Es troba en crisi el capitalisme o bé ens equivoquem en la manera d’entendre el capital?

Després de la caiguda del mur de Berlín, l’any 1989, n’hi va haver molts que van suposar que el capitalisme era, sens dubte, el sistema definitivament triomfador. L’alternativa de l’economia centralitzada en lloc de l’economia de mercat, havia portat a la ruïna la totpoderosa Unió Soviètica i els seus països satèl·lits. Tot i això, avui en dia, després de la profunda i perllongada crisi econòmica que va començar el 2008, n’hi ha molts que també es qüestionen el capitalisme i afirmen que “el capitalisme es troba en crisi”, encara que no sàpiguen del cert quina podria ser l’alternativa.  

Però, de quin capitalisme parlem? Que potser només hi ha una forma de capitalisme? Michael Albert, en el seu lúcid llibre Capitalismo contra capitalismo, publicat el 1991 (i a Espanya el 1992, per l’editorial Paidós), argumentava que hi ha diverses formes de capitalisme, i que ha estat així ja des dels seus començaments. En el seu estudi, Albert  contrasta dues formes antagòniques del capitalisme actual, l’anglosaxó, especialment localitzat als Estats Units, i el renà, aplicat, sobretot, a Alemanya i a gran part d’Europa. Quin dels dos està en crisi? Ho estan tots dos?

Si per capitalisme entenem economia de mercat, en la qual es respecta la llibertat de comerciar, emprendre i contractar dins del seu sòlid marc ètic i jurídic, no sembla pas que estigui en crisi, si més no en un sentit genèric. Però sí que es pot qüestionar el futur del capitalisme, si l’entenem només com l’acumulació de capital i com una llibertat econòmica il·limitada i en mans de la cobdícia. Un capitalisme en què no tenen cap importància les persones, sinó només el fet d’instrumentalitzar-les per assolir aquest objectiu, i en el qual tampoc no es té en compte l’explotació desmesurada del mediambient natural.

Ara bé, a més de les diverses formes de capitalisme, per poder  comprendre cabalment aquest concepte, caldria començar per analitzar què és el capital i quines formes de capital hi ha. He llegit una nota de premsa d’una conferència impartida recentment per Peter Bakker, president del WBCSD (World Business Council for Sustainable Development) que m’ha agradat. Hi assenyala que el capitalisme – o, més ben dit, l’ “economia de mercat” – continua sent un conducte poderós per aconseguir la transició cap a un futur sostenible, sempre que els factors externs ambientals i les contribucions socials siguin reflectides adequadament en la valoració de les empreses. També donava una definició de “capitalista”. Afirmava: “Un capitalista és algú que optimitza el rendiment del capital utilitzat.” Ara bé, “l’error del model econòmic actual és que se centra exclusivament en l’optimització de la rendibilitat del capital financer. Hi hem d’afegir dos elements més, al capital financer: el capital natural o ambiental i el capital social, i dir als capitalistes que treballin per optimitzar tot això.”

Em sembla encertat, tot i que hi afegiria una altra forma de capital, el “capital humà”, que segurament Bakker inclou dins del capital social, però que no és el mateix. Així, doncs, sembla important distingir quatre formes de capital:

Capital financer, que es refereix als diners utilitzats per l’empresa per comprar allò que necessita per fabricar i/o comercialitzar els seus productes o donar els seus serveis.

Capital humà, entès com la capacitat productiva i amb rendibilitat econòmica de les persones. Ve donada per la seva formació, experiència, habilitats, caràcter moral i força espiritual. Per obtenir aquest capital, s’ha invertit temps, treball i potser també diners. El capital humà es troba en els atributs de cada persona, però també pot tenir rendibilitat social a través de la interacció entre les persones.

Capital social, que es refereix al valor econòmic derivat de la unitat i voluntat de cooperació entre persones i grups socials. Disminueix els costos de transacció. Està relacionat amb la confiança existent, les xarxes socials establertes i la cohesió interpersonal i social.

Capital natural o mediambiental, o valor productiu dels recursos naturals, més enllà de la seva transformació immediata. Degudament gestionats, poden produir una “renda natural” de béns i de serveis valuosos en el futur. Per exemple, el capital natural d’un bosc gestionat de manera sostenible pot proporcionar un ingrés continu i natural de fusta, caça, aigua i lleure.

Aquestes quatre formes de capital es veuen afectades pel dinamisme del procés econòmic. Les quatre haurien de ser considerades i valorades. Per poder-ho fer, caldria dur a terme desenvolupaments teòrics i disposar d’una legislació consistent. Però, en primer lloc, hi ha d’haver un canvi de mentalitat pel que fa al capital, i a la manera d’entendre les seves diverses formes en cada situació. Una tasca immensa, però, al meu parer, inajornable.  

 

 

 

Esta entrada también está disponible en: Spanish