Afirmar que el mercat no és equitatiu és com descobrir la Mediterrània. Tothom ho sap. Si un emprenedor encerta en un producte i té èxit podrà guanyar molts diners. Aquest és el cas de Bill Gates a través de Microsoft o Amancio Ortega amb Indidex. És veritat que darrere hi ha creativitat i treball. Però altres poden haver-hi dedicat més esforç i molta creativitat i no guanyar tants diners. Això mateix es podria dir dels inversors: uns encerten i s’enriqueixen mentre que altres s’arruïnen invertint en negocis que no prosperen. Hi ha futbolistes i artistes que guanyen quantitats desmesurades, mentes d’altres no poden viure de l’esport o de l’art.
El mercat, com afirmava el Premi Nobel Paul Samuelson, funciona amb “vots monetaris”: els que tenen diners i estan disposats a comprar determinen el que s’ha de produir i els ingressos dels oferents. Això significa també que poden existir necessitats bàsiques de persones que no disposen de “vots monetaris” que el mercat no pot satisfer. Aquest és el cas de malalties tropicals de població sudsahariana molt pobre: el mercat no incentiva la costosa recerca per obtenir fàrmacs apropiats.
A més, el mercat, sense la deguda regulació permet pràctiques llunyanes a l’ètica, des de l’explotació de treballadors i la comercialització de pornografia, a fraus i pràctiques monopolístiques. Només cal pensar en Microsoft, que va tenir seriosos problemes a Europa per aquest tipus de pràctiques i que els té actualment a Espanya, on té obert un expedient per defraudació a Hisenda i un altre per abús de posició dominant.
Malgrat aquests casos, no hi ha dubte que el lliure mercat té aspectes molt positius com ara l’incentiu permanent a la innovació ia baixar costos i preus, fent els productes més assequibles a la població. El mercat és respectuosos amb la llibertat, fomenta l’esperit emprenedor i la creació de riquesa. A part d’això, l’alternativa d’una economia centralitzada s’ha demostrat molt pitjor, produint passivitat i pobresa i, en ocasions com l’antiga Unió Soviètica, fins i tot fallida nacional.
Però si el mercat no és equitatiu, com corregir-lo? La resposta més simple és “a través de l’Estat”. Efectivament, les lleis i els tribunals de defensa de la competència poden limitar abusos de mercat, i la redistribució de la riquesa, via impostos i polítiques socials, pot aconseguir més equitat social. Però això també té problemes: els polítics poden caure en abusos partidistes i uns impostos al capital molt elevats poden provocar la sortida de fons financers del país amb la consegüent descapitalització. Per la seva banda, les polítiques socials, lloables en si mateixes, tenen una forta càrrega burocràtica i sovint són acusades de ineficients.
Hi ha un altre mitjà davant la manca d’equitat del mercat, probablement poc considerat en les nostres latituds: la generositat i el bon ús dels diners dels més afavorits pel mercat. Tal podria ser el cas de Warren Buffett, el quart home més ric del món segons la revista Fortune (2012) i, durant anys, el primer: amb una fortuna personal estimada en 52 mil milions de dòlars.
Warren Buffet té fama de ser una persona amb gran “olfacte” per invertir. Sap triar negocis rendibles i evitar els ruïnosos. Va saber preveure la crisi del dot.com, a principis d’aquest segle, i la crisi financera del 2008 i següents, actuant en conseqüència. Però, què fa amb els seus diners? Buffet és una persona que viu amb relativa austeritat, sense ostentació. Un detall és que segueix vivint a la casa que va comprar el 1958 quan era molt menys ric. D’altra banda, dedica ingents sumes de diners a causes socials i ha anunciat que donarà més del 90% de la seva fortuna a diferents ONG i fundacions benèfiques abans de morir.
Aquí tenim a Amancio Ortega, que ajuda generosament a diverses fundacions amb fins socials i, recentment davant la crisi actual, ha donat 20 milions d’euros a Caritas.
N’hi ha que critiquen que aquests rics donin només una part, de vegades no tan gran, de les seves possessions. Però és que alguns no fan ni tan sols això al·legant que ja paguen els seus impostos. La pregunta que sorgeix, i la deixo oberta, és com es poden fomentar comportaments generosos dels que són premiats pel mercat i aconseguir equitat social amb més eficàcia i eficiència.
Esta entrada también está disponible en: Spanish