Els codis de conducta només poden abastar unes quantes normes adreçades a situacions sensibles, com ara suborns, fraus, conflictes d’interessos o ús d’informació privilegiada. És per això que seria molt negatiu donar a entendre que, complint aquests mínims, sense cap altra cosa, ja s’actua de manera ètica. L’ètica no procedeix d’un contracte, sinó del fet de ser persona, i el seu contingut és molt més ampli que el que hi ha escrit en els codis o contractes. Al capdavall, doncs, no necessitem només contractes, sinó també i, sobretot, virtuts. Ara bé: allà on la virtut manca, que hi actuïn normes i contractes. Que hi hagi ètica en el contracte, però que no s’actuï bé només a causa del contracte i de les sancions que estableix.