S’acosta una vaga general. Ja ha estat anunciada per les dues grans centrals sindicals espanyoles, UGT i CCOO, i té una data propera: el 29 de març. A la convocatòria, hi han sortit, des del primer moment, valoracions ètiques. Els líders sindicals afirmen que la vaga general “és inevitable, justa i necessària”. Per contra, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, fa un advertiment: convocar una vaga general a causa de la reforma laboral és “injust” i “ningú hi sortirà guanyant”.
En què fonamenten, els uns i els altres, les seves valoracions? Aquesta vaga general, és justa o és injusta? Quins arguments presenten els seus partidaris i els seus detractors? Els sindicats exposen els seus motius en el cartell que anuncia la vaga: “S’ho volen carregar tot. Els drets laborals i socials”. De manera més detallada, expliquen que volen que hi hagi més diàleg social abans de l’aprovació de la reforma laboral, i volen fer, a través de la vaga, que aquesta reforma sigui més suau. El Govern i els qui li donen suport argumenten que aquest diàleg ja s’ha produït i insisteixen en la necessitat de dur a terme la seva reforma laboral.
Quan és justa, una vaga? Quins criteris de reflexió hi aporta l’ètica social? Què en diuen, de la moralitat de la vaga, els qui són considerats veus morals solvents? Em fixaré en els criteris que proporciona el Catecisme de l’Església catòlica (n. 2435): «la vaga és moralment legítima quan es presenta com un recurs inevitable, o necessari, amb vista a un benefici proporcionat. És moralment inacceptable quan va acompanyada de violències, o bé si se li assignen objectius no directament relacionats amb les condicions de treball o contraris al bé comú.» Són criteris d’ètica social, racionals i raonables, també vàlids per a no creients.
En primer lloc, doncs, cal preguntar-se si la vaga és realment inevitable o necessària per obtenir el benefici que es busca. Una vaga general és sempre política i, en un estat democràtic, hi ha vies de participació prou ben establertes que, fora de casos molt excepcionals, fan innecessària una vaga general. Els sindicats haurien de presentar esmenes – cosa que ja han fet – i pressionar els legítims representants del poble – també ho estan fent – perquè millorin la llei. És molt dubtós que, en la situació actual, la vaga pugui canviar la ferma voluntat del Govern, pressionat per Brussel·les, de tirar endavant una profunda reforma laboral, que consideren molt necessària, tot i que estan disposats a introduir-hi millores. Els sindicats han promogut manifestacions sonades al carrer i tothom sap que s’oposen a la reforma. No és pas clar, doncs, per què ha de ser una vaga general necessària i inevitable.
En segon lloc, cal demanar-se si els danys són proporcionats als beneficis que es volen aconseguir. Els danys que provoca una vaga general són rellevants. No només en termes econòmics immediats i en perjudicis per a moltes persones, sinó també pel que fa a la pèrdua de reputació com a país; i això pot desincentivar futures inversions. La CEOE ha xifrat en 1.000 milions d’euros el cost immediat de la vaga, això comptant amb un seguiment de només el 35%. Tot plegat, en un any en què, segons les valoracions del Banc d’Espanya, la nostra economia disminuirà en un 1,5%, i l’atur, actualment en el 22,85 per cent, pujarà al 23,4%.
Pel que fa a la violència, potser no, però si tenim en compte l’experiència de vagues generals anteriors, hi pot haver violència, si més no en forma de piquets que impedeixen exercir el dret a anar a treballar. Els sindicats, estarien disposats a prescindir dels seus piquets?
Finalment, i aquest punt em sembla molt important, cal analitzar si la vaga està directament relacionada amb les condicions de treball, o és contrària al bé comú. Això implica considerar si la vaga respon realment a la justícia social o només a interessos de part (poder sindical i conservació de drets laborals). En aquest punt, cal tenir en compte que la justícia social no només afecta les condicions de contractació, acomiadament i negociació col·lectiva dels qui gaudeixen d’un lloc de treball, sinó també el dret a treballar dels qui estan sense feina. N’hi ha molts que defensen que unes condicions més flexibles, juntament amb mesures que estimulin el creixement econòmic, facilitarien que baixés la taxa de desocupació, que en aquests moments és dramàtica: 5.273.000 persones que volen treballar i no poden. Si és així, difícilment es pot afirmar que la vaga general es justifica per raó del bé comú.
Esta entrada también está disponible en: Spanish