Un laboralisme que anteposi drets o situacions de privilegi dels qui ja tenen feina a exigències de justícia general no és èticament acceptable. Però tampoc no es pot donar per bona la postura economicista, defensada pels qui només es mostren a favor de millorar o fins i tot maximitzar l’eficiència del mercat de treball, sense reconèixer la dignitat del treballador o “cosificant el treball”. El tràmit parlamentari ha de millorar la reforma laborar tant en aspectes tècnics com ètics. Eficiència sí, però respecte pel treballador, també.