçades a situacions sensibles, com ara suborns, fraus, conflictes d’interessos o ús d’informació privilegiada. És per això que seria molt negatiu donar a entendre que, complint aquests mínims, sense cap altra cosa, ja s’actua de manera ètica. L’ètica no procedeix d’un contracte, sinó del fet de ser persona, i el seu contingut és molt més ampli que el que hi ha escrit en els codis o contractes. Al capdavall, doncs, no necessitem només contractes, sinó també i, sobretot, virtuts. Ara bé: allà on la virtut manca, que hi actuïn normes i contractes. Que hi hagi ètica en el contracte, però que no s’actuï bé només a causa del contracte i de les sancions que estableix.
La corrupció, una xacra social que ens interpel·la a tots
A Espanya, igual que en d’altres països, s’han anunciat recentment mesures per perseguir el frau fiscal, i també la defraudació a la Seguretat Social i en el cobrament de l’atur. Benvingudes siguin i tant de bo que tinguin èxit, però no hem d’oblidar que la força de la llei té els seus límits, especialment quan la cultura dominant no hi ajuda. Mentre la tolerància social davant de la corrupció sigui gran i la picaresca no estigui molt mal vista, les lleis tindran una eficàcia reduïda.