Cap a la meitat de l’any 2009, quan la crisi actual ja feia temps que s’escampava amb força, Benet XVI va escriure. «Els aspectes de la crisi i les seves solucions, així com la possibilitat d’un nou desenvolupament futur, cada cop estan més interrelacionats, s’impliquen recíprocament, demanen nous esforços de comprensió unitària i una nova síntesi humanista.» Ho va fer en el n. 21 de la carta-encíclica Caritas in veritate (“amor en la veritat”), que te propostes notables. Més que criticar les deficiències pràctiques de l’actual sistema econòmic, el Romà Pontífex indaga en els seus fonaments antropològics, les raons metodològiques i la necessitat d’una visió més integradora d’economia i ètica. La seva visió és encoratjadora, però, al mateix temps, planteja reptes que demanen innovació i valentia.
Un equip internacional de professors universitaris de diverses disciplines hem acceptat aquest repte i hem estudiat durant un llarg període de temps el document papal des de perspectives vàries i hem anat intercanviant idees. El treball ha quedat reflectit en un volum que s’ha publicat recentment. Està dividit en dues parts. En la primera, s’aprofundeix en una visió més holística de l’activitat econòmica. Es contrasta l’enfocament filosòfic i teològic de l’encíclica amb el paradigma econòmic neoclàssic (Dierksmeier), s’analitzen les ruptures entre les esferes econòmica i social, la desconnexió entre el treball i l’origen de la riquesa i el divorci entre mercat i democràcia, i la necessitat de recompondre aquestes separacions (Zamagni). Al costat de les crítiques dels desenvolupaments més recents dels mercats financers, es defensa una recuperació de la substància antropològica i moral de l’activitat financera (Dembinski). També s’analitza la necessitat d’una ètica amiga de la persona per tal que hi hagi un correcte dinamisme econòmic (Melé) i la recuperació d’una racionalitat més àmplia que l’actual racionalitat calculadora i de la introducció de la lògica del do en el món de l’economia i l’empresa (Torralba-Palazzi). Sota la inspiració de l’encíclica, se suggereix una interessant perspectiva per reformular les responsabilitats socials corporatives (Aßländer).
La segona part està dedicada al desenvolupament humà entès des d’una orientació humanista. Vol remarcar el caràcter vocacional del desenvolupament i la necessitat de lliurar-se un mateix per tal d’aconseguir-lo, amb implicacions en la gerència d’empreses (Kennedy). També es tracta del perfil d’empresari humanista, subjacent a l’encíclica (Beabout) i de la manera com l’humanisme cristià pot contribuir a una millor direcció d’empreses (Pezoa). Més enllà dels contractes, també l’amor pels altres i la lògica del do d’un mateix es poden incorporar a la teoria de l’empresa (Argandoña). De fet, la gratuïtat, la podem trobar en diverses situacions al llarg de la història i de l’activitat emprenedora (Habish i Loza). Així mateix, hi tenen cabuda la consideració del treball com a mitjà de desenvolupament i, en particular, els problemes i possibilitats que la feina ofereix a les mares treballadores (Miller).
En resum, un llibre amb propostes ben fonamentades que ha d’ajudar a reflexionar sobre la sortida de la crisi i de cara al futur. Encara que en sigui coeditor, goso convidar-vos a llegir-lo. Com sempre, els comentaris seran ben rebuts.