Responsabilitat social empresarial és un concepte àmpliament utilitzat, però una mica equívoc, tant en la concepció com en els continguts que se li assignen. Molts es pregunten: La responsabilitat social de l’empresa és una aportació a la societat dels beneficis obtinguts o és quelcom inherent a l’activitat empresarial? És una simple eina de gestió per […]
Per una comprensió unitària de l’activitat econòmica
La carta-encíclica “Caritas in veritate” (“amor en la veritat”), de Benet XVI,te propostes notables. Més que criticar les deficiències pràctiques de l’actual sistema econòmic, el Romà Pontífex indaga en els seus fonaments antropològics, les raons metodològiques i la necessitat d’una visió més integradora d’economia i ètica. Aquí es presenta un nou llibre d’interpretació i comentaris d’aquesta encíclica.
«Ètica en el contracte» però no «ètica per contracte»
Els codis de conducta només poden abastar unes quantes normes adreçades a situacions sensibles, com ara suborns, fraus, conflictes d’interessos o ús d’informació privilegiada. És per això que seria molt negatiu donar a entendre que, complint aquests mínims, sense cap altra cosa, ja s’actua de manera ètica. L’ètica no procedeix d’un contracte, sinó del fet de ser persona, i el seu contingut és molt més ampli que el que hi ha escrit en els codis o contractes. Al capdavall, doncs, no necessitem només contractes, sinó també i, sobretot, virtuts. Ara bé: allà on la virtut manca, que hi actuïn normes i contractes. Que hi hagi ètica en el contracte, però que no s’actuï bé només a causa del contracte i de les sancions que estableix.