El Baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) d’Espanya, publicat mensualment a partir d’entrevistes amb unes 2.500 persones triades seguint criteris estadístics, mostra un fort increment de la preocupació dels espanyols per la corrupció i el frau. En els tres primers mesos de 2012 (vegeu Taula I), aquest concepte ha arribat al quart lloc, d’un llistat de 25 temes, després de qüestions tan importants com l’atur i els problemes de tipus econòmic, situades al capdavant i seguides per la preocupació per la classe política i els partits polítics.
Taula I. Problemes que més preocupen en el primer trimestre de 2012*
| PROBLEMES | % gener | % febrer | % març |
| L’atur | 83.2 | 83.8 | 84 |
| Els problemes de tipus econòmic | 53.6 | 52.2 | 49,2 |
| La classe política, els partits polítics | 17.8 | 19.4 | 18,1 |
| La corrupció i el frau | 12.3 | 8.6 | 12,2 |
* Elaborada a partir del Baròmetre del CIS, amb multirespostes a les preguntes: Quin és, al seu parer, el principal problema que hi ha actualment a Espanya? I el segon? I el tercer?
En la valoració, hi poden haver influït casos de corrupció presumpta o confessa, molt airejats pels mitjans de comunicació durant aquest trimestre. Recordem el “cas Gürtel”, el procés i condemna de l’expresident de la Comunitat Balear, Jaume Matas, la investigació de l’Institut Nóos, que dirigia el gendre del Rei, Iñaki Urdangarín, el “caso Campeón”, relacionat amb l’exministre socialista José Blanco, i el cas dels ERO de la Junta de Andalusia, sense oblidar els tripijocs d’alts directius de certs bancs i caixes d’estalvi amb “blindatges” milionaris quan les seves entitats es declaraven en fallida.
Durant el mes de gener de 2012, el percentatge de persones que esmentaven la corrupció i el frau en el Baròmetre del CIS arribava al 12,3%, més del doble del 6 per cent del mes anterior. Un nivell que es manté el març, després d’un lleuger descens al febrer. És cert que en altres èpoques el nivell de percepció de corrupció encara ha estat més alt. De fet, el rècord se situa al gener de 1995, amb un 33,5 per cent, quan hi havia casos de corrupció que esquitxaven diversos alts càrrecs del govern de Felipe González. De fet, la corrupció no és només un problema del nostre país, ni es limita als polítics. El frau s’escampa per molts àmbits i, especialment, en la defraudació d’impostos i en fraus a la Seguretat Social i al cobrament del subsidi d’atur.
La corrupció erosiona les persones que abusen del seu càrrec o poder de decisió, malmet la confiança en les relacions interpersonals i institucionals, impedeix el bon funcionament de les institucions i fa fer enrere les iniciatives de negocis i inversions. En alguns països, la corrupció és causa principal del seu desenvolupament. La malversació de fons públics, l’oferiment o l’acceptació de suborns i actes d’extorsió per part de polítics i funcionaris públics, carreguen sobre els contribuents l’enriquiment il·lícit de servidors públics que, en comptes de servir, se serveixen a ells mateixos.
La corrupció i el frau és una xacra social que ens interpel·la a tots. La pregunta és com afrontar i eradicar la corrupció. La resposta no és fàcil, però amb rotunditat m’atreviria a afirmar que requereix una lluita decidida en molts fronts. Un és endurir la legislació i la seva aplicació i refermar els convenis internacionals encaminats a la prevenció i persecució de la corrupció. Però també, i molt especialment, cal dur a terme un gran esforç educatiu i promocionar, en tots els àmbits, una cultura d’integritat i de respecte per la legalitat.
A Espanya, igual que en d’altres països, s’han anunciat recentment mesures per perseguir el frau fiscal, i també la defraudació a la Seguretat Social i en el cobrament de l’atur. Benvingudes siguin i tant de bo que tinguin èxit, però no hem d’oblidar que la força de la llei té els seus límits, especialment quan la cultura dominant no hi ajuda. Mentre la tolerància social davant de la corrupció sigui gran i la picaresca no estigui molt mal vista, les lleis tindran una eficàcia reduïda.
En l’àmbit internacional, l’any 2003, les Nacions Unides van endegar una convenció contra la corrupció. La OCDE té també un conveni de lluita contra la corrupció d’agents públics estrangers en les transaccions comercials internacionals. Per la seva banda, la Cambra de Comerç Internacional ha publicat unes regles per combatre la corrupció i unes recomanacions per afrontar l’extorsió i la incitació al suborn en les transaccions internacionals. Són bones iniciatives, però fins ara han tingut uns efectes molt limitats, com explica Argandoña.
Hi pot haver manca de voluntat política d’eradicar la corrupció, però no es pot donar la culpa només als governs, els quals al capdavall –tret dels règims dictatorials– representen la ciutadania. Això ens porta a veure la corrupció com un problema de formació personal i de desenvolupament cultural.
Els canvis culturals demanen temps i sorgeixen gràcies a l’acció de moltes persones, però sempre hi ha d’haver un ferment. El primer pas és ser conscients del problema, revisar convencionalismes i promoure una cultura d’integritat i de legalitat. Les dades del Baròmetre del CIS citades al començament són, a la vegada, bones i dolentes. Dolentes perquè constaten que la corrupció existeix, i bones perquè la gent ho veu com un problema important, i això es el primer pas per solucionar-ho.
Esta entrada también está disponible en: Spanish