D’aquí a poc temps, el magnat Sheldon Adelson, president de Las Vegas Sands Corp, farà conèixer la ubicació del complex de joc Eurovegas, pel qual competeixen Barcelona i Madrid. Hi ha opinions enfrontades. Em fixaré en dues d’elles que han estat notícia recentment.
El passat 24 d’agost, Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, declarava que el projecte d’Eurovegas és “importantíssim per a l’economia catalana” i “que la pot situar en una línia de primaríssim nivell turístic en els propers 30 anys.”
El Sr. Valls va minimitzar l’aportació del negoci del joc, que, al seu parer, només arribaria a tenir un pes del 5 % en el projecte, i va remarcar que atrauria més turisme internacional i més gent a congressos i convencions. No va deixar de recordar els llocs de treball que es crearien, ni tampoc la situació econòmica actual, amb un atur “absolutament insuportable”.
Tinc dubtes i preguntes. Em costa creure que atraurà molta gent que vindrà a fer-hi convencions i congressos: És aquest el cas de Las Vegas? Quina mena de negocis es mouen al voltant del joc? Barcelona ja té xifres rècord de turisme per altres motius que ens enorgulleixen: hem de recórrer, doncs, a projectes com Eurovegas per fomentar el turisme? Amb tots els respectes, penso que esmentar, en aquests moments, la crisi i l’atur és més aviat oportunista. Què direm quan passi la crisi i Eurovegas quedi instal·lada aquí permanentment? Però, fins i tot en el cas que tots els arguments econòmics fossin acceptables, caldria demanar-se pel “preu humà” a pagar. És a dir, quina valoració moral mereix el projecte Eurovegas? Què en diuen els qui tenen reconeguda autoritat moral per pronunciar-s’hi?
Només un dia abans, el 23 d’agost, l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, afirmava que, la creació del complex de Eurovegas, “comporta un preu humà al qual no es pot superposar cap hipotètic benefici econòmic”. Va afirmar: “No podem afavorir pràctiques que portin a la degradació de la dignitat de les persones o que les aboquin a agredir la seva salut corporal i psicològica”. Va recordar que el món del joc “acostuma a anar acompanyat del foment de la ludopatia, la difusió de les drogues, la presència de la prostitució i fins i tot del tràfic de persones.”
També es va referir a l’impacte ecològic que tindrà Eurovegas i, sobretot, va manifestar la seva preocupació pels efectes que produirà en les futures generacions: “La societat no es pot exposar a estils de vida i convivència que van en contra dels valors que, no pas sense dificultats, procurem transmetre a les noves generacions, com el treball abnegat, l’esforç per obtenir resultats positius, l’amor per la terra, el respecte de la persona, la solidaritat o la creativitat artística i empresarial”.
No és l’únic judici moral negatiu que ha fet una personalitat eclesiàstica. Mons. Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, diòcesi on s’ubicaria la major part del projecte, ja fa temps que s’hi va mostrar molt crític. La seva postura va rebre ple suport per part dels bisbes de la Tarraconense el passat 30 de juny.
Estic totalment d’acord amb l’abat de Montserrat, també en el fet que l’ “única sortida sostenible” a la crisi s’aconseguirà generant una nova cultura, fonamentada “en un humanisme que torni a donar a la societat els valors que l’han sostinguda i que han fet progressar la dignitat de les persones i la convivència veritablement democràtica”.
Una decisió economicista és aquella en què el criteri econòmic és suprem i els criteris ètics queden subordinats als interessos econòmics. Sembla que aquest és el cas d’Eurovegas. El govern de la Generalitat no ha estalviat ni gestions ni concessions per intentar aconseguir que el projecte Eurovegas s’instal·li a prop de Barcelona. Em fa l’efecte que la seva decisió figurarà, anys a venir, com una decisió economicista que serà recordada durant generacions, i no pas per bé. Quina llàstima!
Esta entrada también está disponible en: Spanish