Catalunya davant la cruïlla: ens cal serenitat, objectivitat i diàleg

Catalunya ja ha endegat la campanya electoral. El que té al davant és, sobretot, un període postelectoral a partir del 25 de novembre que pot ser convuls. Ens trobem davant d’una cruïlla amb diversos processos possibles. Els líders insisteixen a dir que convé actuar de manera pacífica, democràtica i civilitzada. Tant de bo fos així. Observo, però, una certa violència psicològica en forma d’amenaces, des d’una i altra banda; de vegades, són velades, i, en altres ocasions, ben obertes; hi ha indignació en els uns i en els altres, acusacions mútues, crispació, enfrontaments irats, més enllà de la discrepància ideològica. De vegades, se senten desqualificacions sense fonament i fins i tot insults. El llistat de greuges i la inculpació de l’altre és el pa de cada dia.

Amb l’horitzó de tenir un estat propi per a Catalunya, els arguments per aconseguir adhesions a una o altra causa són, sovint, més emocionals que racionals. Entre aquests últims, hi surten amb freqüència motius econòmics i relatius al dret comunitari i internacional. Però, sovint, són contradictoris, i fins i tot semblen distorsionats

 Hi ha economistes d’anomenada que s’inclinen pels avantatges econòmics d’una Catalunya independent, i n’hi ha d’altres que pensen exactament el contrari. Les possibilitats de ser un estat d’Europa són defensades pels uns i negades pels altres. Encara hi ha més discrepància en els arguments normatius. Mentre que els uns invoquen la legalitat constitucional, els altres invoquen la democràcia per damunt de la legalitat constitucional vigent. Tant els uns com els altres passen per alt que ni la legalitat ni la democràcia són absoluts morals. Els arguments morals per a l’autodeterminació (dels quals m’ocuparé en una altra ocasió) també són utilitzats, de vegades, deixant de banda certs condicionants. La unitat de Catalunya i Espanya és presentada com un bé comú, però no pas tothom ho veu tan clar.

 Molts ciutadans es mostren molt radicalitzats, d’altres semblen més aviat confusos i perplexos davant de tanta contradicció i incertesa. La indecisió del vot és anormalment elevada. I no em sembla gens estrany.

 No pretenc resoldre aquests problemes en quatre ratlles, i encara més prendre partit. Però sí que proposaré tres valors, que em semblen molt convenients, ara mateix, i, sobretot, en l’etapa postelectoral: serenitat, objectivitat i diàleg. 

Serenitat, amb control emocional, sense perdre els nervis, mantenint el cap fred, sense deixar-se endur per impulsos d’aversió cap als altres i dominant la crispació. Això no vol dir fredor ni acceptació acrítica d’opinions. Ben al contrari, exigeix reflexionar sobre dades, idees i arguments evitant ofendre els qui mantenen posicions contràries. Cal actuar no només pels sentiments, sinó també amb la raó.

 Objectivitat, dient la veritat, analitzant les conseqüències previsibles, sense manipular dades ni enganyar de cap altra manera, informant de tot allò que és rellevant sense desviacions partidistes, donant arguments raonables i fiables.

 Diàleg, que com fa la dita, “parlant la gent s’entén”. El diàleg exigeix escoltar, fer propostes raonables, buscar punts comuns amb voluntat de trobar canvis viables, sense imposicions, ni intransigències sistemàtiques, buscant allò que és possible, més enllà de la maximització dels desitjos.

 N’hi haurà que potser pensaran que és ingenu actuar amb aquests valors, però cal recordar que actuar amb serenitat, dir la veritat i mirar de ser objectiu i de tenir una actitud sincerament oberta al diàleg, són disposicions que tendeixen a generar confiança en els líders, i que, per contra, les actituds oposades porten al desencís, a actituds d’aversió, i, al mateix temps, es destrueix la cohesió social. Són valors necessaris també per avançar d’una manera pacífica, democràtica i civilitzada.     

Esta entrada también está disponible en: Spanish