El que no s’ha de fer: lliçons del safari del rei Joan Carles per al lideratge

Per als qui tenen responsabilitats de govern, incloent-hi el rei d’una monarquia parlamentària, les qualitats morals compten, i molt. Totes les persones les han de tenir, però en el cas del governant les qualitats o defectes morals tenen importants efectes socials. Produeixen admiració i estímul o, per contra, generen sentiments d’indignació i de refús. La polèmica generada i els comentaris escoltats o llegits arran de la cacera d’elefants a Botswana del rei Joan Carles I ho fan prou evident.

El rei d’Espanya té qualitats morals provades al llarg dels seus gairebé 35 anys de regnat, però un accident domèstic ha revelat una actuació que en qüestiona d’altres. El rei Joan Carles va fer uns dies de vacances i se’n va anar a fer un safari a Botswana per caçar-hi elefants. Això es va fer públic a causa d’una caiguda domèstica, a la matinada del 14 d’abril, en la qual el monarca es va trencar el maluc. Va ser traslladat a Madrid i una operació d’urgència va solucionar el problema mèdic. Ara bé: en va sortir un altre, de problema, i no pas tan fàcil de solucionar: la reacció de l’opinió pública, molt crítica amb aquest safari, en la situació actual de crisi i penúria.

Es pot argumentar que això és cosa de gustos, i que el rei té els seus. Algú dirà que, en aquests safaris, s’hi reuneixen magnats i personatges diversos, i que s’hi fan relacions que poden ser profitoses. No ho discuteixo pas, però què podem dir de l’ostentació i la image de manaca d’austeditat associades a una activitat d’aquesta mena, un safari? Recordem que la paraula “ostentació” té dos significats: l’un és “l’exhibició que es fa d’una cosa amb presumpció i vanitat”. L’altre, potser més ajustat al cas, és la “manifestació excessiva de luxe o riquesa.” Les xarxes socials i els diaris van airejar la fotografia adjunta, treta de la web de l’empresa Rann Safari, amb un elefant caçat i el rei al davant, amb el rifle a les mans, que va ser feta en una altra ocasió. El fet denota ostentació, especialment en el context actual, d’una greu crisi econòmica amb 5,2 milions d’aturats i 578.400 famílies en què cap dels membres té ingressos.

Ha indignat també recordar que fa tot just un mes el monarca havia afirmat que l’atur juvenil no el deixava dormir i, en el seu tradicional missatge de Nadal de 2011 havia dit: “Necessitem rigor, serietat i exemplaritat en tots els sentits. Tothom, sobretot les persones amb responsabilitats públiques tenim el deure d’obrar adequadament, amb un comportament exemplar.” És lògic, doncs, que molts pensin que el comportament del rei no ha estat coherent i ben poc exemplar.

Convé treure lliçons de tot el que passa. L’aprenentatge d’aquesta “cacera d’elefants” pot ser fructífer i tenir efectes sobre tots els qui, d’una manera o altra, estan involucrats en el govern de persones o tenen una missió de lideratge. Modèstia -en oposició a l’ostentació-, austeritat en lloc de malbaratament, coherència entre paraules i fets i una conducta exemplar són qualitats que afavoreixen el lideratge, i a la inversa. Aquest cas n’és un “botó de mostra”.

Esta entrada también está disponible en: Spanish