Management humanista i racional
Bones i males pràctiques en management
Aquest blog intenta ser un punt de reflexió sobre els (molts, desgraciadament) mals que afecten el management tal com es predica i com es practica avui en dia. Si en temps passats (abans de la segona guerra mundial, posem per cas) el principal mal era que moltes vegades es dirigia per mera intuïció o únicament per la pròpia experiència, avui hi ha moltes pràctiques (algunes bones i moltes dolentes) que suposadament es basen en coneixements sòlids. Però en conjunt han conduït, entre altres coses, a l’actual crisi, al fet que els nivells de confiança d’uns en els altres hagin baixat en picat, a la falta d’integració de les persones a l’empresa i a la falta de compromís de l’empresa amb seus empleats i amb els seus clients.
Les empreses, i les organitzacions en general, no són ens aïllats del conjunt de la societat, sinó que reflecteixen en una bona mesura els valors socials i les maneres de fer de la vida corrent, alhora que contribueixen a crear-los. I si (com molts pensem) hi ha una crisi de valors que fa que no sapiguem molt bé a on anem com a societat, podríem esperar que aquesta crisi afecti la direcció d’organitzacions.
La qual cosa clarament passa. Així, en els últims temps hem vist com s’ha popularitzat la idea que l’objectiu principal de l’empresa ha de ser la maximització del valor de la mateixa, cosa que horroritza a altres. En la nostra opinió, amb raó, però no tenen una teoria alternativa que oferir, només alguns indicis. I llavors, el corrent dominant posa en pràctica procediments i processos que poden ser consistents amb aquella idea, però que produeixen efectes molt negatius.
Òbviament hi ha també aspectes positius, la major part dels quals fan poc soroll. Com sempre, les males notícies s’obren pas millor que les bones.
Aquest blog s’ha posat en marxa per criticar aquestes males pràctiques, algunes força generalitzades, divulgar justificar i fonamentar les bones. Alhora, volem proposar pràctiques alternatives que condueixin a alguna cosa més que un pur rendiment econòmic o eficàcia immediata: a un desenvolupament de les persones , a un augment del seu benestar i a un clima social i organitzatiu millor que el que tenim.
Com suggerim en el títol, hi ha dos punts de partida fonamentals en la nostra manera de veure les coses: la racionalitat i l’humanisme. La racionalitat comença per utilitzar els mitjans correctes per aconseguir els fins que es proposen i ajuda a escollir les fins que mereixen la pena; l’humanisme ajuda a tenir en compte, com deia Drucker, que quan es contracta una persona, es contracta a una persona sencera, no una «mà» o qualsevol altra extremitat. La qual cosa té importants implicacions per escollir les finalitats que val la pena aconseguir.