El passat mes de juliol el preu mundial dels aliments va anotar la major pujada des de 2009. El sucre es va encarir un 12%, el blat un 19% i el blat de moro un 23%, mentre l’arròs i altres productes alimentaris es varen mantenir estables. Hi ha precedents del que passa amb les escalades de preus en productes alimentaris bàsics. Va passar el 2008 i 2011 i hi va haver grans fams en poblacions senceres. L’última va acabar amb la vida de més de 50.000 persones a la Banya d’Àfrica.
La matèria primera utilitzada per fabricar bioetanol pot servir també per elaborar aliments. És el que passa amb el blat de moro, el blat i la canya de sucre. Els materials més rendibles són, per aquest ordre, canya de sucre, blat de moro i blat. Però el seu ús no depèn exclusivament de la rendibilitat del procés, sinó de la disponibilitat de matèries primeres a cada país. Brasil és el primer productor mundial de bioetanol a partir de canya de sucre, Estats Units lidera aquesta producció a partir de blat de moro. A Espanya bàsicament utilitzem blat.
Un es pregunta fins a quin punt els preus dels aliments i la producció de bioetanol estan relacionats. Fabricar etanol és la causa principal de l’encariment d’aliments? La resposta és negativa, però amb matisos. Les causes són atribuïbles a la sequera als Estats Units, els problemes de producció de Rússia i les pluges fora de temporada a Brasil. Però el creixent ús de materials utilitzables com aliments per fer bioetanol també ha tingut la seva contribució. Només en els EE. UU. el 40% de les reserves de blat van a bioetanol.
Oxfam ha advertit que la pujada del preu dels aliments pot posar en perill la seguretat alimentària de prop de 1.000 milions d’habitants de països que no són capaços d’autoabastir-se. Alhora, aquesta ONG advoca per moderar la producció de bioetanol. És això viable? Cal deixar fer al mercat sense cap intervenció?
La veritat és que el bioetanol es presenta molt atractiu com a substitut, almenys parcial, del petroli. Actualment – i està en vies de millora – l’etanol és susceptible de barrejar-se amb gasolina i arribar a reduir el seu consum en un 15% per obtenir el mateix resultat energètic i amb un cost inferior amb els actuals preus del petroli. A més la combustió d’etanol produeix únicament biòxid de carboni i aigua, la qual cosa ho fa ecològicament molt desitjable.
Però, què passaria si el preu del petroli pugés a 150 dòlars per barril o més, des dels 100 dòlars actuals? Aquest escenari ja va passar entre 2007 i 2008, quan el petroli va rondar els 145 dòlars. Va augmentar l’ús d’etanol – fenomen fàcilment predictible per la teoria econòmica – i, al costat de condicions meteorològiques adverses i polítiques restrictives, el preu dels aliments va pujar dramàticament, amb la consegüent fam de 2008. Un problema ètic que es pot repetir ara, o en el futur. Bé està produir bioetanol, però amb ordre. El problema reclama lideratge i mesures a nivell mundial, no només lliure mercat. El mercat és eficient i, de cap manera n’estic en contra, però té els seus límits. Els pobres tenen escassos “vots monetaris” per decidir què s’ha de produir.
Esta entrada también está disponible en: Spanish