El XVIIè Simposi Internacional “Ètica, empresa i societat” de l’IESE ha estat un fòrum de debat sobre la possibilitat d’una ètica universal i una moral comuna davant la diversitat cultural i un món global. Gairebé un centenar d’especialistes procedents de 16 països, hi han presentat propostes que s’han sotmès a discussió i que s’han alimentat mútuament amb troballes fructíferes. Hi han sorgit unes quantes idees que em semblen especialment destacables:
Relativisme i universalisme ètic. La diversitat cultural i els judicis de les persones davant de les situacions particulars són una qüestió de fet, molt rellevant en la gestió empresarial intercultural, però el fet de reconèixer-ho no suposa haver d’acceptar el relativisme ètic. De fet, més enllà de les diferències culturals hi ha valors bàsics compartits que es poden atribuir a una naturalesa humana comuna.
Globalització. La globalització econòmica i la creixent i extensa interconnexió que ens proporcionen les noves tecnologies són aspectes d’unes relacions humanes que, certament, arriben a tenir un abast mundial. Ara bé, perquè aquestes relacions puguin ser veritablement humanes, han de tenir en compte l’altre i no ignorar que tots formem part d’una família humana comuna. Això demana solidaritat i sentit de fraternitat universal.
Hi ha semblances en la concepció de les virtuts. Dos de los més influyentes Grans pensadors mundials, Aristòtil a Occident i Confuci a Orient, tenen punts de vista que són força semblants pel que fa a les virtuts. En tots dos, hi ha una referència a la natura humana i a aspectes estructurals encaminats a fomentar la virtut. Els bons hàbits que ens permeten viure una vida feliç es basen en els sentiments naturals de la vergonya i l’amistat benèvola. A més, la virtut es veu fomentada per la família i la comunitat en general, i es desenvolupa a través d’una tensió creativa entre els costums socials, d’una banda, i la racionalitat individual, per l’altra.
Una única moralitat humana. Hi ha moltes teories ètiques que es presenten com a normes per ser aplicades universalment (kantianisme, utilitarisme, marxisme, etc.), però només hi ha una moralitat humana que estigui profundament arrelada en la natura humana. Per tant, mentre que les teories ètiques universals poden ser només una part d’un sistema filosòfic o d’una cultura o religió, la moral universal pertany al domini dels actes humans i a la seva relació amb el bé i el mal.
Rellevància de la Llei Moral Natural. Hi ha raons històriques i sistemàtiques per defensar la importància de la llei natural per emmarcar i tractar les qüestions ètiques plantejades en la pràctica empresarial en un context global. En l’aspecte històric, es pot argumentar que l’origen de l’economia moderna està lligat a un context cultural encara influït per les teories modernes del dret natural. També hi ha una sistematització de les normes de la justícia que es necessària per preservar l’espai de la llibertat econòmica necessària per al desenvolupament d’una societat comercial. La llei natural presenta altres avantatges que afavoreixen un desenvolupament ètic de l’activitat econòmica, perquè comporta una concepció dels afers econòmics no lligada necessàriament a la recerca de l’interès propi, sinó més aviat inspirada en motius ètics ja des del començament.
Drets humans. En el context de l’empresa i de les seves activitats globals, cal remarcar la importància dels drets humans i el compromís que se n’espera, en aquest sentit, de les empreses, particularment les transnacionals. Si en el passat només s’exigia respecte, avui en dia s’espera també de les grans empreses un esforç positiu en la defensa i promoció dels drets humans.
Diversitat cultural i retorn als clàssics. Els plantejaments ètics de clàssics com Aristòtil i Tomàs d’Aquino bé es mereixen ser considerats. Poden ajudar a aclarir nous problemes, com la diversitat cultural i la globalització, d’una manera fins i tot més eficaç que alguns enfocaments moderns.