La immensa majoria d’empresaris i executius que conec són persones honrades i responsables però, com en tot col·lectiu humà, tampoc i manquen els que no ho són tant. I aquests fan molt soroll, especialment quan són personatges coneguts o es tracta de grans empreses. Són persones que ennegreixen l’activitat empresarial, del tot necessària i de gran transcendència social.
L’any que deixem enrere, malauradament, ha estat un any amb un munt d’escàndols empresarials. Entre ells, l’mpresonament de Gerardo Díaz Ferrán, ex-propietari de Viatges Marsans i ex-president de la patronal espanyola CEOE acusat d’aixecament de béns i evasió fiscal per salvar el seu patrimoni del concurs de creditors, per uns 50 milions d’euros. També ha tingut gran repercussió el possible engany massiu per a la col·locació d’accions preferents a alguns petits i inexperts estalviadors per part de bancs, les remuneracions descomunals i blindatges multimilionaris d’alguns alts càrrecs de Caixes d’Estalvi en fallida, en molts casos amb clar abús de poder. En algunes d’aquestes Caixes s’ha fet paleses notòries negligències en la gestió i casos d’incompetència, amb consellers posats pel poder polític i amb escassa o nul·la competència empresarial. A això cal afegir altres casos actualment sota investigació amb aspecte d’escàndol empresarial. Aquest és el cas del Banc de València acusat de falsedat comptable i administració deslleial, abusiva i fraudulenta, la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) i Bankia sobre el qual també pesen serioses sospites.
A nivell internacional, no han faltat escàndols empresarials molt sonats. Destaca, en primer lloc, la manipulació del LIBOR (London Interbank Offered Rate), el tipus d’interès dels préstecs entre els bancs que operen a Londres i que és la referència de centenars de milers de productes financers que es negocien cada dia al mercat financer. Hi han estat involucrats Barclays, UBS i altres bancs que ha acceptat pagar sumes milionàries per tancar l’assumpte. En el món financer es pot anotar també l’HSBC, el banc més gran del Regne Unit, que ha pagat la multa rècord de 1.900 milions de dòlars als Estats Units – i s’han espera una altra del propi país – per blanqueig de diners; la condemna de quatre directius del Deutsche Bank, el més important d’Alemanya, per evasió d’impostos i blanqueig de diners, i Standard Chartered, un altre banc britànic amb 150 anys d’història, que va acceptar pagar 340 milions de dòlars al màxim regulador bancari nord-americà per resoldre les reclamacions per rentat de centenars de milers de milions de dòlars relacionats amb l’embrago a l’Iran i per mentir als reguladors. Sense esgotar la llista, podem afegir-hi la subsidiària a Mèxic de Wal-Mart, al segona empresa més gran del món, investigada per pagar suborns de fins per 24 milions de dòlars per expandir els seus negocis al país.
La pregunta que sorgeix és si aquests escàndols afavoriran una reacció que porti a l’eradicació d’aquest tipus de situacions o més aviat seran estímul per emular-los. Dependrà de molts factors, alguns relacionats amb més control social i legal, d’una ràpida i eficaç actuació de la justícia i un rebuig social més contundent. Però, en darrer terme, dependrà, com sempre de les persones, de la seva formació ètica i de la seva honradesa i integritat.
Esta entrada también está disponible en: Spanish