La setmana passada, va tenir lloc a Barcelona, a la seu de l’IESE, el congrés anual de l’European Business Ethics Network (EBEN). Arribem, d’aquesta manera, al 25è aniversari d’aquesta trobada, que va començar a Brussel·les l’any 1987 amb una reunió a la qual vaig tenir la sort d’assistir. Des d’aleshores, he participat activament en la major part de les assemblees i congressos anuals d’aquesta associació, que ha crescut considerablement en socis i en implantació territorial, i que ja compta amb diversos “capítols” arreu del món. Com en altres ocasions, aquest congrés va ser una nova oportunitat de retrobar-se i xerrar amb col·legues i amics que també cultiven l’ètica empresarial.
L’ètica empresarial com a disciplina acadèmica és present en moltes universitats i escoles de negocis. Al llarg de tres dècades, ha patit diferents vicissituds i s’ha vist enriquida amb aportacions valuoses. Tot i que la preocupació per l’ètica dels negocis ja és antiga, va ser a finals dels anys seixanta del segle passat que als Estats Units va començar un fort moviment a favor de l’ètica empresarial, un revifament afavorit, en bona part, per escàndols empresarials i demandat per l’opinió pública. Durant els anys vuitanta, va arribar a Europa, i després al Japó i a d’altres països. I ara que som al tombant del mil·lenni, nous escàndols com és el cas d’Enron, Arthur Andersen, Parmalat i molts d’altres han donat un nou impuls a l’ètica empresarial. No hi ha dubte que aquests fets van esperonar els estudiosos a buscar un enfocament de l’ètica empresarial orientat a analitzar qüestions ètiques i a resoldre dilemes. Avui en dia, hi ha un interès creixent per altres aspectes, entre d’altres el caràcter moral del directiu i les virtuts corresponents, i la responsabilitat de l’empresa com a part de la societat. També s’observa que es dóna més importància a l’ètica en la gestió empresarial com una manera de guanyar confiança, atreure directius importants i crear una reputació corporativa. I és així que neix una tendència cap a una concepció de l’ètica en termes més positius, més enllà, doncs, d’evitar fraus i suborns, i ressaltant el valor de la qualitat humana en el tracte amb les persones.
A Europa, en menor grau que als Estats Units, hem assistit a una progressiva implantació del concepte de Responsabilitat Social Empresarial en moltes empreses, especialment en les més grans. Ara bé, aquesta nova concepció no s’ha fonamentat sempre en una reflexió ètica seriosa. Sovint, les responsabilitats socials corporatives s’han vist com a simples activitats complementàries afegides a l’activitat empresarial i amb la finalitat de crear una bona imatge corporativa. Molts de nosaltres pensem que és un enfocament distorsionat. Si la responsabilitat social no s’entén com a inherent a tota l’activitat de l’empresa, i si hi manca una base ètica adequada, tard o d’hora, la gent veurà aquesta mena d’activitats com un pur exercici de relacions públiques, i la voluntat empresarial d’actuar amb responsabilitat tindrà ben poca credibilitat.
L’ètica empresarial és matèria obligatòria en molts programes de formació de directius en universitats i escoles de negocis, però en altres matèries (finances, màrqueting, operacions, etc.) la seva presència és escassa o fins i tot nul·la. És tot un repte de cara als propers anys. I un repte encara més gran és repensar certes teories de management, encara dominants, les quals, pel seu enfocament positivista, resulten impermeables a la dimensió ètica de l’activitat empresarial.
El coneixement ètic desenvolupat per acadèmics acostuma a arribar a les empreses a través de consultors, de vegades més preocupats per “vendre” una cosa manejable i que tingui una eficàcia mesurable, que no pas per una visió profunda del veritable paper de l’ètica en la direcció d’empreses. D’altra banda, els acadèmics ens hem d’esforçar a conèixer més a fons la realitat empresarial i, sense perdre rigor, buscar maneres de fer operatives investigacions i propostes. I és a això que ens dediquem.
Finalment, i sense voler ser exhaustiu, convé destacar que hi ha una tendència, incipient però, al meu parer, important, que s’encamina a proposar una integració més completa de l’ètica en la teoria i en la pràctica del management. Actualment, les diverses teories ètiques dominants permetem, com a màxim, fer una mena de juxtaposició de l’ètica i el management, tot marcant límits al pensament econòmic. Generalment, ho fan a través d’enfocaments racionalistes o situacionals. Alguns entenem, però, que cal repensar el management desenvolupant una sòlida filosofia de l’acció directiva. Això demana aprofundir en l’acció humana, en el paper dels hàbits en la presa de decisions i en l’actuació, en la contribució de l’empresa al bé comú de la societat i en tot allò que contribueix a l’excel·lència humana.
Esta entrada también está disponible en: Spanish