Arran de la reacció adversa de l’opinió pública espanyola a causa del safari a Botswana del rei Joan Carles I per caçar-hi elefants, n’hi ha hagut una altra, de molt positiva, amb la breu però contundent manifestació del monarca el passat 17 d’abril, en sortir de la clínica on havia estat intervingut quirúrgicament del trencament de maluc a Botswana. Seriós i visiblement afectat, el rei va atendre uns moments els mitjans comunicació estatals i, després d’agrair l’atenció mèdica rebuda, va declarar (veure video): “Em sap molt greu, m’he equivocat. No tornarà a passar”.
En contrast amb el safari a Botswana, que va posar de manifest una actuació contrària a diversos valors, tal com ja hem comentat en aquest blog, en aquestes breus paraules de disculpa, hi trobem diversos valors morals. El fet de demanar perdó quan s’ha ofès algú. També la sinceritat per reconèixer la veritat. En aquest sentit, experts en comunicació no verbal, després d’analitzar acuradament el vídeo en què el rei demana perdó, han assegurat que la seva actitud és sincera. Hi ha responsabilitat per assumir la pròpia conducta, humilitat i valentia a l’hora d’expressar públicament que la pròpia conducta ha estat incorrecta. Té raó el rei Gustau de Suècia quan afirma que la paraula “perdó” és, de vegades, “molt difícil de pronunciar”. Hi ha, doncs, voluntat de rectificació d’una conducta desafortunada: allò que tradicionalment s’anomena propòsit d’esmena.
Segur que també hi ha estratègia de comunicació política en allò que el rei ha dit i en la manera com ho ha dit. No només els ciutadans estaven indignats, també hi va haver polítics destacats que van mostrar la seva estupefacció i que van demanar explicacions. N’hi va haver fins i tot alguns, més radicals, que demanaven canvis profunds en la monarquia. És més que probable que la Casa Reial analitzés a fons com calia respondre a aquest estat d’opinió i que ponderés si calia que fos el rei en persona que es disculpés, o si n’hi havia prou d’emetre una nota de la Casa Reial, o fins i tot deixar passar el temps, sense fer-hi res. La frase del rei, curta però molt intensa, també haurà estat objecte de reflexió per part del monarca, igual que el moment i el lloc triats.
La realitat és complexa i no es pot criticar que el comunicat reial tingui clars elements de comunicació política. Ara bé: també hi trobem valors. Els hem esmentat més amunt i és de justícia destacar-los. Són valors que condueixen a l’acceptació social i al lideratge. Però, perquè siguin efectius, s’han de prolongar en el temps i transformar-se en formes habituals de conducta. És només així que els líders arriben a ser creïbles.
Esta entrada también está disponible en: Spanish