Són nombrosos els casos de corrupció descoberts en diverses comunitats autònomes espanyoles que en els darrers anys (veure resum aquí). Han causat una aclaparadora percepció de corrupció a tot el país. Hi són involucrats polítics de diversos partits, però també empresaris i professionals. La Vanguardia del 20 de gener publicava una enquesta en línia – sense valor científic però significativa – en la què el 91% afirmava que la corrupció és ara el principal problema d’Espanya. La corrupció i el frau també ha augmentat en el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). En la valoració com a problema nacional la percepció de corrupció i frau ha passat de 9,5 punts al novembre a 17,2 al desembre de 2012. Els polítics i els partits polítics com a problema segueix sent alt (només superen a aquests dos problemes, la preocupació per l’atur i la situació econòmica).
És evident que la corrupció fa molt de mal: crea desconfiança, incentiva noves conductes abusives, treu diners de finalitats socials, desanima l’esforç i trenca el principi de legalitat. És, doncs, necessari lluitar amb energia contra la corrupció. Però, com? Penso que en diversos fronts, incidint en les causes de la corrupció, prenent mesures dissuasòries a actuacions corruptes i perseguint enèrgicament la corrupció. Es pot actuar:
-
Assumint i fomentant la sensibilitat cap a la defraudació i la corrupció, prenent consciència dels danys que ocasionen i de la importància d’eliminar aquestes pràctiques. Els partits polítics solen utilitzar la corrupció com a arma llancívola contra els seus adversaris, però la reacció pública contra la corrupció és encara massa feble. Fomentar la sensibilitat social passa per afinat en el sentit de responsabilitat pels diners públics, tant en la seva recaptació com en la seva distribució. Responsabilitat que s’estén al deure moral de pagar impostos i a la preocupació pel bon ús dels cabals recaptats.
-
Promovent transparència en les institucions, sobretot en els partits polítics i les institucions públiques. Quan els comptes són clares i comprensibles i es donen a conèixer, el risc de fer trapes o actuar amb favoritisme disminueix, si més no, pel risc de que es descobreixi.
-
Implementant mesures dissuasòries de comportaments corruptes. Al costat de la transparència, poden contribuir a dissuadir actuacions corruptes lleis exigents, codis de conducta ben elaborats i que es facin complir, juntament amb una adient implementació de mitjans de vigilància i control, incloent gravacions conegudes per tothom.
-
Aconseguint una major eficiència en l’administració de justícia i altres poders públics. No n’hi ha prou amb tenir lleis, sinó que s’han de fer complir. La lluita contra la corrupció exigeix una actuació decidida d’inspeccions o de la fiscalia, fins i tot creant fiscalies específiques, com ja s’ha fet en alguns llocs. La justícia, a més de respondre al seu nom, que és el primer, ha de ser ràpida i eficient. No és de rebut que un procés judicial per corrupció tarda 14 anys en ser resolt, com va passar en la “Cas Pallerols”.
-
Eliminant estructures o polítiques que incentivin la corrupció. És el que passa amb una mala regulació del finançament dels partits polítics, la qual cosa pot incentivar alternatives irregulars de finançament. També amb subvencions poc clares o faltes d’un control efectiu, que afavoreixen els suborns.
-
Augmentant el control social sobre les institucions. Ho poden fer d’institucions amb observatoris específics, dels mitjans de comunicació, o mitjançant organismes específics. Aquest control exigeix evitar conflicte d’interessos, i en concret que el controlador tingui interessos sobre qui el controla.
-
Educant en l’honradesa. El més important a llarg termini Segons una enquesta recent, el 42% dels joves de 16 a 24 anys justifica l’evasió d’impostos i el frau, tot i que estan en desacord amb les retallades socials. Cal preguntar, ¿ja s’educa prou en l’honradesa? Quines mesures prenen les escoles davant les còpies en els exàmens i els plagis en els treballs dels estudiants? Com es presenta i exemplifica el valor de l’honradesa?
Set idees per pensar, i segurament n’hi han més. Amb tot, penso que el més important, en darrer terme, són les persones i les seves motivacions per actuar bé. Què pot motivar aquest comportament?
Esta entrada también está disponible en: Spanish
Crec que en el nostre cas i manca una primera reforma fonamental per prevenir la corrupció dels polítics a tot nivell, local, autonòmic i nacional: la directa elecció dels polítics pels ciutadans, fen-se valdre pel merit personal, sense votar llistes de partits plenes de personatges desconeguts que sempre es seleccionen per motius de parentela, ideologia, amiguisme, ec…